sóc nadalenc

a casa meu sempre hem viscut el nadal i ens ho hem cregut bastant, o sigui que no sóc d'aquests que va en contra bastant a saco, com diria en jean-paul, d'aquestes festes i tot lo que l'envolta. però cada cop més me n'adono del que realment representa el nadal, juntar-se amb la familia i això sincerament i en el meu cas en particular em fot un fàstic creixent.

si ja sóc prou desgraciat que encara visc amb muns pares, ara suma-li veure els tiets que veus 2 cops l'any, les seves filles, és a dir, les teves cosines amb els seus respectius marits. no és que siguin mala gent, perquè no ho són (tot i que alguns són idiotes), però no ens coneixem de res, i sempre d'acaba parlant dels mateixos ...

(interior, menjador)
tieta: i tu què? ja has acabat l'institut?
jo: si tieta, ja fot 9 anys que l'he acabat i de pas m'he tret una llicenciatura
tieta: ah sí és veritat? dret no?
jo: no, ciències ambientals
tieta: i quines sortides té?
jo: doncs unes quantes, però desgraciadament no m'he follat a cap
tieta: ai! ja tens novia oi? segur que tens alguna amiga per allà
jo: no tieta, porto des dels 11 anys pelant-me-la cada tarda, recordo que quan vaig començar encara no ejaculava, però feia una espècie de pessigolles.... aix quins records d'infància


bé, aquest és un només un exemple de com cada vegada m'agarden menys aquestes festes, i amb
la tonteria del facebook, encara es fot més pesat. tothom et comença a etiquetar en una merda de foto com la següent:

i et feliciten el nadal. llavors cada cop que algú escriu en el puto link t'envien una notificació, i jo penso que serà algo que la gent dirà de mi, perquè el facebook serveix perquè la gent parli de fotos meves vomitant pel terra o matant gats del carrer, no per dir "bon nadal a tu també guapi"






Bon nadal i menjeu-me el torrons!

sóc inoportú

després de veure el vostre gran interés (com a mínim és major que l'euribor... sí, comencem forts) en saber com va anar la cita amb l'estudiant de medicina (no recordo si ho ja vaig comentar que estudiava medicina... que no perquè però sembla que triomfis més, acostumat a pillar només amb chonis) us informo que va anar prou bé. va ser una cita agradable, ho considero cita perquè vem anar a sopar. aquí resumeixo pautadament els fets:

- dijous tarda, 20.00 acaba l'assaig amb la banda (per no dir panda) de música, sí ho sé, molo massa...
-arribo a les 20.30 al zurich de pl. cat, on haviem quedat, amb una mica de THC al meu cervell degut a l'assaig amb els amics

- a les 20.45 m'arriba un sms, dient "estic aparcant"

- a les 21.05 arriba ella, es disculpa, bla bla bla, "et convido a una birra", bla bla bla

- a les 21.15 nem a un bar (pels meus collons que no anava a un starbucks després d'esperar més de mitja hora), ella òbviament em convida

- a les 22.15 aprox sortim del bar en dirreció a un restaurant. estem allà fins passades les dotze on decidim anar tirant cap al cotxe, paguem a mitges (ja porto estalviats uns 18 €, que haguèssin caigut d'haver estat un cavaller, per sort no ho sóc, ja que ningú m'assegura que acabaré follant aquella nit)

- 00.20 arribem fins al cotxe. ella em comenta que com viu fora de bcn i surt per la ronda de dalt em pot apropar fins a casa (he triomfat x 2)

-00.35 despedida al cotxe, vaig intentar veure en els seus ulls una mica de tensió sexual aviam si podia caure algu petó, però no vaig trobar-ho oportú.

la nit no va acabar de la millor manera possible però prou bé. si algú creu que la tia no va voler res amb mi perquè no li vaig pagar res s'equivoca... vem quedar 2 dies després, tampoc sense cap premi però amb més tonteig que l'anterior

moralina: com bé diu el sr. josep, si pagués ves a lo segur, de putes, de l'altra manera no t'assegures ni un miserable petó de bona nit.


apa siau!

sóc solter

no tinc parella (i quan dic parella vull dir novia, que avui en dia si dius parella sembles maricón!) ni en vull tenir ara mateix. ara el que vull és follar bastant a saco (com si quan tingués no volgués altra cosa...)

no sé si recorden la noia de l'anterior post, però no era una invenció meva. de fet demà he quedat per prendre algo amb ella i m'ha proposat d'anar al starbucks... què cony és això? si ho traduim literalment surt cèrvol estrellat però segurament no vol dir això. de fet jo pensava que als starbucks només deixaven entrar guiris per atracar-los amb els preus dels cafès i demés, però es veu que no.

i per més inri (sempre m'ha agradat aquesta expressió, fa molt de iaia) m'han sortit 2 putos grans a la cara, amb 23 anys! la pubertat no s'acabava als 18? joder




culos, tetas, pollas grandes!

sóc campista

ahir es va celebrar la FM de la UAB i jo, tot i formar part del món universitari (a falta d'un certificat que ho demostri) vaig acudir al encontre lúdico-festiu.

la moguda de sempre... perroflautes, killos, estudiants femenines de psicologia (no sé com definir l'estil que duen, no arriben a pijes, però tampoc sóc kumbes) i algun professor jove que va de modern i s'emborratxa amb els seus alumnes però després intenta mantenir el respecte de l'alumnat.

jo em trobava em mig de tot allò mentre regatejava preus de cubates, calimotxos i trossos de pastís, vaig fer el major pas de valentia que he fet mai... vaig demanar-li el mòvil a una estudiant. com molts de vostès sabran, la meva vida sentimental i sexual ha estat bastant loser, i ni m'atrevia a parlar així de cop amb algú que no conegués d'abans,. el pas dels anys i el ni vell de "vena en arcoho" m'ha fet capàs de superar-me. als qui s'hagin espantat o posat catxondos imaginant-se una col·legiala amb falda de quadres i dues cuetes al llegir la paraula estudiant s'han equivocat, no sóc cap pedòfil (tot i que com crèixen les meuques, amb 17 anys tenen uns pitots!) és estudiant de medicina i té la meva edat. i lo més important és que em' va donar el seu número. tot i que un colega molt (fill de....) simpàtic em va dir que m'havia donat un número fals i per un moment m'ho vaig creure... però goita tu! fa un moment m'ha enviat un sms dient que em dununciarà per assatjament i no sé quines tonteries més... bahhh, el que compta és que no em va mentir.

