sóc romàntic

avui anant en metro (no tinc cotxe ni moto, sóc proletari i escolto KOP i opció K-95 perquè sóc rebel, això últim per sort no ho sóc, però m'he de desplaçar en metro) cap a l'entreno he coincidit amb una noia de la meva edat (dic noia, perquè sóc jove, un iogurin comparat amb la majoria de lectors d'aquest bloc, zasca!) que era molt guapa. però quan dic molt guapa dic d'aquelles que quasi t'enamores a primera vista i no penses en follar-te-la sinó en fer-li l'amor apasionadament. mai he sapigut entrar a una tia, mai. sempre he pensat que he tingut sort de créixer en una època que mitjançant sms i internet pots arribar a cardar de tant en tant. de fet la noia en qüestió s'ha assegut al meu costat i ni m'he atrevit a mirar-li als ulls. quan ha baixat del vagó i enfilava les escales mecàniques (jo la mirava com marxava i aprofitava per guardar en la memòria una imatge del seu cul) s'ha girat i m'ha mirat just abans de desaparèixer. no sé si em suplicava que fos els pare dels seus fills amb la mirada o només es girava per saber quants tios li miraven el cul. segurament lo primer.

un cop se m'ha passat la depressió de perdre l'amor de la meva vida, ja tornant cap a casa, he vist una altra noia, també molt guapa i m'he tornat a enamorar ( o hauria de dir anal-morat, així es com li deixaria el cul). com a conclusió puc dir que sóc tan romàntic que em li petaria el cacas a més d'una i com diu torreiglesias....