ahir es va celebrar la FM de la UAB i jo, tot i formar part del món universitari (a falta d'un certificat que ho demostri) vaig acudir al encontre lúdico-festiu.
la moguda de sempre... perroflautes, killos, estudiants femenines de psicologia (no sé com definir l'estil que duen, no arriben a pijes, però tampoc sóc kumbes) i algun professor jove que va de modern i s'emborratxa amb els seus alumnes però després intenta mantenir el respecte de l'alumnat.
jo em trobava em mig de tot allò mentre regatejava preus de cubates, calimotxos i trossos de pastís, vaig fer el major pas de valentia que he fet mai... vaig demanar-li el mòvil a una estudiant. com molts de vostès sabran, la meva vida sentimental i sexual ha estat bastant loser, i ni m'atrevia a parlar així de cop amb algú que no conegués d'abans,. el pas dels anys i el ni vell de "vena en arcoho" m'ha fet capàs de superar-me. als qui s'hagin espantat o posat catxondos imaginant-se una col·legiala amb falda de quadres i dues cuetes al llegir la paraula estudiant s'han equivocat, no sóc cap pedòfil (tot i que com crèixen les meuques, amb 17 anys tenen uns pitots!) és estudiant de medicina i té la meva edat. i lo més important és que em' va donar el seu número. tot i que un colega molt (fill de....) simpàtic em va dir que m'havia donat un número fals i per un moment m'ho vaig creure... però goita tu! fa un moment m'ha enviat un sms dient que em dununciarà per assatjament i no sé quines tonteries més... bahhh, el que compta és que no em va mentir.
la moguda de sempre... perroflautes, killos, estudiants femenines de psicologia (no sé com definir l'estil que duen, no arriben a pijes, però tampoc sóc kumbes) i algun professor jove que va de modern i s'emborratxa amb els seus alumnes però després intenta mantenir el respecte de l'alumnat.
jo em trobava em mig de tot allò mentre regatejava preus de cubates, calimotxos i trossos de pastís, vaig fer el major pas de valentia que he fet mai... vaig demanar-li el mòvil a una estudiant. com molts de vostès sabran, la meva vida sentimental i sexual ha estat bastant loser, i ni m'atrevia a parlar així de cop amb algú que no conegués d'abans,. el pas dels anys i el ni vell de "vena en arcoho" m'ha fet capàs de superar-me. als qui s'hagin espantat o posat catxondos imaginant-se una col·legiala amb falda de quadres i dues cuetes al llegir la paraula estudiant s'han equivocat, no sóc cap pedòfil (tot i que com crèixen les meuques, amb 17 anys tenen uns pitots!) és estudiant de medicina i té la meva edat. i lo més important és que em' va donar el seu número. tot i que un colega molt (fill de....) simpàtic em va dir que m'havia donat un número fals i per un moment m'ho vaig creure... però goita tu! fa un moment m'ha enviat un sms dient que em dununciarà per assatjament i no sé quines tonteries més... bahhh, el que compta és que no em va mentir.
Això és amor i ella encara no ho sap... no perdi pistonada ara... pensi com en Torrente, el seu cap diu que no però el seu cony diu que si... umm, era alguna cosa aixina...
ResponderEliminarUna noia sincera no es troba a tot arreu. Segueixi l'assatjam... vull dir, el festeig; ja veurà com obtindrà fruits (ja sap que els presidiaris resulten molt atractius a moltes dones).
ResponderEliminarAh, m'encanta l'assetjament, no és res més que el tonteig previ a la violació. Sóc un romàntic.
ResponderEliminar