sóc campista

sóc romàntic

avui anant en metro (no tinc cotxe ni moto, sóc proletari i escolto KOP i opció K-95 perquè sóc rebel, això últim per sort no ho sóc, però m'he de desplaçar en metro) cap a l'entreno he coincidit amb una noia de la meva edat (dic noia, perquè sóc jove, un iogurin comparat amb la majoria de lectors d'aquest bloc, zasca!) que era molt guapa. però quan dic molt guapa dic d'aquelles que quasi t'enamores a primera vista i no penses en follar-te-la sinó en fer-li l'amor apasionadament. mai he sapigut entrar a una tia, mai. sempre he pensat que he tingut sort de créixer en una època que mitjançant sms i internet pots arribar a cardar de tant en tant. de fet la noia en qüestió s'ha assegut al meu costat i ni m'he atrevit a mirar-li als ulls. quan ha baixat del vagó i enfilava les escales mecàniques (jo la mirava com marxava i aprofitava per guardar en la memòria una imatge del seu cul) s'ha girat i m'ha mirat just abans de desaparèixer. no sé si em suplicava que fos els pare dels seus fills amb la mirada o només es girava per saber quants tios li miraven el cul. segurament lo primer.

un cop se m'ha passat la depressió de perdre l'amor de la meva vida, ja tornant cap a casa, he vist una altra noia, també molt guapa i m'he tornat a enamorar ( o hauria de dir anal-morat, així es com li deixaria el cul). com a conclusió puc dir que sóc tan romàntic que em li petaria el cacas a més d'una i com diu torreiglesias....

sóc lingüista

com torni a escoltar a algú que digui "tinc que + verb", agafare la desert eagle 2.0 del meu pare i li reventaré el crani a trets

aquesta entrada és breu perquè ara tinc que marxar. fins després

sóc hispà

mirant pel facebook he vist aquesta gran dedicació al dia de la hispanitat que ha fet una "amistat". no sé perquè collons tinc agregada aquest tipus de gent ... bé, de fet si que ho sé, per sentir-me superior veient com el pas de les generacions en aquesta península han deixat un llegat de consanguinis i invertits.

bé, em sembla que a mi també m'ha afectat una mica això de la consanguinitat ja que no sé pujar una imatge que no estigui pixelada.


la pregunta que us vull fer és la següent, quin comentari li deixarieu a aquest ent?
siusplau, sigueu explícits !

sóc adaptat al medi

llei vital 2:

els retrassats mentals són monos de petits perquè així eviten l'infanticidi (això deia Darwin)


[Podreu trobar el següent punt a astigmaticlines.blogspot.com]

sóc seleccionat

no sé perquè, però sempre quan entro al bloc el primer que miro és el nombre de seguidors o com diria el sr. twitter 'followers' que té la pàgina, puto egocèntric de merda pensareu, sí ...i no, perquè també m'agrada conèixer gent nova per aquestes contrades del món blogaire.

bé de fet, aquesta idea m'havia inspirat una entrada, la que ve a continuació, i és que el número que tenia fins fa poc (es veu que algun desgraciat s'ha borrat fa poc i m'ha aixafat el número), era de 33 personatges que havien cliclat sobre el gagdget que posava segueix

33, un gran número, un gran canal de televisió on fan programes molt educatius com històres del segle XX o Thalassa, ... què collons, només posava el 33 quan sortia la bibiana ballbé i la sara nosequé (dels programes silenci i loops respectivament) per veure'ls-hi els pitots.

d'altra banda cada número té una simbologia, com el 88 (hail hitler) o el 15 (arriba españa), doncs el 33 simbolitza catalunya catalana, que malauradament se l'han apropiat els de PxC que són més fatxes que el tio paco.

dncs justament el 33 és el dorsal que he demanat per lluïr com a jugador de la selecció catalana de futbol australià. Sí xata (adaptació del yeah baby)! Però el duré no en el sentit racista com quan duia el cap rapat, quan sortia amb els bats de beisbol i anavem a apunyalar magrebins pel Raval... No! Ara el duré el 33 com dient, que el futur de Catalunya el decideixin els catalans i no pas Madrid (fa molta ràbia aquesta frase, però és certa) !

i tot això a cuentu de què? Doncs que el proper dia 1 marxem cap a Milano al torneig europeu de footy ! no sé si farem gaire el pena, segurament els equips nòrdics ens maixacaran, però us prometo una cosa, si juguem contra itàlia, us ben asseguro que ho donaré tot per guanyar als bafanculos di merda, només pensar que per culpa d'ells existeixen els argentins... s'em m'ennuvola la vista.

així que suaré sang per poder defensar el poc orgull que li queda a catalunya, mentre vosaltres esteu sentats miran xvideos.com, vergonya us hauria de donar fills de meuques!

Visca Catalunya i visca jo!

sóc comercial

no sé el motiu, però des de ben petit durant l'agost escoltava molt la ràdio, aixì sí catalunya informació, 24 hores informant en bucles. suposo que el fet d'estar aïllat de la "civilització" encara que sigui per pocs dies no ens treu el neguit de desconnectar totalment i perdre'ns la notícia de l'última tragèdia estiuenca (fixeu-vos que sempre hi ha algun accident o incident que provoca vora 100 víctimes mortals: kursk, spanair, avió militar espanyol, ... sense parlar de les inundacions).

aquest estiu degut als llargs trajectes en cotxe (no en el meu vehicle, per descomptat, més que res perquè no en tinc, ehem ni tampoc carnet osti tu quina tos) no he tingut més remei que tragar-me els putos hits del momento dels cuarenta, de fet dona igual la puta emisora tots són els mateixos, dia rere dia...

la tàctica que fan servir aquestes emisories comercials és la de la hipnosi, reconec que hi ha un moment de flaquesa, en que interiorment comences a cantar algunes de les cançons que emeten, però en aquell moment és quan em començo a pessigar l'escrot (oju que tinc amics que ho fan per plaer) fins a plorar, és a dir m'autocastigo!

a banda d'aquest fet, el que em fascina és la veu de les 'cantants' d'aquest tipus de 'música' és tan zorraaaaaa, jo perquè no entenc gaire l'anglés, però diria que diuen viola'm, pega'm, pixa't sobre meu sisplau.

ja per concloure aquesta merda d'entrada només dir que odio les modes musicals. ara s'han posat d'acord tots els productors musicals i a totes les cançons apareixen putos sintetitzadors. han descobert el gallino de oro (com diria en cruyff). aquest so fastigós va caracteritzar la pitjor època de la música moderna: els 80's, realment hem de recuperar aquest intrusment infernal?



