miércoles, 30 de diciembre de 2009

sóc garrepa

com a bon català que sóc , tinc una ànima caritativa en temps de nadal i sóc garrepa el reste de l'any. si nois (perdoneu que em prengui aquesta llicencia, fills de puta) , els catalans som rancis! no clar! tu, no ho ets, però la resta sí! vinga va, tothom sap que els tòpics es basen en algo. aquest algo potser la burgesia catalana, de la qual no em sento integrat (ja m'agradaria, la pela és la pela) però el fet és que em costa pagar els sopars a parts iguals i aquestes coses...

bé, tot aquest rotllo de merda ve com a justificació de que no em dóna la gana pagar 35 euros (mitjana calculada mentalment) per gastar-me la nit de cap d'any en 5 cubates de garrafa que no faran més que calentar-me per estar ballant i cantant (en falset, que quedi clar) les poques cançons de merda que em conegui i més tard em donguin ganes de follar-me a sobre o pels cantons.

per estar aquí rodejat de killos i puretas
prefereixo gastar-me els diners en una bona meuca


prefereixo passar-me la nit envoltat d'amics i col·legues (sapiguem diferenciar, si us plau) a casa d'algun d'ells emborraxant-nos, fumant herba, jugant a la play i mirant videos d'osties al youtube. per fer això si que has de tenir collons i ser antisistema, no anar una rave amb 4 okupes, 8 xibecas, 4 kalimotxos i 4 pirules. perroflautes, això és el que sou!

no sé si es nota el meu grau d'alcohol en sang, que no és molt, però sí que us puc assegurar que és la major quantitat en la que m'he dignat a escriure.




confessió de borratxo: les gordes em posen una mica

miércoles, 23 de diciembre de 2009

sóc 1

avui el sr. atzucac (collons estic parlant massa d'ella últimament) uns quants amics i jo mateix hem anat al estudi de RAC1 (tots som ta mare en bikini) a veure (ja que he estat escoltant música durant les 2 hores) la competència i la segona hora.
aquí deixo algunes reflexions que em volten pel cap:

- tot i semblar gayer i sensibló he de dir que els òscars són força simpàtics amb el públic

- la natza ferrer també és simpàtica, no sé si m'enteneu, és moooooooooooooooooolt simpàtica, i ja sabeu que quan una noia/dona és simpàtica té un motiu: l'adaptació al medi

- el tal guillem dolç sembla el becari mudernillu del programa, és un tio esquifit de 20 i pocs, o això sembla dir la seva cara pàlida i imberbe. deu estar bé això de llegir 2 notícies i cobrar a final de mes

- l'oriol de balanzó ... qùe puc dir d'aquest tio, intervé menys que el becari i diu els minuts que falten per acbar el pugrama. molt bé noi! vols una piruleta?

- el victor ollé és bastant jefe, està tota l'estona al aguait per punxar la falca (i l'heroina) corresponent

- el quim morales és bastant alt (més que jo, em fot una mica de ràbia) i bastant calb (també més que jo, això ja no tanta)

- la candela figueras, ufff! si la natza és molt simpàtica ella seria una borde de merda

- en pérez esquerdo, deien que s'havia aprimat però el cabró torna a tenir més pits que un pollastre i una panxa que li regalima per la cintura. ens ha fet una classe de perroflautista sobre com fer malabars

- el jair domínguez, aquest és un FILL DE PUTA que no ha aparegut per l'estudi (ni tampoc gaire pel programa). el pròxim cop que hi vagi ja m'asseguraré que no truquin a cap etòleg de merda

és alt, calb i té les dents tortes

Au, bones pasqües!

lunes, 21 de diciembre de 2009

sóc puta i m'he mort

tv3, tn migdia:
l'actriu americana brittany murphy ha mort aquesta matinada per una parada cardio-respiratoria [...] coneguda per la seves interpretacions a 'Sin City', '8 Millas' o 'Niñera a la fuerza' l'actriu era una icona per les generacions adolescents.

com diria el meu amic Raül, nem a pams (es que la té mol gran)

- dir que algú ha mort a causa d'una parada cardio-respiratòria és com dir que la carmen de mairena la xupa de dóna gust (i abans de ser famosa encara ho feia millor i més bé de preu)! tan si demà em foten un tret al cap com si agafo la puta sifilis acabaré morin d'una parada cardio-respiratòria, perquè el meu cor deixarà de bategar i els meus pulmons de respirar. encara que tingui un càncer de cervell i m'exploti el crani, si agafen una màquina i em fan bategar el cor i em posen la respiració artificial, seguiré vivint, encara que sigui com el putu capità enciam.
conclusió: digueu que ha mort per sobredosis de crystal-meth mentre s'injectava botox al clitoris

- coneguda per sortir a Sin City? però si la tia fa de zorra que es folla dos tios i no surt més de 3 minuts en pantalla i el tros que surt l'estan pegant per no fer bé les tasques domèstiques. mala pècora! de '8 Millas' i 'Niñera a la fuerza no en dic res, perquè no les he vist (i espero que els que esteu llegint això tampoc, si no, ja podeu anar fotent el camp d'aquí fills de murphy).

- icona de les generacions adolescents? jo amb aquesta tia no m'he fet ni palles, o sigui que d'icona res! a més sempre l'estava confonent amb l'altra meuca que cantava a No Doubt, del que no hi ha dubte els que les dues fan fàstic.

no hem d'oblidar que la puta en questió feia aquesta cara, poc abans de palmar-la

me cagu'n la puta d'orus! la belen no sembla tan lletja al seu costat


ningú veu la cara de la gent quan estan demanant a crits que se'ls faci cas o es suicidaran a base de barbitúrics i alcohol? donem'ls-hi una oportunitat i matem-los abans, que es faran llegendes i treuran pack's de DVD amb tota la seva filmografia

au, teenagers de merda, aneu a mirar si encara podeu comprar dècims de nadal amb el 221209, (per als monguers, dia de la seva mort) com els putos fans del michael jackson!

domingo, 20 de diciembre de 2009

sóc addicte

després d'un cap de setmana on l'alcohol i el THC han afectat al meu cervell, la meva polla i el meu fetge en aquest ordre, puc afirmar que sóc addicte. però no a aquestes drogues de merda que només et foten calent i rebaixen el nivell d'exigència sexual (alcohol) o que et fan oblidar el teu segon cognom (pastís de maria), sinó que necessito veure més pelis com la de Crank II

la recomanen 2 de cada 99 nòvies,
les altres que se les folli un homeless!

crank high voltage és:

- escenes de violència gratuïta

- escenes de sexe en públic

- sang, fetge, pits, cuixes i carn en general

- humor negre

- negres, chicanos i xinorris amb pistola

- cameos (com cony es diu en català?) de pornstars: ron jeremy, lex steel, jenna haze, ...

amb un guió inversemblant i un fotimer de plans que no paren de canviar cada 2 segons , sembla que estigui feta per uns yonkis de la metanfetamina i el crack (no sé si són el mateix) i el resultat és una pel·lícula d'acció i d'humor negre ideal per veure-la rodejada d'hormones masculines i cervesa en una reunió de salsitxes...


