sóc teenager

aquest últims dies sembla com si estigués tornant a les meves èpoques de teenager (ho dic en anglès que fa més ràbia), ja que m'estan succeïnt coses que no són pròpies de l'edat (o sí que ho són però si ets un loser, però prefereixo pensar que estic tornant a l'adolescència)

per on comencem... per les maquetes! no sé si saben que sóc un músic frustat, bé en realitat sóc un pseudomúsic frustat, perquè mai he estudiat realment cap instrument, he estat bastant autodidacta en aquest tema i així m'ha anat... doncs avui a casa dels tiets, on teniem dinar d'aniversari (per cert jo amb 47 anys no vull estar tan cascat com el meu tiet) he vist la maqueta del meu primer grup, tenia 17 anys i tenia unes pintes memorables (amb cabells llargs!)i tot això just en el moment que hem acabat de grabar la nova maqueta però del meu grup actual. és un grup que toquem... bé, sincerament no sé com classificar l'estil que fem, es podria dir intent fallit de system of a down (com diria en jep cabestany 'es que som una mica heavyts') amb algunes traces de reggea i derivats (algun components li foten molt a l'herba, no em mirin pas a mi). crec que amb 2* anys fer una maqueta, vol dir que ja t'has quedat enrere nano!

si recorden bé, entre les meves pràctiques esportives com la zoofilia, la coprofagia, també es troba el futbol australià (si volen saber què és, busquin al youtube). dncs bé, ahir vem jugar la final de la lliga catalana (no es pensin que és gran cosa sóm 3 equips i un és andorra) i els hi vem endonyar una bona tunda ( 103-48) i a que no saben a qui van escollir el millor jugador de la final... doncs a un servidor! sí sí, riguin-se, però els hi està parlant un futur jugador de la selecció catalana (reconeguda oficialment), ojut eh! per altra banda no és que sempre m'estigui queixant, però me cagun la gran putassa, perquè em donen trofeus ara? no els necessito pas, perquè no m'els donaven quan era adolescent i em venia a veure la familia i algun amic. llavors m'hagués estalviat els consells paternals post-partit i tot el rotllo de ser el que menys jugava!

i ja per acabar, aquest divendres vaig acabar amb 4 anys de tensió sexual amb una companya de la uni. la tia s'havia fet l'estirada amb mi, però es veu que li fotia gràcia des del primer dia. clar mentre ella tenia a un que la satisfés, jo estava a pa i aigua. però ara que ho deixa amb el novio, va tan calenta que fins i tot ella va començar el tonteig .. ai les dones, qui les entengui! mentre saborejava la conquesta (abans i tot de que es produís, quan ja tens la certesa de que passarà i ho allargues per disfrutar de l'èxit) parlava interiorment amb el meu jo passat i el consolava 'tot i lo pagafantes que vas ser, almenys ha servit d'algo xaval'

avui comença l'estiu!