PD: i el david ghetta és un puto gavatxo!

sóc torero

avui el parlament de catalunya ha fet algo de profit

no és que estigui gaire a favor, per no dir gens, de prohibir coses

ni tampoc que sigui un ferm defensor de la causa animal, no em fa gràcia veure com pateix el toro però crec que hi ha coses més importants que s'han de canviar abans

però que coi, que us donguin pel cul putos toreros de merda! a vosaltres i al vostre entorn. és una puta festa típicament espanyola per més que diguin el contrari, aquí com a molt els deixen córrer pel poble o els "embolen".

ara surten fotos amb estelades amb un toro. a qui voleu enganyar desgraciats?

i de pas que es petin a tots els "famosos" que van a veure les corrides p.e: serrat, sabina, diputats psc,...

fillsdeputes tots

sóc i-inde-independentista

no sé si això d'estar 2 hores i mitja d'en peus sota el sol, cantant de tant en tant i fotent algun vot servirà d'algo


si erem un milió o milió i mig


si acabarem sent un estat federal o un estat propi


però si us plau, que s'organitzin més manis d'aquestes, perquè es pot catar realment el nivell de les catalanes. ni arena mix i callejeros, si vols veure trujes (en el sentit de melafos) vine a manifestar-te!



PD: sort que heu vingut a ajudar-nos els de comarques, si haguèssim de confiar en la xusma de de barcelona, hi hauria més gent demà a pl espanya que avui a tetuan.

sóc alemany

avui faré un exercici d'empatia d'un subjecte argentí qualsevol i el que li està o li ha passat pel cap últimament, que no serveixi de precedent


dale! dale! que la mamen y la sigan mamando putos chupapijas, alemanes boludos, que se metan la pelota por el orto y la rechupen hijos de puta!

cómo podemos caer si somos la primera potencia mundial de todo lo bueno que hay en la tierra, el futbol, las mujeres y la cultura...

putos creguts, empalagossos i creuavies (aquest és un nou insult, com els espaldasmojadas a USA)

ànims deuschtland (ho he escrit sense mirar, no m'en faig responsable de l'orto-grafia), a semis us heu de carregar l'orgull d'un país de garrulos

sóc inconstitucional

molt bé, 4 anys després ens diuen que no som ni una nació ni tenim dret a autogestionar-nos


d'acord, segons la constitució del 78 es pot interpretar d'aquesta manera


sembla que s'obre una nova etapa en les relacions entre Catalunya i España,


però com collons volem arribar a ser independents si a les 20.30 no hi ha ni cristu pel carrer, tothom mirant la roja, amb gent amb banderes pels carrers, quan només han passat a 4rts!


i no em vinguin amb l'excusa que era per veure a CR9 plorant com en guti perquè no m'ho empaso


ens veiem el dia 10, vaig a treure pols a l'AK-47

sóc teenager

aquest últims dies sembla com si estigués tornant a les meves èpoques de teenager (ho dic en anglès que fa més ràbia), ja que m'estan succeïnt coses que no són pròpies de l'edat (o sí que ho són però si ets un loser, però prefereixo pensar que estic tornant a l'adolescència)

per on comencem... per les maquetes! no sé si saben que sóc un músic frustat, bé en realitat sóc un pseudomúsic frustat, perquè mai he estudiat realment cap instrument, he estat bastant autodidacta en aquest tema i així m'ha anat... doncs avui a casa dels tiets, on teniem dinar d'aniversari (per cert jo amb 47 anys no vull estar tan cascat com el meu tiet) he vist la maqueta del meu primer grup, tenia 17 anys i tenia unes pintes memorables (amb cabells llargs!)i tot això just en el moment que hem acabat de grabar la nova maqueta però del meu grup actual. és un grup que toquem... bé, sincerament no sé com classificar l'estil que fem, es podria dir intent fallit de system of a down (com diria en jep cabestany 'es que som una mica heavyts') amb algunes traces de reggea i derivats (algun components li foten molt a l'herba, no em mirin pas a mi). crec que amb 2* anys fer una maqueta, vol dir que ja t'has quedat enrere nano!

si recorden bé, entre les meves pràctiques esportives com la zoofilia, la coprofagia, també es troba el futbol australià (si volen saber què és, busquin al youtube). dncs bé, ahir vem jugar la final de la lliga catalana (no es pensin que és gran cosa sóm 3 equips i un és andorra) i els hi vem endonyar una bona tunda ( 103-48) i a que no saben a qui van escollir el millor jugador de la final... doncs a un servidor! sí sí, riguin-se, però els hi està parlant un futur jugador de la selecció catalana (reconeguda oficialment), ojut eh! per altra banda no és que sempre m'estigui queixant, però me cagun la gran putassa, perquè em donen trofeus ara? no els necessito pas, perquè no m'els donaven quan era adolescent i em venia a veure la familia i algun amic. llavors m'hagués estalviat els consells paternals post-partit i tot el rotllo de ser el que menys jugava!

i ja per acabar, aquest divendres vaig acabar amb 4 anys de tensió sexual amb una companya de la uni. la tia s'havia fet l'estirada amb mi, però es veu que li fotia gràcia des del primer dia. clar mentre ella tenia a un que la satisfés, jo estava a pa i aigua. però ara que ho deixa amb el novio, va tan calenta que fins i tot ella va començar el tonteig .. ai les dones, qui les entengui! mentre saborejava la conquesta (abans i tot de que es produís, quan ja tens la certesa de que passarà i ho allargues per disfrutar de l'èxit) parlava interiorment amb el meu jo passat i el consolava 'tot i lo pagafantes que vas ser, almenys ha servit d'algo xaval'

avui comença l'estiu!

sóc 'lisensiado'

tot i l'alegria que em produeix la derrota de la roja (a mi no me la trae floja, pequè vull que perdi sempre) pateixo una crisi existencial...

i es que avui he fet el que se suposa que serà el meu últim examen de la carrera (espero no haver d'anar al setembre) i no sé que fer passat l'estiu...

bé potser sí que ho sé....