PD: si voleu saber què passa quan es dispara a uns pits siliconats, aquesta és la vostra oportunitat!

PD2: sembla que m'ha quedat un post de merda, però encara tinc traces de THC al meu cap

jueves, 17 de diciembre de 2009

sóc fredolic


collons! amb el fred i el vent que carda (utilitzo alguns verbs per semblar més català) només falta sortir a les 22.00 de la nit a jugar un partidet de futbol sala rodejats de fracassats que ronden la quarentena o killastres que es pensen que no van arribar a ser professionals perquè no van tenir sort en el seu dia...

si ja és dur aguantar aquest tipus de gentussa, només falta jugar contra aquells lamentables que que els hi agafen tirons cada 2 per 3 perquè surten a jugar sense escalfar! els cabrons fan parar el joc i tothom els ha de mirar com d'acabats estan mentre jeuen a terra com un puto nen sidós africà que demana la mort a cops de bastó (tarjeta vermella, ho sé). aviam martí, si ja comences a tenir una edat, t'has de començar a cuidar.

aquest tipus de gent (com en martí), són els que es pensaven que s'anaven a menjar el món, i enlloc del món es menjaven els pastissos de sa iaia, i clar, per algun lloc havien de petar els malparits i els primer damnificats són els genolls.


aquest és el típic trencament de lligaments
creuats anteriors de gordo de merda



normalment també són gent (com en martí) que ha aprés a jugar a futbol al pati de l'escola, on destacaven per sobre de la resta, quan tenien un portent físic important. però des d'aleshores no han millorat res els molt cabrons, tant fumar petes s'han quedat lents i gordos.

parlant d'escoles, els que també són lamentables són la nova fornada de professors que arriba a les aules en aquests temps. les generacions futures sortiran traumatitzades amb el professors acabats de llicenciar. osti tu, si en martí també és profe!


no sé si algu s'haurà donat per al·ludit, si creu que s'ha donat el cas que truqui al cuní i que es folli a la rahola!






entrada inspirada per astigmaticlines

PD: martí tots t'estimem

martes, 15 de diciembre de 2009

sóc marica

acabo d'arribar (només fa 4 hores) de la presentació del llibre més mònguer i polèmic des de que carles darwin (tothom sap que va néixer a l'empordà) va dir allò de: la teva mare és un goril·la i t'un pare un mandril [...]

(parèntesi: sempre m'ha fet molta ràbia aquest
[...] que encara no sé ben bé que cony significa, diria que es fa servir per fer-te el culte fent veure que només transcrius la part important del paràgraf)

hem arribat (fillsdeputatotelsquenosabendistingirelpronomemdehem) a les 19.00 amb el meu amic atzuzac a la llibreria proa. només hi havia un friki sentat a primera fila escoltant música com un putu autista. nosaltres anavem partint-nos el cul mirant llibres com el del trucha del mag lari amb la seva obsesió homosexual amb el michael jackson.

semblava que anèssim a ser 4 i l'apuntador quan ha començat a entrar gent, modernillus (bé, jo mateix puc semblar un d'ells depèn de com vesteixi, però puc assegurar que no ho sóc, però d'això ja en parlarem un altre dia), frikis, gent que semblava normals, famosillus de TV3, ... tots esperant en quim morales ja que no arribava perquè estava aparcant (paga parking cabró).

així ha transcorregut l'acte:

- introducció d'en quim: ha passat llista de la gent que s'havia apuntat via facebook al esdeviment (citronius t'has cagat mitja merda) i també ha dit que el sr. dominguez li fa mobbing (all the pipol moving, puto macaco dels collons), titatllant-lo de maricò

- els òscars emulan les converses telefòniques d'en jair amb les editorials i el Jordi LP

- el sr. brillant ha llegit alguns dels comentaris del seu bloc en referència al llibre

- torn de preguntes (només 2 subnormals s'han dignat a fer-ne, un d'ells jo mateix, per descomptat)

- signatura de llibres, com bonament deia el bloc, podiem portar exemplars de qualsevol autor que el nostre estimat guionista ens el firmaria. jo he portat:

una de les dedicatòries més boniques que m'han fet mai

- finalment hem begut una copeta de cava i hem fotut el camp

sóc tan ranci i miserable, que he fet firmar un llibre d'en chuck norris i no m'he dignat ni a comprar-lo, però prometo que aquest nadal m'el compro, espero cobrar aviat...

domingo, 13 de diciembre de 2009

sóc català

el dia d'avui serà recordat en la història de Catalunya com el principi del fi?

tinc els meus dubtes

però si arriba a barcelona aquesta consulta, que ho dubto per culpa dels socioputes, votaré SÍ

la independència està molt sobrevalorada, segurament hi haura les mateixes diferències socials i la mateixa crosta que ara, però almenys no haurem d'anar fins a madrid a fotre 4 bombes, només caldrà agafar la L4 i baixar a Jaume I

calla't sinó vols acabar com el Berlusconi

per últim faré una reflexió poc aclamada però que realment la sento així:
nosaltres els catalans ho estem intentant i ja en tenim prou defensant lo nostre, o sigui que de països catalans ja en parlarem quan siguim independents...

lunes, 7 de diciembre de 2009

sóc camaleònic

no us passa sovint que quan esteu rodejats depèn de per quines persones, éssers pluricel·lulars o ents se us enganxa la manera d'actuar, parlar, pensar ... ?

per exemple quan jugo a algun esport (bàsicament fútbol, que per desgràcia tothom es pensa que hi sap jugar) i 'competeixo' contra gent que no sap alternar el fet de córrer amb el de xutar una pilota sense fotre's una patada a ell mateix, sovint tinc la sensació que mica en mica rebaixo el nivell d'autoexigència per no deixar-los malament (i sincerament no sóc cap fora de sèrie però almenys tinc les habilitats motrius bàsiques apreses).

això només és un exemple, com també quan estàs amb gent que acabes de conèixer i tu de primeres ja saps que són subnormals perduts per la pinta que fan o la cara que tenen, però dius 'no està bé jutjar per les aparences, espera un mica i fes un judici just i equitatiu' i finalment les expectatives no es compleixen sinó que s'incrementen.

de moment, faig un esforç per camuflar-me entre tant idiota, però hi haurà un dia que no sé si sabré fer-ho o si voldré... aquell dia espero no tenir un arma al meu costat

de fet tota la parrafada serveix com
excusa per veure els pits d'aquesta dona


atentament un sociòpata en règim (quant mal m'està fent la sèrie Dexter...)

viernes, 4 de diciembre de 2009

sóc fashion victim

Entrada de la viquipèdia (invent català, per suposat!) sobre Bibiana Ballbé retocada per un servidor:

Bibiana Ballbè Serra (Matadepera, Vallès Occidental, 28 de setembre del 1977) és actualment presentadora d'un programa de la televisió catalana.

