sóc camaleònic

no us passa sovint que quan esteu rodejats depèn de per quines persones, éssers pluricel·lulars o ents se us enganxa la manera d'actuar, parlar, pensar ... ?

per exemple quan jugo a algun esport (bàsicament fútbol, que per desgràcia tothom es pensa que hi sap jugar) i 'competeixo' contra gent que no sap alternar el fet de córrer amb el de xutar una pilota sense fotre's una patada a ell mateix, sovint tinc la sensació que mica en mica rebaixo el nivell d'autoexigència per no deixar-los malament (i sincerament no sóc cap fora de sèrie però almenys tinc les habilitats motrius bàsiques apreses).

això només és un exemple, com també quan estàs amb gent que acabes de conèixer i tu de primeres ja saps que són subnormals perduts per la pinta que fan o la cara que tenen, però dius 'no està bé jutjar per les aparences, espera un mica i fes un judici just i equitatiu' i finalment les expectatives no es compleixen sinó que s'incrementen.

de moment, faig un esforç per camuflar-me entre tant idiota, però hi haurà un dia que no sé si sabré fer-ho o si voldré... aquell dia espero no tenir un arma al meu costat

de fet tota la parrafada serveix com

excusa per veure els pits d'aquesta dona

atentament un sociòpata en règim (quant mal m'està fent la sèrie Dexter...)