- un big mac con patatas deluxe sr. lisensiado!

per fi podré tornar a la societat l'esforç que ha invertit en mi!

sóc un triunfador

passats uns dies de monyerdisme típics del temps ja torno a ser aquí, amb ganes de triunfar i follar-me svetlanes, irines i alannhes i tot de meuques d'arreu del continent... però em sembla que això es quedarà en un desig






jo vull fer-me famós com aquest mitja merda que només ballant se les emporta totes al catre!

sóc solter

SPOILER: avui estic monyes

últimament els mascles del meu voltant s'estan començant a aparellar. sé que la primera activa les hormones i que aquestes són capaces de controlar el món, però em sembla que les coses van en serio amb la majoria, per no dir totes, les parelles que s'han format, i això que en alguns casos són les primeres novies ("oficials" en alguns casos, i les primeres de debò en d'altres) ...
a banda de l'inevitable canvi d'actitud (altrament dit la síndrome del calçasses), a mi m'és igual que sortin amb algú, algun moment havia d'arribar aquesta situació, però pensava que seria més gradual i no tant de cop.
l'altre dia, per exemple, en un sopar, d'una vintena de persones només érem 3 solters: un informàtic amb tendències a l'aïllament social, un psicòleg tan pesat que sembla argentí pel rebuig que produeix a les dones i jo... que no sé què cony sóc (això us ho deixo a vosaltres).

sempre he compartit la dita que diu 'més val sol que mal acompanyat' però començo a plantejar-me algunes coses com, existeix algú realment especial destinat a ser la teva parella? sé que estic barrejant molts conceptes com el destí o el fet de que hi hagi només una persona en la teva vida sentimental, però m'explicaré. molts cops hem sentit que hi ha algú especial allà fora, també anomenada mitja taronja, però jo sempre he cregut que hi ha moltes 'mitges taronges' potencials i que depenent de l'atzar trobarem una o altra i nosaltres, il·lusos, creurem que era aquella persona la única que podria ocupar aquell forat en la nostra vida.

no diré que mai m'hagi imaginat una vida amb ( i en) parella, perquè si una cosa sóc és un puto somniatruites que es passa la meitat del dia pensnat com seria la meva vida si ... "+ qualsevol fer altament improbable", i he de confessar que molts cops em fa entre pànic i pal tenir nòvia. penso que hauria de renunciar a trets de la meva personalitat que dubto que agradi al sector femení, i això em repulsa, perquè si una cosa detesto és canviar la meva manera de ser per ser acceptat (tot i que en moltes ocasions ho faig, encara que sigui de forma temporal), però d'altra banda em dic "desgraciat, si segueixes així segur que no trobes a ningú que t'aguanti"

tinc un embolic al cap de mil dimonis, i aquesta n'és només una part... l'altre és una tonteria de no res... què era? ah sí! no sé què cony fotre amb la meva vida un cop acabada la uni, fet pel qual falten 9 dies si no faig gaire l'imbècil.

no m'agrada gaire la poesia, però aquest poema crec que puc entendre l'estat d'ànim de l'autor

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em vei gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em vei gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi vei clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.

És quan dormo que hi vei clar Foll d’una dolça metzina...

... i aquesta metzina ets tu

sóc actor de merda

mireu el que he vist publicar a una tia pel facebook:

després de veure això he pensat seriament en borrar-la... algun dia ho faré, però té els pits molt grans...

nem al tema, una peli protagonitzada per hannah montana, basada en una novela de nicholas sparks! espero que no sapigueu qui és aquest cabrón, perquè és el monyes que va escriure el 'diario de noah'. una puta escòria d'amor (quin humor més antaligent que faig servir) i que al final els 2 'protas' s'acaben casant i passa el temps i són tan carcamals que l'agüelo li ha d'explicar tota la historia sobre com es van conèxier a un burdel a la iaia perquè té alzheimer i càncer. buf! almenys no tinc càncer! pensa la pobre iaia (2ona incursió humorística). Com haureu pogut deduir si no us falten gaires cromosomes, afactivament vaig veure la peli. afactivament perquè em va afectar molt (joder estic on fire!)

el film aquest en qüestió, la última canción, pels 85 segons que es poden veure, tracta sobre un mare divorciada està fins als collons dels seus dos fills i els envia amb el seu pare a l'estiu perquè ella pugui agafar un bon melanoma. la zorra montana en qüestió, és una teenager incompresa que no té amigues i es passa tot l'estiu gemint com la meuca que és fins que troba un bon xulo que la posa calenta... una altra merda. però el pitjor no és l'argument de merda, sinó que fan creure que és una puta història d'amor barrejada amb comèdia! mireu l'últim fragment del trailer, allò ha de fer gràcia? que el pare abusi de la seva filla, això sí em faria gràcia!

la meuca apuntava maneres

ja ni ha prou! una altre dia més

sóc irascible

putes i senyors, malparits tots! últimament m'estic notant petits bulbs en el coll segurament com a conseqüència del final d'una serie que podria haver estat èpica, però que ha estat un t cagarro, digne d'en pere llufa. segons el meu parer per diverses raons:

- no es pot (Hollywood i Los Serrano en són la prova) canviar de guionistes a cada temporada ja que el guionista de torn s'inventara una puta historia que no té ni cap ni peus, perquè ja sap que el fotran fora i només pensa en el finiquito i creu que ja ho arreglaran els que vinguin.

- el final, deixant de banda si la majoria l'ha entés bé o no, és una merda miri com es miri. aquesta merda si l'escriu en jair dominguez i fa un llibre li prohibeixen al corte inglés, però si l'escriuen dos consanguinis invertits, es paralitza mig món.

- ja es sabia que deixarien incògnites en l'aire perquè els fans (o freaks) poguèssin explicar les seves teories pseudoprofundes i intercòsmiques i així sentir-se útils en la seva vida de merda. però es que si el final de la sèrie fos tot un somni, almenys li trobaries sentit a tot el que passa, segons una interpretació freudiana, el jack es vol follar sa mare.

per acabar us deixo un video protagonitzat pel mateix hitler que m'ha llegit el pensament





no sé com coi es penja el link d'un video, sóc així de mònguer

sóc mentolat

La fòrmula testada Hydrazerg es eficaç combatent la l'origen de la caspa. No només actua contra les partícules de caspa visibles sino també contra la sequedat, picor i la tibantor del cuir cabellut genital.

Efecte refrescant: un cabell increïblement net i refrescant des del cuir cabellut. Aquesta xampú, amb un toc de mentol que conté micro partícules de vics vaporux, neteja i refresca intesament els genitals

La seva aplicació provoca una sensació similar a la d'una esquimal (exacte, a mi també se m'ha acudit Björk) fent-te una mamada, això sí l'efecte és temporal i no supera els 5 minuts.

