lunes, 2 de noviembre de 2009

sóc prim(o) I

amb aquest meravellós joc de paraules que a tanta gent li agrada, com en Marius Serra i ... potser a la seva dona i al seu fill, si és que en té, perquè un marit o un pare que es guanya la vida com ho fa aquest fill de puta, o et falta un cromosoma i t'encanta jugar amb els mots com si fos plastilina o te'l carregues als 2 dies.

bé com anava dient, el títol no és en va, sinó que té l'objectiu de dividir aquest post (ja comencem amb els putus anglicismes) en dues parts:

part 1: sóc prim

dissabte vaig jugar un partit 'amistós' de futbol australià, contra el segon millor equip d'europa compost per danesos majoritàriament i alguns australians (jo fins fa un anys o potser menys tampoc sabia que existia aquest esport). quan vaig arribar al camp (al de rugby de cornellà, al costat del periquitos), els tios ja estaven fotent-se cerveses, hi havia un pallasso vestit amb el tanga gegant de borat ballant per allà... bé, lo d'amistós és un dir perquè com podreu veure al enllaç les osties te les enduus (o endús, ara mateix no estic per moltes òsties ortogràfiques) de la mateixa manera, la diferència és que al cap de 5 segons et diuen 'sorry', això sí, ja has tingut la oportunitat de comprovar el nivell de fòsfor que té el sòl i el seu grau d'humitat.

per fer-vos una imatge mental, jo medeixo aprox. 1'85 i peso 73 kg, doncs ara imagineu-vos tios com jo o més alts, que arriben a pesar fins a 112 kilos, però que a sobre no estan gordos sinó com a mínim fibrats i algun que altre quadrat.o sia, que la cosa venia a ser així:

com podeu veure a la samarreta la
foto pot no correspondre's a la realitat


per descomptat vem perdre, però per menys del que esperàvem (fins i tot vaig poder marcar el meu primer gol en un partit 'oficial') i axò sí, amb l'honor ben amunt. un cop acabat el partit, com no, es va celebrar el típic, 5è temps, que és el moment en el qual els 2 equips s'emborratxen amb l'excusa de que es fa per mantindre la tradició del 'fair play' (quins collons! si m'acabes de trepitjar la cara amb tacs d'alumini fill de puta). com no, jo també em vaig endrogar amb alcohol i fins i tot vaig pagar una ronda perquè vaig perdre una mena de juguesca.

finalment, la moral de tota aquesta història és la següent:

- contra els nòrdics has de jugar a futbol de tota la vida que no en tenen ni idea
- si et trobes en una baralla, assegurat que el nòrdic és al teu bàndol
- folla't la germana d'un nòrdic sempre i quan estigui prou borratxo com per no enrecordar-se de que és sa germana
- no competeixis amb un nòrdic sobre qui aguanta més bebent cervesa


estic força cansat i deixo la segona part (on podré treure més suc i insultar amb més facilitat) per més endevant, necessito estar lúcid o sigui que fins aviat

1 comentario:

  1. Brillant la "moraleja" i el post (vostè perdoni).

    Friso per llegir la segona part.

    PD: I el nivell de fòsfor i el grau d'humitat del sòl, a quant estaven?

    ResponderEliminar