Al ser una pija que vivia a Matadepera, amb 16 anys els seus papis l'envien als Estats Units a "estudiar" (bàsicament va a emborratxar-se, follar-se un afro-americà, i conèixer les drogues de disseny) i per acabar la carrera va demanar una beca (que no li van concedir perquè els seus pares cobraven 16 pagues anuals de 4.500 €) per anar a Alemanya. A Eivissa conegué fortuïtament (mentre esnifaven ratlles de coca i metaamfetamines vàries) uns alemanys (com quasi tots els catalans de petita va anar en una escola alemanya i per això sabia parlar-ne) que la permeteren acabar en un treball (a base de xupar polles) a la cadena alemanya de música VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia també com productora (o almenys se'ls follava). Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissió Inside (sobretot in, ben end'in's) amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixés la cadena l'any 2003.

És a partir d'aquest any 2003 quan comença la seva tasca com a presentadora del programa de joventut (pija) i cultura alternativa (moderniullus de merda, lo d'alternatiu serà per als killos)anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisió de Catalunya, tractant temes com música, cinema, moda, revistes i d'altres. Gràcies a aquest programa (i a base de follar-se l'albert om)es va donar a conèixer a les audiències catalanes i assolí popularitat entre els sectors més fashions de la societat calana.


Nota del autor: tot i que els/les fashion victims em foten molta ràbia, només per parlar alemany, aquest personatge mereix un respecte, a banda, crec que almenys que s'ho ha currat bastant i ha treballat força per arribar on està.

bé, en definitiva

fot ràbia pero está pa' darle


ah sí, ja se m'oblidava, l'entrada està retocada a la pròpia viquedia mateix... aviam quan dura


http://ca.wikipedia.org/wiki/Bibiana_Ballb%C3%A8_Serra

lunes, 30 de noviembre de 2009

sóc un calent

ojut!


efectivament, reconec les meves fantasies de malalt mental, aquí van:

- montserrat nebrera


aquest milf neoliberal catalana fa ràbia, però aquest energia d'odi es pot desviar cap a altres finalitats

- chenoa


aquesta triunfita mallorquina amb un cul gegant, també fa ràbia, però li fotria taaaaant que li destrossaria les cordes vocals

- alazne



aquesta zorra madrilenya amb cara de rata que tant et pot fotré un crit que et reventi els timpans, com plorar fins a quedar-se deshidratada, fot ràbia infinita, erò no sé que té que...




sí, ja sé ja, sóc jo que estic cada cop pitjor...


ara digueu la vostra, en qualsevols dels 2 sexes, així el martí podrà comentar també

domingo, 29 de noviembre de 2009

sóc humà

ahir a la nit, vaig anar cap a les festes del barri de st. andreu, em va sobtar la multitud de ents vianants que hi havia pels carrers, però estic segur que cap d'ells era un ésser humà...

alguns punts a destacar:


- st andreu és un putu barri de merda, no és cap poble ni merda per l'estil descentralitzada de barcelona com a molts pollosos els hi agradaria.

- les batukades (shit!) no són cap puta tradició catalana. és típic d'un país tercer mundista on està mal vist fer topless (shit! x 2) , però on alhora la gent té al ritme a la sang, no com nosaltres que no sabem ballar ni una miserable sardana.

- està ple de gent que pensa que per estar més brut i beure més calimotxo el món serà un lloc millor on viure

- hom pot trobar pels carrers diversos cartells en contra de l'empressonament d'en franki (germà d'albert einstein), de l'opressió del patriarcat, de l'especulació immobiliaria, ... coses que amb 4 trets estarien arreglades però que no tenen els collons de fer-ho!

- et trobes constantment amb la tempatació d'infringir la llei 10/1995 del codi penal.
'la culpa no és meva senyor jutge, és de les mares que les vesteixen com ...'

- la qualitat dels concerts deixa molt que desitjar: enlloc de fer 4 escenaris de merda alhora, munta 1 de sol amb 'bons grups' (el que jo considero bo no vindra ni per tot l'or de moscú a tocar en aquestes festes)

- martí fill de puta ens vas abandonar, ets un calçasses!

martes, 24 de noviembre de 2009

sóc odisfèric (o almenys m'agradaria ser-ho)

m'agradaria formar part d'aquesta secta anomenada l'odisfera

per tant intentaré copiar com un xino (ja sé que es diu xinès, però per mi són txinus, com els japonesos són jjjapos) l'estil i lírica d'aquest grup que intenta implantar el nou ordre mundial.

gent o ents els quals odio:


1era categoria: gent que no sap parlar

- killos que diuen 'nosotros entremos, no nos lo pensemos, ...'

- killos que es creuen malotes i diuen 'eggg que tal eggg que cual'

- killos que tenen el carnet de conduir i no saben ni dir 'drogarme'

- la gent i els killos 8recordem que són categories diferents) que no saben pronunciar la 'll'

2ona categoria: gent que diu subormalitats

- els que diuen 'la vida és molt curta, s'ha d'aprofitar moment com si fos l'últim' i acaba amb un 'carpe diem' quan mal ha fet el club de los poetas muertos

- les (remarcat, femení i plural) que diuen 'tu calla que no tens carnet' com si la opinió d'una persona (com jo) que n oté carnet no servís. quan puges el cotxe a sobre les voreres mentres vas a 70 km/h per una ciutat, fins i to jo sé que és una infracció de codi de circulació

- la gent que diu 'ai! ets un pesat' quan dius la teva opinió. potser sí que ho sóc, però ho sóc perquè m'estàs fotent dels nervis amb les teves conversacions de merda

3era categoria: la gent que no coordina

- els que escriuen amb el word 95 i no saben que ALT+N és negreta (reconec que negrita em sona millor tot i ser en castellà) i estàn 3 hores per fer un taula.

- esl qeu ecsruien tna malmaent qeu sembeln dsiclèxcis preò no oh són.

- gent que no sap jugar a futbol (o qualsevol altre, fins i tot la petanca) quan porta més de 13 anys practicant-lo

- gent a qui preguntes una cosa i no diuen res, però al cap de 3 minuts te la responen quan tu ja has cambiat de tema o ja no t'interessa.

jueves, 19 de noviembre de 2009

sóc silenciós?