Evitar el contacte amb la uretra perquè sinó enlloc de semblar una mamada passa a ser una banda d'esquimals caçant foques dins de la teva cigala

sóc periodista

d'un temps ençà tinc el mal costum de visitar diàriament els diaris (sempre m'he preguntat perquè no és pot dir periòdic als diaris, realment sona fatal però seria igual de correcte) esportius online, m'agrada veure el 'pique' entre premsa barcelonista i la mesetaria.

em ric veieint com es corren veient jugar al CR9. a molts periodistes els agradaria ser domitats (pel cul em refereixo) per aquesta bèstia gitana...
aquí tenim un exemple:
La técnica de golpeo de cabeza de Cristiano Ronaldo supera a la de los mejores delanteros. Según explica Sergio Fernández en el diario MARCA la superioridad de CR9 no es sólo una cuestión física. MARCO (és per no fer publicitat) te desvela las características del mejor cabeceador en la actualidad que hay en el mundo del fútbol.

doncs avui passejant per aquests indrets virtual m'ha sobtat veure a la típica secció que surten ties en bikini, que són les prostitutes de luxe que es follen diversos esportites d'èlit m'he topat amb això: a Eva le gusta el béisbol

aquesta tia em sona

he proseguit amb la lectura

Eva Angelina es una actriz californiana que debutó en la escena con sólo 18 años. Siempre ha sido una enamorada de la playa y las olas, por eso compagina su pasión por el surf y la natación con el fi tness, que le ayuda a esculpir su cuerpo. Además, su descendencia cubana la ha convertido en una fi el seguidora del béisbol.


Aquesta tia és actriu, sí, però PORNO!! sí, ho sé, és moooooooolt estrany que una de les poques actrius pornos que conec (¬¬) hagi sortit a un d'aquests diaris. però és que m'ha frepat (intento ampliar el meu vocabulari) veure un PUTA d'aquestes dimensions per allà de manera tan gratuïta (hi ha més fotos i es veuen millor les tetes, però aquest bloc no és sensacionalista). pensava que almenys s'hauria tirat a algun jugador de bèisbol però es que ni això!


ai! si haguessin existit aquests diaris quan jo era adolescent, ara seria cap d'esports d'alguna mitjà de comunicació important. bé, almenys se m'està començant a curar l'apatia envers les dones

sóc un malalt

Quan una bitxu blau imaginari de 3 metres em posa més calent que la majoria de fèmines de la vida real, hi ha 2 opcions:

o tinc jo un problema...

... o el tenen elles!

com és costum prefereixo pensar que la culpa és d'elles per ser éssers aberrants i per... com es deia ... ah sí, putes!

sóc un fiesteru

div nit:

després de jugar el respecetiu partidet de futbol sala de la lliga 'yo iba pa furbolista pero...' mig lesionat gràcies al partit del dissabte, que en aquest cas era de futbol australià (també anomenat footy), havia quedat per anar a prendre algo amb els de la uni.

incís: aquesta és la prueba del delito, es pot notar com sento els colors de la samarreta que són el blau i ... ara no m'enrecordo, però si que beso l'escut que té forma de... bé, deixem-ho

Iniesta maricón, jo pago i tu cobres

quan em disposava a agafar el metro en direcció al centre, ja vaig veure un grupet format per 3 killos i 2 chonis (no anava gaire disfressats però a aquests els calo d'un hora lluny), al cap d'una estona de fer l'imbècil, de començar a donar cops al vidre i aquestes merdes. un d'ells s'encara a un sudamericà que hi havia per allà. la choni 1 anava dient lo típic de 'Richard cálmate, bla bla bla' que a primera vista sembla un bon gest però... jo ja les he calat! les putes chonis amb aquestes paraules estan activant una part del subconscient dels killastres que els hi diu 'si matas a este tio, seré tuya para siempre' i després passa el que passa. hijodeputa tu, hijodeputa yo, bajate si tienes huevos, bla bla bla.
casualitats de la vida vaig baixar a la mateixa parada que ells, i en aquell moment em van venir ganes de fotre'm d'osties amb ell, segur que m'hagués ajudat mig vagó. però com que sóc un flipat, per sort, no vaig fer res sinó m'hagués emportat un cabaç com veurem després. si tot el què em passa pel cap ho dugués a terme a la realitat m'haguéssin condemnat a 34 cadenes perpètues; per altra banda també seria pare de milers de fills... o no. ben pensat a les meves fantasies sempre acabo dient open your mouth bitch quan e disposo a ...


proseguim, després de fer les birres corresponents, va arribar el moment crític que uns decideixen sortir de festa i altres marxen cap a casa. jo sempre estic al limb, perquè realment sino tinc res a fer l'endemà, encara que no estigui al 100% doncs acabo sortint. sobretot si 2 parells de mamelles t'agafen del braç per obligar-te! maleïda circulació, si passes més de tant en tant pel cap.

el pla era sortir a sidecar. havia estat algun cop al bar de dalt, però no a la "discoteca", ni tant sols he anat al famós antikaraoke (ara ja ubicat al apolo). després de fer la cua i veure el tipus de gent que hi volta per aquelles contrades (per cert, no he dit que els meus companys de carrera són bastant hippies, alguns més que altres però), em van dir: 9 euros 1 cervesa. WTF ?!?!?!?!? putos modernillus de merda

m'ho estic passant catxo bé, el dj és molt cool

al entrar, la cosa no va millorar, estava a rebentar. només us diré que per anar al lavabo que seria com caminar 15 metres estaves 10 minuts anant i 10 tornant i el que és pitjor, els tios feiem cua al lavabo! on s'és vist això, però es que és es colmo!

i el moment que més em va impresionar, es va produir quan vaig veure a una de les companyes de classe més hippies que he vist (vestint i pensant) menjar-li la boca a un gafapastero que acaba de conèixer. no hi ha qui els pari, s'estan expadint a través d'altres tribus urbanes! nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

un cop vaig veure que els metro ja estava obert, em vaig despedir de tothom, menys de la noia que estava ocupada i vaig fotre el camp. un cop a l'estació, mentre esparava el tren, sabeu amb qui em vaig trobar? doncs amb el killastre d'unes hores abans, ara sol. el tio anava xerrant amb unes dones de l'andana d'enfront. lo interesant era sobre què parlaven. la dona li preguntava si coneixia el seu fill, que estava o havia estat a la trinitat (a la presó de joves, que em sembla que ha deixat de ser-ho) i el killo en qüestió deia que ell acabava de sortir. SORT, que no s'em va acudir ni mirar-lo a la cara, sinó ara estaria actualitzant des del llit de la vall d'hebron

sóc una font

és normal que em surti sobrassada de les orelles?


