jueves, 25 de noviembre de 2010

sóc inoportú

després de veure el vostre gran interés (com a mínim és major que l'euribor... sí, comencem forts) en saber com va anar la cita amb l'estudiant de medicina (no recordo si ho ja vaig comentar que estudiava medicina... que no perquè però sembla que triomfis més, acostumat a pillar només amb chonis) us informo que va anar prou bé. va ser una cita agradable, ho considero cita perquè vem anar a sopar. aquí resumeixo pautadament els fets:

- dijous tarda, 20.00 acaba l'assaig amb la banda (per no dir panda) de música, sí ho sé, molo massa...
-arribo a les 20.30 al zurich de pl. cat, on haviem quedat, amb una mica de THC al meu cervell degut a l'assaig amb els amics

- a les 20.45 m'arriba un sms, dient "estic aparcant"

- a les 21.05 arriba ella, es disculpa, bla bla bla, "et convido a una birra", bla bla bla

- a les 21.15 nem a un bar (pels meus collons que no anava a un starbucks després d'esperar més de mitja hora), ella òbviament em convida

- a les 22.15 aprox sortim del bar en dirreció a un restaurant. estem allà fins passades les dotze on decidim anar tirant cap al cotxe, paguem a mitges (ja porto estalviats uns 18 €, que haguèssin caigut d'haver estat un cavaller, per sort no ho sóc, ja que ningú m'assegura que acabaré follant aquella nit)

- 00.20 arribem fins al cotxe. ella em comenta que com viu fora de bcn i surt per la ronda de dalt em pot apropar fins a casa (he triomfat x 2)

-00.35 despedida al cotxe, vaig intentar veure en els seus ulls una mica de tensió sexual aviam si podia caure algu petó, però no vaig trobar-ho oportú.

la nit no va acabar de la millor manera possible però prou bé. si algú creu que la tia no va voler res amb mi perquè no li vaig pagar res s'equivoca... vem quedar 2 dies després, tampoc sense cap premi però amb més tonteig que l'anterior

moralina: com bé diu el sr. josep, si pagués ves a lo segur, de putes, de l'altra manera no t'assegures ni un miserable petó de bona nit.


apa siau!

miércoles, 17 de noviembre de 2010

sóc solter

no tinc parella (i quan dic parella vull dir novia, que avui en dia si dius parella sembles maricón!) ni en vull tenir ara mateix. ara el que vull és follar bastant a saco (com si quan tingués no volgués altra cosa...)

no sé si recorden la noia de l'anterior post, però no era una invenció meva. de fet demà he quedat per prendre algo amb ella i m'ha proposat d'anar al starbucks... què cony és això? si ho traduim literalment surt cèrvol estrellat però segurament no vol dir això. de fet jo pensava que als starbucks només deixaven entrar guiris per atracar-los amb els preus dels cafès i demés, però es veu que no.

i per més inri (sempre m'ha agradat aquesta expressió, fa molt de iaia) m'han sortit 2 putos grans a la cara, amb 23 anys! la pubertat no s'acabava als 18? joder




culos, tetas, pollas grandes!

viernes, 5 de noviembre de 2010

sóc campista

ahir es va celebrar la FM de la UAB i jo, tot i formar part del món universitari (a falta d'un certificat que ho demostri) vaig acudir al encontre lúdico-festiu.

la moguda de sempre... perroflautes, killos, estudiants femenines de psicologia (no sé com definir l'estil que duen, no arriben a pijes, però tampoc sóc kumbes) i algun professor jove que va de modern i s'emborratxa amb els seus alumnes però després intenta mantenir el respecte de l'alumnat.

jo em trobava em mig de tot allò mentre regatejava preus de cubates, calimotxos i trossos de pastís, vaig fer el major pas de valentia que he fet mai... vaig demanar-li el mòvil a una estudiant. com molts de vostès sabran, la meva vida sentimental i sexual ha estat bastant loser, i ni m'atrevia a parlar així de cop amb algú que no conegués d'abans,. el pas dels anys i el ni vell de "vena en arcoho" m'ha fet capàs de superar-me. als qui s'hagin espantat o posat catxondos imaginant-se una col·legiala amb falda de quadres i dues cuetes al llegir la paraula estudiant s'han equivocat, no sóc cap pedòfil (tot i que com crèixen les meuques, amb 17 anys tenen uns pitots!) és estudiant de medicina i té la meva edat. i lo més important és que em' va donar el seu número. tot i que un colega molt (fill de....) simpàtic em va dir que m'havia donat un número fals i per un moment m'ho vaig creure... però goita tu! fa un moment m'ha enviat un sms dient que em dununciarà per assatjament i no sé quines tonteries més... bahhh, el que compta és que no em va mentir.

sóc campista