SPOILER: avui estic mosca i escriure en un to més o menys seriós (perdoneu si no us fa gràcia ni us aporta res, avisats quedeu)

hi ha gent que necessita parlar sens parar, trucar pel mòvil, treure temes de conversa innecessaris en el ferrocarril, xafardejar (ojut, que és tot un art) del que li ha passat a l'amiga de la seva cosina política, ...

per què no calla tota aquesta massa social? doncs perquè tenen por al silenci!
però si el silenci no és quelcom dolent... per a les persones que tenen un cert equilibri mental no suposa cap problema, però per a la immensa majoria d'aquesta societat enfermissa si que ho és!
tenen por que al no produir cap so fonètic, es comenci a desencadenar un procés que altera molt a les persones i les pot arribar a canviar: el pensament. aquest procés mental pot fer que t'arribis a plantejar dilemes més enllà de "he de deixar la meva parella perquè només 'mha trucat 2 cops avui, ja no m'estima com abans..." o "la meva vida és una merda,perquè no tinc diners i porto 2 caps de setmana sense sortir" fills de puta tots (i sobretot totes)!!!!

aneu més enllà dels quatre murs dels que us han enssenyat que és la vida,.i no vull dir que hagueu de veure món, hi ha mil gilipolles que s'en van d'erasmus i diuen que han evolucionat com a persones i l'únic que han fet és parlar anglés mentre s'emborratxaven. veure món també és sortir per barcelona i parar-te a parlar amb els rodamóns, persones que havien tingut una vida "normal" i que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer sense que ningú els foti ni puto cas.

no sé qui va dir "si no tens res a dir que millori el silenci, no ho diguis", quina gran veritat. és una merda cobrar mil euros al mes, és una merda pagar 700 de lloguer, és un merda treballar 8,9,10 hores al dia, però la vida és molt més del que ens han venut... alemnys això penso ara, espero no acabar llegint això de gran i pensant "que il·lús que era de jove"




atentament un marica inconformista...

lunes, 16 de noviembre de 2009

sóc oblidadís

coneixeu el típíc paio que es fot a buscar les claus de casa per tota l'habitació 2 minuts abans de marxar i que es fot nerviós perquè arriba tard i després veu que les té a la butxaca? doncs foteu-li una pallissa perquè s'ho mereix! (jo sóc pitjor)

doncs bé, el passat dijous vaig anar a jugar un partidet de futbol (el de tota la vida) a mundet, (sota la UB) i com cada cop que jugo a algun esport, em trec les ulleres de miop pseudointel·lectual i em col·loco les lents de contacte. vaig anar al lavabo per tal de realitzar la transacció òptica, i un cop finalitzada, al ser un ésser tan despistat em vaig deixar les ulleres allà, o almenys és l'últim record que tinc de veure-les. vaig tornar a casa amb les lents posades i no em veig adonar de la desparició de les ulleres fins al matí següent. al tornar a les instal·lacions esportives em van dir que no havien trobat cap montura ni res que se li assemblés. ara ve la meva pregunta: qui és el fill de la gran puta gitano cabró que es queda unes ulleres que troba en un lavabo? has de ser un molt ruïn per quedar-te les ulleres d'algú. és un element personal, necessari per a la persona, no queda bé a tothom i és de fill de puta quedar-se-les (em sembla que ja ho he dit). si em deixés una PSP (quina ràbia fa la gent que va jugant pel transport públic) o un mòvil 3G, doncs podria entendre que la gent s'ho quedés perquè és de pijos i seria culpa meva per ser tan descuidat. però unes ulleres? cabró (sé que és un tio) more't de càncer d'ulls mentre tens un còlic nefrític i t'explota el fetge alhora que se't produeix una hemorràgia interna.

dos gilipolles, segurament músics que van de cool

i el pitjor no és això. ara he de portar les ulleres de fa 4-5 anys que semblen de professor universtiari boig. i tampoc trobo cap de nova que me'n fagi el pes! putos dissenyadors (una altre sector gaylord, els dissenyadors amb els seus mac's)de montures, en totes és més gran la imatge de lamarca que el propi vidre.



fins aquí l'odi d'avui.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

sóc minusvàlid?

és el que em pregunto cada cop que vull deixar un comentari en algun post. per què collons surt el símbol del minusvàlid, aquell ninot en cadira de rodes? què m'està volent dir el sr. blogspot? que tinc pèssima gràcia alhora d'escriure quelcom enginyós?
doncs et diré una cosa sr. blogspot que et donguin pel cul! puto yanki dels collons!

bé, ara que ja m'he desfogat una mica i he retardat 6 mesos l'aparició d'una úlcera d'estòmac que porta el meu nom escrit des del dia que vaig adonar-me que el món no està fet a la meva mida, explicaré una petita anècdota que podria haver escrit sota el títol de "ssòc sunurmal 2" però alhora també té a veure amb el món de la minusvalia.

com ja sabreu, cada puta tarda estic de "pràctiques", gelant-me de fred rodejat de pijos de valldoreix. l'altre dia que havien de passar per les cases d'alguns veïns per recordar'ls-hi (collons com costa ser correcte) lo 'guai' que és reciclar. vaig topar-me amb la casa d'un veí que va sortir de la porta de casa seva en cadira de rodes. però no una cadira de rodes com quan et trenques el peronnè jugant a fútbol (a qui em recorda això?) sinó una d'aquelles model sthephen hawking amb el control a través de la palleta aquella que et fots a la boca (amb pantalles i teclats en victor ollé). en el moment que el vaig veure em vaig quedar de pedra. als veïns que ens atenien els hi haviem d'entregar un folletó, jo mentres contemplava la escena, amb el típic neguit que tens quan vols aparentar que no t'estàs sentint violent, vaig mig entrar dins del portal de la casa (tela amb lo gran que era). en aquell moment el meu cervell va desconnectar, i es va provocar un error en la sinapsis neuronal i és quan arriba el moment més gilipolles i que encara em fa sentir vergonya: vaig fer el gest de deixar-li el folletó a la mà, pensant que algun moment ell la obriria i se'l quedaria. ell sense fer-me gaire cas va dir 'deixa-ho a la bústia ja m'ho portaràn després'

breu esquema de la situació (ho sento no sé fer servir el fotoxop)

en abandonar la escena del crim, al cap de pocs segons em vaig adonar del que havia succeït, i com el bloc del sr. merdevalista, la meva cara es va fondre a roig.

potser el sr. blogspot té raó i tinc una minusvalia al cervell que no em deixa reaccionar en situacions crítiques, tot es veurà

domingo, 8 de noviembre de 2009

sóc entròpic

breu introducció pseudocientífica:
- l'univers tendeix al caos a causa (o per culpa) de l'entropia.
- l'energia tendeix al desordre.
- la quantitat d'entropia tendeix a incrementar-se amb el temps


anem al cutarru del asuntu, l'entropia és una arma de doble tall. per una banda em permet guanyar les discussions casolanes amb ma mare, però per l'altra, em posa de tanta mala llet com quan em van tallar l'adsl per culpa d'una peli d'unes menors indies que em vaig baixar, suposu que la SGAE em va denunciar perquè era un screener i no s'havia estrenat encara, perquè sinó no ho entenc...

punts a favor de l'entropia:
- quan ta mare (ho poso en 2º persona, així no em sento tan miserable) et diu que netegis i recullis l'habitació, li dius que no té sentit, "d'una forma totalment natural l'habitació tornarà a estar desordenada per culpa de l'univers!" sentencies ferm, indignat pel comentari.

punts en contra (com sempre és més fàcil enumerar factors negatius i positius, és normal, és més divertit):
- quan guardes els auriculars a la butxaca i els treus al cap d'una estona (només cal que passin de 17'43 segons) s'han enredat tant, que ha esdevingut un nus de mariner que ni els pirates de l'Alakhrana sabrien desfer-lo sense acabar fotent 4 trets (esperem que no)


puto univers!