deu ser per dur els auriculars a un nivell massa alt?


deu ser perquè no em dutxo des de carnaval?


deu ser perquè escolto macaco? no. si escoltes macaco m'explotaria el cap






divendres, menjarem faves tendres a madrid

sóc una mica menys loser

m'ha costat més de 40 euros

vora unes 16 hores invertides,

i uns quants kilòmetres passejats

però

he esmenat el meu error.

ara l'error l'ha comés ella per muntar-s'ho amb mi!

qui riu últim riu pitjor! jajajajaja

ara seguint l'exemple futbolístic del sr. tito, faré una il·lustratació de lo succeït:

potser la fèmina en qüestió no està tan bona,
però la meva qualitat "futbolística" s'adequa bastant

PD: sento la poca imaginació, però hi ha poques ganes i tinc son, però ho havia d'explicar

sóc un loser

- divendres nit

- típic aniversari d'un company de la uni. [bé de fet, tan típic no ho és, perquè és doble aniversari ja que són bessons (4 putus bessons conec de la uni, errors de la naturalesa tots!) i hi van assistir força persones]

- primera parada: el agüelo

- companya de la uni es retroba amb un ex-novio que és amic dels 2 bessons.

- silenci incòmode

- després de 3 volldamms (per mi el temps de la nit no és mesura en hores ni en minuts, sinó en volldamms (això sí, en sistema internacional; no confondre amb estrelles o xupitos)

- apareix una companya del bessó que no és el meu company. estudiant d'arquitectura, ulleres de pasta negres. anava una mica de guais, però li vaig trobar el què.

- quan sortim d'allà (ella ja anava contenta), m'invita a una birra de paki.

- mentre ens dirigim cap una discoteca de merda del contre, ja nem fent bromes (de fet em reia d'ella, no sé si és un defecte o una virtud)

- em pregunta el nom. no li dic, ella llavors tampoc. (pensava que així seria més fàcil o més divertit). al cap de mitja hora d'entrar al local ja el sabriem l'un de l'altre.

- faig un gest imversemblant tractant-se de mí. convido a xupitos als bessons (ojutque aquí arriba el punt d'inflexió), em claven 9 euros per 3 gotes de tequila i em foto la consumició de l'entrada

- acte seguit la tia em "busca". segons després la tia em "troba". durant 45 minuts estic on fire

- al cap de l'hora vaig al lavabo. el xupito ha fet efecte, però no el desitjat. mentre estic pixant em ve força salivera, senyal de que estic a punt de pooooooooooooooooooooootagagdfghfgh!

- quan surto del lavabo estic molt perjudicat, no puc caminar recte (fet que no és nota dins d'una discoteca) i estic molt agobiat. miro el mòvil i veig que són les 5.00

- decideixo marxar ja que ha obert el metro, en aquell moment penso "total, segur que no viu sola i no puc tirar-me-la. a dormir sigui dit"

- quan estic al metro què passa? sorpresa! m'està trucant dient que on sóc, que em ve a buscar! per suposat li vaig dir que no, que no estava en condicions.




moral de la historia: com més cabron més us agradem, meuques!

PD: he d'admetre que sóc un marica en qüestio d'alcohol, però m'agraden les ties, en serio eh!

sóc un farsant

tal com diu l'últim apunt del dr. muerte hi ha un axioma universal que t'haurien d'explicar el primer dia que vas a escola i és el següent: totes (i algunes, males) putes

a sobre el gènere femení es creu millor que el masculí (merda que m'estic copiant l'actualització sencera del doctor...) quan, ens al contrari, és pitjor que nosaltres!

van de madures per la vida dient que elles són especials, que no és fixen en el físic, que no són superficials, que miren a l'interior de les persones (un alient també mira l'interior d'una persona però per rebentar-li els budells), bla bla bla, calla meuca i menja-me-la!

tot aquest esclat d'ira, es deu a l'última peli del putu george clooney, un tio que segons totes les dones del planeta està boníssim i es molt sexy i es deixarien pixar a sobre per ell i menjarien el seu vòmit.

el puto germà petit d'andre agassi

tothom pensa que aquest personatge és el rei, perquè és un solter voluntari i porta tota la vida follant-se a qui vol. però en el fons és un desgraciat, aquest pobre home és zoofílic, no li agraden les dones, no l'exciten. per això quan porta més de x mesos amb una meuca anònima, l'ha de deixar perquè no sospiti de la seva falta d'apetit sexual (rotllo troy mclure).

a més, les dones són cegues, realment creiu que si vosaltres tinguèssiu aquesta pinta, serieu el tio més sexy del món?

per últim diuen que és un bon actor. anem a repassar algunes de les pel·lícules que ha realitzat (segons imdb)

spy kidz 3
batman & robin
perfect storm
burn after reading
solaris
les merdes de ocean's 123
los hombres que se follaban las cabras

i va aparèixer uns capítols a rosseane


què més es necessita per crucificar-lo?


com va dir un cabró, és un farsant per la font del gat

i'm 23

és trist però he de començar amb una disculpa:
no volia titular aquesta entrada en anglès però no sabia com lligar 'sóc' amb el nombre 23, així que només se m'ha acudit això...

anem al gra!
des de petit m'ha importat ben poc tota la parafernàlia dels aniversaris. això de que és el teu dia i totes aquestes merdes per l'estil que em deien eren mentides i fal·làcies!

arribava a tal punt l'odi, que em feia quasi vergonya que em felicitèssin a l'escola, institut i ara a la universitat. trobava absurd que un dia fos especial perquè la terra hagués completat un cicle al voltant del sol i hagués tornat a la posició inicial (sapigueu que tinc coneixements cosmològics des de ben petitet).

aquest odi ha anat creixent, el punt màxim del qual esdevingué amb l'aparició del facebook aquesta puta xacra que en diuen xarxa social (ep, que cada dia m'el miro aviam si pengen fotos d'amics d'amics = són els meus enemics). per culpa d'ell, els mal anomenats amics es creuen amb dret de felicitar-te sense motiu. potser porten 5 anys sense veure't però aquell dia es creuen suficientment importants com per deixar-te un missatge (que no costa diners esclar) desitjant-te un el millor dia de l'any, perquè tu t'ho mereixes!

ai! qui tingués aquest pastís!

doncs avui, dia de la nevada que ha deixat incomunicada a tanta gent imbècil que ha sortit de casa per anar a treballar (o això diuen ells) he dut a terme la meva venjança:

vaig posar com a diadel meu aniversari, avui 8 de març, 6 mesos abans de la data correcta i la meva sorpresa és que més d'una trentena de persones m'han desitjat lo millor, tot recordant que avui ha nevat com si fos una espècie de regal.

sorprenentment només 2 persones han caigut que era tot una farsa.

