sóc comercial

no sé el motiu, però des de ben petit durant l'agost escoltava molt la ràdio, aixì sí catalunya informació, 24 hores informant en bucles. suposo que el fet d'estar aïllat de la "civilització" encara que sigui per pocs dies no ens treu el neguit de desconnectar totalment i perdre'ns la notícia de l'última tragèdia estiuenca (fixeu-vos que sempre hi ha algun accident o incident que provoca vora 100 víctimes mortals: kursk, spanair, avió militar espanyol, ... sense parlar de les inundacions).

aquest estiu degut als llargs trajectes en cotxe (no en el meu vehicle, per descomptat, més que res perquè no en tinc, ehem ni tampoc carnet osti tu quina tos) no he tingut més remei que tragar-me els putos hits del momento dels cuarenta, de fet dona igual la puta emisora tots són els mateixos, dia rere dia...

la tàctica que fan servir aquestes emisories comercials és la de la hipnosi, reconec que hi ha un moment de flaquesa, en que interiorment comences a cantar algunes de les cançons que emeten, però en aquell moment és quan em començo a pessigar l'escrot (oju que tinc amics que ho fan per plaer) fins a plorar, és a dir m'autocastigo!

a banda d'aquest fet, el que em fascina és la veu de les 'cantants' d'aquest tipus de 'música' és tan zorraaaaaa, jo perquè no entenc gaire l'anglés, però diria que diuen viola'm, pega'm, pixa't sobre meu sisplau.

ja per concloure aquesta merda d'entrada només dir que odio les modes musicals. ara s'han posat d'acord tots els productors musicals i a totes les cançons apareixen putos sintetitzadors. han descobert el gallino de oro (com diria en cruyff). aquest so fastigós va caracteritzar la pitjor època de la música moderna: els 80's, realment hem de recuperar aquest intrusment infernal?



PD: i el david ghetta és un puto gavatxo!