- quan estàs tocant la guitarra i se't cau la pua (o qualsevol objecte petit com una moneda, una goma de borrar, un clip, ...) i notes que t'ha caigut al costat del peu, però després mires al voltant i no hi és! ja pots buscar que segurament haurà estat xuclat per un petit forat negre que s'ha creat just en aquell moment. no tornes a trobar l'objecte fins al cap de 2 anys. llavors observes com ha arribat, no es sap com, 6 metres més enllà del lloc d'impacte, fet extrany perquè l'habitació no fa més de 5 de llarg.


- quan deixes algo sobre la taula i al dia següent no hi és, preguntes a la resta d'habitants de la casa i no saben del que parles. llavors et preguntes si les alucinacions han de durar 3 dies després de prendre't aquell tros de cartró del terra.




companys, tot és culpa de l'entropia!

viernes, 6 de noviembre de 2009

sóc autònom

no sé si sabreu que ahir es va celebrar l'esdeveniment universitari més gran de la temporada: la festa major de la universitat autònoma de barcelona (FM UAB 09)

en aquest dia tan assenyalat, es reuneix gent de tota procedència, religió, color de pell i nivell d'intel·ligència, amb una únic tret comú (a part de consumir alcohol i altres drogues toves i/o dures), no són estudiants de la uab!!!

quan puges al tren, i veus tot de killos amb pircings al llavi fumant-se un porro, perroflautas amb garrafes de 5 litres calimotxo, hippis amb xibeques i pijes de 16 anys superemocionades perquè van a la 'uni' (ca fort) ja saps que pot ser un dia molt gran.

pels qui no hagueu estat mai, fet extrany, el funcionament és el següent: hi ha diverses parades, cada una d'elles correspon a una carrera diferent, en principi, i en elles pots adquirir dosis d'alcohol suficients per transformar el teu estat sobri en ebri per un mòdic preu. és fàcil acabar borratxo perdut sense gastar-te gaire o res, perquè sempre coneixes algú de la barra que et pot colar algun cubata o tens l'amic previsor que porta el beure de casa...

aquest però, era un any especial, la festa havia esdevnigut a-legal, no direm il·legal perquè el rectorat no impedia la celebració, el que passava és que no en fotria ni un cèntim. això es traduiria en... talls de llum a les barres, inexistència de wc químics, falta de brigada de neteja al 'final de la jornada', qualitat pèssima en el concerts (de per sí, ja són dolents, pèro aquest any només tocaven els amics dels qui ho organitzaven)...

jo de fet m'ho vaig passar bastant bé, a banda del fred que fotia (macaguntot, havia de ser ahir on passèsim d'estiu a la tardor? bufava un vent gelat que s'em van congelar els pèls de l'escrot), hi havia molta gent de les quals et podies riure, jo mateix per exemple. la meva intenció inicial era disfressar-me amb el tanga de borat, però amb la rasca que feia, només vaig estar-m'hi dues hores amb tanga posat (això sí, amb la roba posada), fet que ja aixecava somriures entre la multitud.

suposu que si algú s'ha dignat a passar pel campus avui divendres, haurà contemplat un paisatge similar a aquest:


foti's (filla de la gran) excel·lentísima (puta) rectora, un altre any s'ho pensarà dues vegades abans de no contractar una brigada de neteja

miércoles, 4 de noviembre de 2009

sóc prim(o) II

previously in esmegmatitzat...

part 1: sóc prim: competir contra nòrdics ja sigui a futbol australià o per saber qui beu més cervesa és dolent, perdràs segur!

part 2: sóc primo

abans de tot, dedicar el primer paràgraf (per no perdre el costum) a cagar-me en el meu fill de puta preferit (AKA el tullit de l'empordà). què t'ha fet ara? doncs actualitzar el seu bloc abans que jo, amb la idea que ja tenia en ment per aquesta segona part.

avui parlarem de la nova campanya de recollida selectiva a Valldoreix

primer faré un exercici de memòria i retrocediré en el temps 5 cursos (al ser un ent que viu a casa dels seus pares i no faig res de profit amb la excusa de que estudio, la meva vida no es basa en cicles solars sinó en cursos acadèmics). quan era un marrec de 17 anys i no sabia que fotre amb la meva vida, bé, sabia el que no volia: posar-me a treballar o fer una FP com fan tots els killos. doncs vaig optar per fer una carrera així que no impliques molts esforç (com tot el que faig a la meva vida), que es correspongués a una nota mediocre i que al acabar pogués dir la frase que ara s'escolta tant en la cues de l'inem: 'sóc llicenciat' (espero d'aquí a pocs mesos poder actualitzar el bloc amb aquest títol).
per culpa de tots aquest dubtes existencials, vaig decidir fer ciències ambientals (fill de puta qui la va crear), que actualment queda més o menys bé dir que estudies algo relacionat amb el medi ambient (o potser no...). algo ja m'ensumava que anava malament, perquè quan algú et pregunta de què va la carrera o quines sortides té i no saps ben bé el que contestar, doncs és que te l'han fotut ben endins...


un cop ja situats, diré que estic fent pràctiques d'empresa a l'aj. de st cugat (suposo que podria dir-se que faig de becari per quatre duros) i així em trec de sobre un quants crèdits de lliure elecció (quina gran invent, de retrassat per suposat). la meva tasca i la dels meus companys de carrera (som 7 en total, tots amics o coneguts) és o estar trucant a tots els veïns de valldoreix (no valldoreIG) perquè es passin a recollir el, ara tant famós, cubell marró per la brossa orgànica o estar en una sala de 15 metres quadrats amb tot de gent fent cua explicant com anirà el nou sistema de recollida de residus.


alguns punts a destacar d'aquesta gran tasca realitzada, recordem per universitaris, no per funcionaris del ajuntament

- la gent es caga en tu perquè: creu que ets funcionari i així es desfoga amb tu. molts cops et diuen allò de 'no matarem al missatger' però inesperadament segueixent indignant-se. d'aquesta manera pots veure qui, tot i estar folrat de diners, no té una vida sexual activa

- la gent es caga en tu perquè: hi ha pocs contenidors de reciclatge a la zona. aviam senyor/a, oi que viu en una puta zona residencial, qué té un jardí més gran que casa meva i que per anar a comprar el pa ha d'anar amb cotxe? doncs és normal que hi hagi pocs contenidors, si duu el seus fills en cotxe al cole també pot portar la merda en cotxe, que ve a ser el mateix...