és una puta merda de venjança, estic d'acord, però et rius una estona, i veus qui realment et coneix i sap quan vas nèixer i si t'agrada o no que et felicitin.









a cagar!

sóc el master

estic arribant a la fi (jajajaja i una merda!) de la meva etapa de paràsit de l'estat i de mons pares: d'aquí 3 mesos acabo la carrera

no colloooooooooooooooooooooons! encara vull tostar-me els dijous per la nit i aquesta merdes que comporta ser estudiant.

però he trobat la solució! faré un master de qualsevol merda que no m'interessi, i per descomptat que m'asseguri no trobar cap feina un cop acabat però que em permeti allargar al màxim el txollo en el qual estic instal·lat.

heus ací alguna de les opcions que estic mirant:

- master en tractament de meuques: l'ús de la violència de gènere com una tradició en vies d'extinció

- master en energies renovables: investigació en energies marrons com el gas intestinal, la biomerda o els tumors malignes com a fonts de radiació)

- master en business economy: pagues 40.000 € i et regalen un pare el qual t'enxufa a la seva empresa


i el que m'estic plantejant seriosament de preinscriure'm

- master of puppets hell yeeah!!!!









visca el heavyts!

sóc un home llop

ara que està de moda ser vampir i aquestes merdes, doncs m'he decidit a convertir-me en un licàntrop (mola més dir-ho en una llengua morta, bé de fet el català també ho és).

quines raons creieu que m'han dut a desitjar transformar-me en aquesta mena d'ésser?

- un augment de la potencia física (major que la d'un negre)

- una augment de la vitalitat i ganes de sortir de festa de nit pel centre de barcelona sense que ningú et miri malament?

- poder matar a totes les persones que llegeixen la saga crepuscle?

doncs no amics (vull dir desconeguts)! tot és per un simple raó: els tios peluts lliguen més.
no importa que tinguis tant pèl que no se't vegi la cara, no importa que tinguis tant que estiguis tres quarts d'hora netejan tarzans (són els quicos de merda que se t'enrollen a les lianes del cul) després de defecar, no importa que tinguis una sola cella, tot això és millor que ser calb o anar depilat com un metro(gayer)sexual.

fa pocs minuts, acabo de veure com li deien de fer un trio a un amic (per mòvil, això sí) que té més pèl a l'esquena que chuck norris a la cara.

com bé diu en refraner popular: on hi ha pèl hi ha alegria! amb 2 ties i tant que hi deu haver-hi



au pos, bona nit!

sóc calculador

la gent, aquella massa social aliena a nosaltres i que sempre es pensa que té raó, però no sap que sóc jo qui la té, li agrada molt valorar el temps. sovint la gent dona un valor X al temps, com per exemple les hores treballades, les hores d'oci, ... però i les hores mortes qui les compabilitza i les quantifica?

deixant de banda que de mitjana perdem un terç de vida dormint, de fet jo no considero que es perdi sinó que es tracta d'una inversió en salut (jo hi inverteixo la meitat de la meva vida, a ple rendiment per això eh!).

molts haurem escoltat una frase de merda, entre moltes d'altres com, el temps és or!
doncs, basant-me en aquesta premisa, plantejo hipòtesi segons la qual vull determinar si els temps que he estat a les estacions de la (puta!) renfe m'haurien d'immdemnitzar o no segons la pasta que m'he estalviat colant-me.

FETS:

1. porto 5 anys utilitzant rodalies renfe (lo de les carreres de 4 anys és orientatiu) per anar a la universitat
2. el primer any pagava religiosament el bitllet correctament: 50/30 2 zones (preu de l'època 44.50 + o - )
3. el segon i el tercer, utilitzava t-10 d'1 zona per anar i de 2 per tornar
4. el quart, només usava t-10 per anar i cap per tornar
5. fins el moment aquest curs també estic utilitzant la mateixa tècnica que en el 4rt i suposem que ho seguiré fent fins que s'acabi.
6. suposem que el 5% del viatges ho he fet acompanyant a ma mare amb cotxe que treballa al costat de la uab i no ha suposat cap cost (almenys per la meva butxaca)
7. suposem un preu mitjà de 7.30 € el bitllet T-10 (de mitja per la inflació)
8. suposem que un curs consta de 180 dies en 9 mesos
9. suposem una mitja de retard del tren d'anada de 2 minuts/dia
10. suposem una mitja en l'espera de tren de 11 minuts al tornar (no nois, no passa tan sovint com els fgc sinó cada puta mitja hora)

el nou logo proposat pels usuaris

llavors tenim que

- si hagués pagat correctament durant els 5 anys (comptant la inflació del 7% annual):

1er any 44.5 x 9 mesos
2on any +47.6 x 9 mesos
3er any + 50.9 x 9 mesos
4rt any + 54.4 x 9 mesos
5è any + 58.2 x 9 mesos
-------------------
= 2300 € - el 5% en cotxe =2185 €

- el que he pagat realment

1er any 44.5 x 9 mesos
2on any +(7.3 x 18 +14.6 x 18) --> 18 t-10 1 zona i 18 t -10 2 zones
3er any + (7.3 x 18 +14.6 x 18) --> the same
4rt any + 7.3 x 18
5è any + 7.3 x 18
-------------------
1451.7 - 5% en cotxe = 1379.2 €

- m'he estalviat 2185 - 1379.2 = 805.8 € que he estafat a la renfe (i a l'estat)

- però si comptabilitzem els minuts de retard dels putos trens i el temps d'espera degut a la baixa freqüència de pas tenim:

qualsevol merda d'estació de renfe

retards: 2 minuts/dia x 180 dies x 5 anys = 360 minuts/curs (6 hores) i 1800 en total (30 h)

esperes: 11 minuts/dia x 180 dies x 5 anys = 1980 minuts/curs (33 h) i 9900 en total (165 h)

TOTAL: 195 h menys el 5 % representen 185.25 hores perdudes

si valoro el meu temps a 5 €/hora, suma 926.25 € però encara s'han de restar 805.8€ doncs em queda el superàvit de 120.45 €. no sembla gaire però si us dic que m'han estafat 7 dies amb 17 hores i mitja què dieu llavors?

CONCLUSIÓ: torneu-me la setmana de vida que m'heu robat fills de puta!

