sóc un paranoic

no teniu la sensació a vegades, de que algú us està observant, camuflant-se entre la multitud...
jo tampoc, però últimament sembla que sí que sospiti de la gent mentre vaig pel carrer. el motiu pel qual vaig amb les cames semiflexionades i no paro de girar el cap a una banda i a l'altra és que m'han regalat uns 'headphones' (en anglés és més cul)



aquesta puta merda que costa més de 20 euros i que es trenca en un tres i no res, composta per plàstic, espuma i cables, és un instrument assassí en potència. t'elimina el sentit de l'oïda per complet, qualsevol objecte en moviment esdevé una amenaça... des de un ferrari enzo fins a un desgraciat que vagi en bicing, tots, absolutament tots es creuen en el teu camí!
encara et queda la vista debeu estar pensant, home, en el meu cas no gaire. deixant de banda la miopia que pateixo, al dur ulleres de pasta, el camp de visió es redueix considerablament fet que comporta que a cada cantonada hagi de mirar 4 cops en cada sentit. és a dir que em queden 2 sentits (no m'he descomptat, tots sabem que l'olfacte i el gust són el mateix... perquè quan tens el nas tapat per culpa d'un encostipat ja pots menjar un cony amb una infecció aguda de fongs o un entrecot al roquefort que tindrà el mateix gust, o sigui cap ni un) amb els qual has de caminar per la 'gran metròpoli' (plena de killos, xinos, moros i gitanos) amb l'esperança de que no t'atropelli un cotxe, t'atraqui un yonki o t'apunyali un latin king...