-la gent es caga en tu perquè: valldoreix és un EMT (entitat municipal descentralitzada) i no depèn de st. cugat. diguem que és una minicatalunya, té competències pròpies, (no totes) la gent hi viu bé, però tenen molta merda acumulada. és un oasi convergent

- la gent es caga en tu perquè: ells paguen els seus impostos i això de separar la fracció orgànica del rebuigho hauria de fer un altre. fills de puta, jo també (bé, jo no,els meus pares) pago impostos i he de sortir a tirar la merda fins al contenidor. a més de pijos, vagos de merda!



i per acabar una expressió que em fot gràcia i rabia alhora, com molta gent diu 'el camión de la basura', un clar exemple de que pasta i educació no sempre van de la mà





m'en vaig a st cugat

lunes, 2 de noviembre de 2009

sóc prim(o) I

amb aquest meravellós joc de paraules que a tanta gent li agrada, com en Marius Serra i ... potser a la seva dona i al seu fill, si és que en té, perquè un marit o un pare que es guanya la vida com ho fa aquest fill de puta, o et falta un cromosoma i t'encanta jugar amb els mots com si fos plastilina o te'l carregues als 2 dies.

bé com anava dient, el títol no és en va, sinó que té l'objectiu de dividir aquest post (ja comencem amb els putus anglicismes) en dues parts:

part 1: sóc prim

dissabte vaig jugar un partit 'amistós' de futbol australià, contra el segon millor equip d'europa compost per danesos majoritàriament i alguns australians (jo fins fa un anys o potser menys tampoc sabia que existia aquest esport). quan vaig arribar al camp (al de rugby de cornellà, al costat del periquitos), els tios ja estaven fotent-se cerveses, hi havia un pallasso vestit amb el tanga gegant de borat ballant per allà... bé, lo d'amistós és un dir perquè com podreu veure al enllaç les osties te les enduus (o endús, ara mateix no estic per moltes òsties ortogràfiques) de la mateixa manera, la diferència és que al cap de 5 segons et diuen 'sorry', això sí, ja has tingut la oportunitat de comprovar el nivell de fòsfor que té el sòl i el seu grau d'humitat.

per fer-vos una imatge mental, jo medeixo aprox. 1'85 i peso 73 kg, doncs ara imagineu-vos tios com jo o més alts, que arriben a pesar fins a 112 kilos, però que a sobre no estan gordos sinó com a mínim fibrats i algun que altre quadrat.o sia, que la cosa venia a ser així:

com podeu veure a la samarreta la
foto pot no correspondre's a la realitat


per descomptat vem perdre, però per menys del que esperàvem (fins i tot vaig poder marcar el meu primer gol en un partit 'oficial') i axò sí, amb l'honor ben amunt. un cop acabat el partit, com no, es va celebrar el típic, 5è temps, que és el moment en el qual els 2 equips s'emborratxen amb l'excusa de que es fa per mantindre la tradició del 'fair play' (quins collons! si m'acabes de trepitjar la cara amb tacs d'alumini fill de puta). com no, jo també em vaig endrogar amb alcohol i fins i tot vaig pagar una ronda perquè vaig perdre una mena de juguesca.

finalment, la moral de tota aquesta història és la següent:

- contra els nòrdics has de jugar a futbol de tota la vida que no en tenen ni idea
- si et trobes en una baralla, assegurat que el nòrdic és al teu bàndol
- folla't la germana d'un nòrdic sempre i quan estigui prou borratxo com per no enrecordar-se de que és sa germana
- no competeixis amb un nòrdic sobre qui aguanta més bebent cervesa


estic força cansat i deixo la segona part (on podré treure més suc i insultar amb més facilitat) per més endevant, necessito estar lúcid o sigui que fins aviat

jueves, 29 de octubre de 2009

sóc paranoic II

no teniu la sensació que a vegades ens passen per la cara imatges a 2 frames per segon que ens queden gravades en la part més oculta del nostre cervell?

com això per exemple...


no és cap missatge subliminal sinó una petita rabieta de nen petit que m'ha agafat al enviar un mail a la segona hora, més concretament a la secció de síndic de greuges, on el fill de puta esmentat anteriorment llegeix indignacions de la gent (la majoria subnormalitats com les que ens passa a tothom al llarg d'un dia normal i corrent) i no l'han llegit al pugrama. és difícil que llegeixen la teva, deuen rebre moltes i s'ha de triar... sí, però anteriorment ja havia enviat d'altres i van ser llegides totes! tant si les enviava en el meu nom, com si m'inventava comptes 'gmail' per enviar-les en nom d'amics meus... totes menys la que vaig enviar ahir a la nit. i com que no sóc més que un nen consentit volia que el senyor del peronné trencat tornés a llegir una de les meves indignacions (exagerades, per suposat, però escrites amb molt carinyo).

aquí teniu la 'indignació' de l'altre dia:
Barcelona cada dia s'assembla més a una tenda de xinos, càmeres per aquí, càmeres per allà, un ja no pot delinquir tranquil pel rabal o ciutat vella! I per més inri instal·len una càmara a la batejada popularment 'plaça del tripi', que realment s'anomena plaça de geoge orwell, autor de la mítica novela 1984 on va descriure el fenomen del 'Gran Hermano'. Ja podrien col·locar alguna càmera a l'ajuntament de bcn, aviam si destapen un altre cas petròria...


Ja sé que no és per partir-se el cul, però és més original que: em cago en el fèlix millet, en la belen esteban, en la gent que no deixa passar a les escales mecàniques, ... i si et pares a pensar, en aquestes escasses 5 linies hi ha molts temes, i dels que li agraden al sr. domínguez:

- té una part racista/xenòfoba ja que començo cagant-me en les tendes del xinos (ja sé que es diu xinesos) i la seva invasió de la capital catalana de forma, diguem-ne pacífica, fins el moment....
- després passa a fer apologia de la violència i la desobediència civil, sobretot si és contra el guiris
- tracta de temes sociològics, com per exemple el bateig de places i carrers amb noms diferents als institucionals
- es diu 'tripi' al bell mig del paràgraf (la droga sempre atrau als curiosos)
-es fa ús de locucions llatines, que sempre dona un to elegant i culte
-s'anomena un autor literari, que va crear la novela 1985 que descrigué un fenomen que semblava ficció però que ha acabat esdevenint real
-es parla d'aquest fenomen, que més que esdevenir real diguem que es convertí en una puta merda de pugrama anomenat homònimament 'gran hermano' que és un tema polèmic i dóna audiència, tant pels milers de fans i seguidors d'aquesta merda televisiva com pels que diuen que no ho veuen (però que sempre saben què ha passat a la casa) o pels detractors de debò.
- i finalment es parla de corrupció política i d'un cas de candent actualitat del mateix caire

foto per il·lustrar com orwell era un puto il·luminat,
però com ara se li pixen a la cara tot i estar mort




collons quan més m'ho miro, més m'agrada. fills de puta!!!!! ara no estic enfadat perquè no l'hagin llegit a la ràdio, ara m'indigno perquè hagués pogut guanyar el puto novel de literatura












us estima, la vostra mare

jo us donc una abraçada i que no duri més de 2 segons que llavors és mariconeo

lunes, 26 de octubre de 2009

sóc racista

he de reconèixer que de tant en tant m'invaeixen pensaments nocius contra persones forànies al nostre país (em refereixo a catalunya). vull dir que em pot fer igual de ràbia un xarnego que no sap diferenciar la 's' sorda de la sonora que un sudaca que fa servir expressions com 'oye wey', 'no mames' o 'cómeme la verga'.

després d'aquest primer paràgraf introductori i autoincriminatori, vull comentar la meva sorpresa al descobrir un personatge que coincideix amb els paràmetres anteriorment descrits pero alhora em desperta tanta odi i repulsió com terror, és wendy sulca


aquesta nena peruana 'con tan sólo ocho años', tal com ens recorda a cada video la puta veu en off, ha decidit pertobar el somni de tots els qui escoltin o vegin un dels seus videos. he de dir que al principi, pensava que era un serventa de satanàs i que les seves cançons amagaven missatges subliminals que incitaven al parricidi, com per exemple aquest tema, on una part la lletra diu:
Cada vez que la veo a mi mamita
me esta provocando con su tetita

però he descartat la opció ja que els galls que produeix (no sé si de forma voluntària o el fill de puta pederasta que li fa de productor musical ho fa mintjançant el pc) fan esgarrifar al mateix lucifer i que cada cop que en sent un, mata al primogènit d'una família combodjana.
el seu pare en néixer es va suicidar en veure l'aberració que havia creat. doncs bé, al retrassat del productor que fa que totes les cançons sonin igual se li va acudir de fer una cançó on li canta al seu enyorat progenitor.

per últim, un videoclip rodat a huaycahuacho (ves a saber on cony està aquest putu poble que deu ser com la santa coloma de gramanet peruana) on fa apologia del alcoholisme, titulat 'cerveza, cerveza'. recordem que aquesta puta enana, jo crec que es una dona de 43 anys amb un cos de 'sólo ocho años' té un públic fonamentalment infantil.












que es mori de càncer d'ulls!!!!!!!

domingo, 25 de octubre de 2009

sóc un paranoic

no teniu la sensació a vegades, de que algú us està observant, camuflant-se entre la multitud...
jo tampoc, però últimament sembla que sí que sospiti de la gent mentre vaig pel carrer. el motiu pel qual vaig amb les cames semiflexionades i no paro de girar el cap a una banda i a l'altra és que m'han regalat uns 'headphones' (en anglés és més cul)



aquesta puta merda que costa més de 20 euros i que es trenca en un tres i no res, composta per plàstic, espuma i cables, és un instrument assassí en potència. t'elimina el sentit de l'oïda per complet, qualsevol objecte en moviment esdevé una amenaça... des de un ferrari enzo fins a un desgraciat que vagi en bicing, tots, absolutament tots es creuen en el teu camí!
encara et queda la vista debeu estar pensant, home, en el meu cas no gaire. deixant de banda la miopia que pateixo, al dur ulleres de pasta, el camp de visió es redueix considerablament fet que comporta que a cada cantonada hagi de mirar 4 cops en cada sentit. és a dir que em queden 2 sentits (no m'he descomptat, tots sabem que l'olfacte i el gust són el mateix... perquè quan tens el nas tapat per culpa d'un encostipat ja pots menjar un cony amb una infecció aguda de fongs o un entrecot al roquefort que tindrà el mateix gust, o sigui cap ni un) amb els qual has de caminar per la 'gran metròpoli' (plena de killos, xinos, moros i gitanos) amb l'esperança de que no t'atropelli un cotxe, t'atraqui un yonki o t'apunyali un latin king...

jueves, 15 de octubre de 2009

sóc alcohòlic

no, no és un altre post en cagant-me en la prohibició que acaba d'aprovar la generalitat en contra de la promoció en la venda d'alcohol, altrament dites 'happy hours'. en aquest cas em proposo comentar un fenonem social molt antic, que ha evolucionat des del seu inici i que en els temps que corren ha estat altament debatut: les bodes


és un tema força interessant
i com que no sé gaire del tema, ja que tinc la sort o desgràcia d'haver anat a una boda (he anat a alguna més però eren bastant hippies i no tenien tot el pack complet de la cerimònia, el convit ...) doncs té més gràcia ja que parlo des de la ignorància que és com s'han de tractar els temes que s'escriuen en un bloc.

quan t'inviten a una boda o és perquè ets un familiar, pot ser que siguis el cosí de la neboda política de la tieta avia de la núvia o perquè ets un amic.
1. si ets familiar l'has cagat... et presenten durant més de quatre hores a la resta de la familia que no sabies que existia fins en aquell moment i que t'importa una merda si es moren en un accident de trànsit només sortir de la festa. només t'interesa si tenen alguna filla de la teva edat que no sigui ni gaire lletja ni retrassada mental (sembla demanar poc, però no ho és) o si són uns borratxos amb calés als qui els pots apallisar i robar només sortir de la festa. és a dir que hi ha altes probabilitats de que algun dels familiar mori o quedi en cadira de rodes per causa teva directa (atracament) o indirecta (desitjar un xoc frontal a 134km/h).

2. si per contra ets un amic, la cosa tampoc pinta molt bé. segurament seràs amic des de fa uns any, i per culpa del temps has anat perdent contacte amb aquella persona, la resta de persones que formaven aquell cercle d'amistat no assistiran a la boda ja sigui perquè han deixat de ser amics, perquè tenien una excusa millor que la teva o perquè han anat amb anterioritat a una altra boda.en aquest últim cas si eren familiars han pogut morir tal com explica l'apartat 1, o bé eren amics i no volen repetir l'experiència que estàs a punt de patir.
si tal com hem dit, ets l'únic amic que queda del cercle, et tocarà seure en una taula plena de matrimonis arcaics que fan pudor a colònia barrejada amb suor de vell o bé la taula dels solters que està plena de fracassats que superen la trentena que també fan pudor a colònia barrejada amb suor de vell.

3. en ambdós casos el que es fa és parlar sobre temes trivials, un cop superada aquesta fase, el que més desitjes és que el menjar de la resta de començals estigui plena a vessar de cianur, cadmi, arsènic i poloni 210 (és a dir que al cuiner li hagi caigut una cigarreta a la cassola) perquè et deixin en pau amb les seves frustacions de merda. un cop acabat el sopar esperes que els nuvis donguin els regals de merda als seus amics de debò, aquells que es seuen en taules amb gent que conéixen o que si més no, no sigui algú que en parlar de la seva vida no se li entelin els ulls amb llàgrimes adonant-se l'ha desperdiciada totalment.

4. en aquesta fase, t'aixeques ràpid i vas a la barra a demanar-te 3 cubates seguits que te'ls fots com si d'aigua am sucre es tractés ja que vols oblidar el que t'ha passat fins aleshores i el que intueixes que passarà.

5. aquí la gent ja va entonada amb el cava del sopar i els seus respectius cubates, i es fot a ballar d'una manera que si no estiguessis a punt de caure per coma etílic t'aniries indignat a casa i demanaries als nuvis que et tornéssin els diners ipso facto. però tothom té un contingut tant alt d'alcohol en sang que no se n'adonen com ballen. i es que ho fan de la mateixa manera tant si es tracta d'un repertori de house, de paso dobles, o de black metal escandinau

6. quan estàs en el moment àlgid, hi ha un pobre noia que creua una mirada amb tu durant mig segon, amb aquesta excusa el teu cervell (i em refereixo al de sota) ja es pensa que t'està mirant amb segones intencions i vas al atac, amb una estratègia tan penosa com els acudits de nens de cambodja, o ballant el robot.

7. t'aixeques al terra del lavabo de casa teva, amb la camisa bruta i estripada, la boca seca, mal de cap i de collons impressionant (no es sap si per una patada als ous de la pobre noia que et va aguantar durant 15 minuts o per si la mateixa noia et va calentar amb les seves arts i després va marxar, en tot cas és una puta meuca) i et cagues en la gran puta d'orus per haver anat a la boda.

8. al cap d'un mes t'arriba una foto de radar que t'han enganxat per la meridiana a 118 km/h. retirada immediata del permís de conduir i pena de 3 anys que comporta ingrés directe a la presó de 4 camins.

lunes, 12 de octubre de 2009

ssòc sunurmal

tot seguit faré un recull anecdòtic de fets dels quals he entés o m'he adonat d'un temps ençà, com a molt farà tres anys enrera i que la gent mitjanament normal sap des de l'infància però que jo tot i la meva edat (Barcelona, 1987) no ho sabia. segurament després de llegir aquesta entrada deixareu de llegir aquest bloc o de parlar-me, en tot cas ja m'està bé.

- 'The Beatles' significa 'Els escarabats' (això no fa 3 anys, si no que em vaig adonar la setmana passada)

- 'The rolling stones' significa 'Els còduls rodants'.

- Jim (Morrison) o Jimi (Hendrix) és el mateix que James

- Guai és una puta merda de paraula

- L'esmegma és això.

- En Xavier Perez Esquerdo és un home.

- Els conys, en major o menor grau, fan pudor.

- Henrik Larsson és blanc.

- Tots els directors de cine espanyol són maricons (és obvi perquè fan cine espanyol, però em va costar arribar a aquesta conclusió)

- Totes les sudamericanes es pinten les celles.

- 'Embarassed' no vol dir 'Embarassada'

- Aquest bloc és una puta còpia de merda d'aquest altre.




Bé, no penseu que només jo sóc mònguer. Sí, tu també ho ets. Et diré perquè:

- Perquè m'he follat ta mare

- Perquè m'he follat ta germana

- Perquè m'he follat la teva gossa

- Perquè has perdut els temps llegint aquesta merda

lunes, 5 de octubre de 2009

Visc(a) St Cugat

un avantpassat meu


encara segueixo vivint a barcelona, però ara em passaré cada puta tarda a st. cugat ( st. cucufate m'agrada més, a la antigua usanza) per fer les anomenades pràctiques d'empresa. de fet, ni són pràctiques, ni són d'empresa... no són d'empresa perquè les realitzo a l'ajuntament de st cugat i no són pràctiques perquè la tasca a realitzar és limita a trucar als veïns de diferents barris explicant-los que 's'ha implantat una nova campanya de recollida selectiva ... bla bla bla... i ha de passar-se per l'ajuntament a recollir el seu cubell de la fracció orgànica i les saques per separar paper, plàstic i vidre'...
me cagun la puta d'orus! m'he estat 4 anys estudiant (mentida, m'he tocat el collons a base de bé però hi ha moments que hem patit), amb aquest ja en fa cinc, per fer de teleoperador de merda? canvia 'Telefonica' per 'Ajuntament' i 'nuevo contrato' per 'nou contenidor' i és el mateix!
lo únic bo que té és que som tot un grupet de la uni (ens coneixem tot i ens partim el cul amb els persons a qui truquem) i que tenim gairebé tot l'ajuntament per nosaltres, és clar que als er per la tarda, a partir de les 3 no hi ha ni cristu per enlloc
seguiré informant perquè això promet

jueves, 1 de octubre de 2009

Esmegmatitza't

és el que volia posar com a nom del bloc, però això del internet no és un invent català i per tant no deixa posar apòstrofs.
pocs de vosaltres sabreu el que significa aquesta meravellosa paraula: esmegma. jo mateix en desconeixia l'existència d'aquest mot fins uns mesos ençà. bé, qui estigui interesat pot entrar al enllaç i la gran enciclopèdia wiki li obrirà els ulls davant aquest misteri...

com que he obert aquest compte només per poder comentar al blog del guionista brillant, deixo aquí un dels emails que ha llegit aquest sr. avui a la secció del síndic de greuges al programa la segona hora (ja sabem tots a quina emissora pertany)

En dates assenyalades, com les de les festes de la Mercè, el metro de Barcelona pateix una sobredosi multicultural de passatgers: pijes 'quinceañeras', latin kings de gorra plana, 'killos' tatuats, ... Sabem que la immensa majoria d'ells es dirigeixen al fòrum i que enlloc d'un metro sembla que vagin en un submarí degut a la quantitat de fum que hi ha al vagó (provinent de tot menys de tabac...) ¿per què no construeixen una parada més enllà del fòrum, al bell mig del mar, per deixar que s'ofegui tota aquesta 'gent' ?


No esteu d'acord amb el que he dit? Doncs la vostra mare no deia el mateix quan la tenia de quatre potes...