BIBLIOGRAFIA:

Enlarge your penis now! D. Peterson 2007. Editorial Jumaiva
Learn how to fuck like a pornstar. S. Stylez & K. Summers 2009
Viquipèdia.com (sempre en català encara que no hi hagi ni tres quartes parts)

sóc un pagafantas

l'altra dia em va trucar el meu representant (és que sóc molt guai) i em va comentar que havia rebut una oferta d'un director americà, que per temes de clàusules no puc dir de qui es tracta, que m'ha ofert el paper principal en l'adaptació yankee del film espanyol pagafantas (en anglés sera paydietcoke que té més tirada comercial).

donada que la meva dignitat està una mica pels terres potser accepto la oferta.

us comento una mica per sobre el guió:

un noi adolescent es sent atret per una companya de classe semi gorda (s'entén per semi gorda dones d'òssos amples però que són prou atractives com perquè se'ls hi perdoni aquest fet) que per culpa de la seva poca traça amb el tracte amb les dones i la seva cara no gaire agradable a la vista no aconsegueix cridar l'atenció de la seva companya. per si no fos prou trist el rebuig 'amorós' (diguem-ho així) no sap ben bé com però la noia s'enfada amb el nostre protagonista per culpa del seu sentit de l'humor. és clar que per aquells temps la odisfera encara no existia i la gent no acabava d'entendre el seu tipus d'humor per diferents motius.

9 years later...

els dos personatges han crescut. un d'ells en pes (i en pits en conseqüència) i l'altre en... bé, diguem que va passar de tenir una cella a tenir-ne dos i d'enssenyar un bigoti propi d'un chikano adolescent. a dur una barba d'home. ambdos han esdevingut paràstits xupòpters de l'estat (A.K.A. universitaris) i la seva vida es basa en dormir, sortir de festa i quan arriba època d'examens, copiar.

el fet es que per casualitats de la vida segueixent tenint contacte de tant en tant i les hormones i el calentament global afecten als dos joves que es senten atrets físicament però no acaben de culminar res per culpa, segons ella, de que no vol que es perdi l'amistat.

per què jodeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!? (axò ho diu el guió també, no es que m'estigui enrecordant de res)


amb un secundari graciós i quatre cançons divertides crec que el projecte té l'èxit assegurat, però em sembla que també li han ofert a un altre actor amb més experiència, juan garcía em sembla que es diu.


la moral de tot plegat, l'home és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra (o teta) dues vegades (i les que queden per davant).

sóc gavatxo

aquest dissabte passat (2.0 turbodiesel [comencem amb bromes de 24 parells de cromosomes]) vaig anar a no sé quin poble de merda, prop de perpinyà i d' el voló (le bolou en francé) a jugar un campionat de futbol australià. abans de tot dir que lo de campionat no és veritat perquè només van ser 3 partits entre els 4 equips que ens presentàvem, i no sé per què dic 'només' ja que al segon partit ja volia marxar.

la jornada comença a les 7.15 a balmes amb gran via per arribar abans de les 10 al camp on jugàvem contra els anfitrions, perpinyà. un fred de cal déu i tot just arribem i comencen a caure les primeres gotes. tot va anar bé, vem guanyar comodament (gràcies a que va venir amb nosaltres un australià trentanyer) tot i que a la segona part ( de 20 minuts cada una) ja ens començava a faltar una mica l'oxigen.

al segon partit contra montpellier ja va ser diferent, vem començar perdent la primera d'una mica i ens van apallisar a la segona. bàsicament gràcies al fondo físic (bo en ells i nefast en nosaltres) i també que tenien 2 australians joves amb ells.

l'últim jugat desorés de dinar, ja no teniem ni les més mínimes ganes de sortir al camp, a banda d'això el tolossa, era l'equip més bo i més fort físicament. l'àrbitre (cada equip cedia un jugador per arbitrar els partits dels altres equips) era del perpinyà i encara estava rabiós amb nosaltres i el filldeputa no xiulava res a favor nostre. total que vem fotre més pena que el madrid del 2-6

com es pot apreciar, és un esport molt noble
i els putos gavatxos reparteixen de valent

ara, anem a analitzar el nostre equip (per cert, ens diem cornellà bocs) per veure les raons de la catàstrofe (tot i que vem quedar tercers):

ferran: gordo fanegas. ve del rugby perquè suposem que el van xutar per dolent. sorprenentment va anotar 3 marques (o gols) però és un desequilibrat mental i a causa d'això es va fotre a cridar a l'àrbitre com un cabrón per una jugada de merda i quasi l'expulsen.

raul: friki nº1. 'estoy orgulloso de ser friki' paraules textuals citades per l'autor. és dolentet però li posa intenció. li pots preguntar diàlegs d'star wars que se'ls sabrà, però no li preguntis quan tipus de mugrons de ties que existeixen perquè només ha vist el de sa mare.

carlos: friki nº2 com el ferra també ve del rugby, és un tio fort però se'n refia massa d'aquest aspecte i li acaben prenent la pilota. també és friki però ho dissimula molt bé, només diré que é novia i tot!

ricardo: friki nº3 amic del raul. és un patan! no agafa una pilota enlaire ni que el matin, és més, l'imbècil les rebutja com si fos vitor baia. a sobre, el cabró es col·lapse mentre juga i si li dius algo no et sent fins al cap de 2 minuts.

darren: australià trentanyeru. el més bo tècnicament amb diferència però al segon partit ja ni baixava, tot i així va ser el màxim anotador de l'equip. porta 3 anys aquí i no parla bé ni el català

pere: és el 'jefe' de tot el cotarru de la lliga catalana i és l'autòcton més bo de l'equip . també és el seleccionador català (estem intentant competir a nivell europeu) per tot això mereix un respecte. així no diré que sembla que tingui 45 anys, que es fot bentolín a cada partit i que crida com una nena cada cop que el plaquen, tant és així que els rivals se'n riuen d'ells

juan carlos. sud-amèrica que ronda els 50. encara es manté en forma, però el cabrón no parla català així que a la foguera

sergi: el capità de l'equip. no sé si és bona persona o un primo. acaba pagant el lloguer de camp ell sol i no diu res als altres. però em sembla que ja se'ns ha acabat el txollo, ara ens faran pagar per avanaçat per tota la temporada

rodrigo: yonki pureta company meu de uni. yonki de debò cada setmana es fot més droga de la que es mou pel port de barcelona i pureta perquè ja en té 36. és bo i físicament aguanta, però és una mica cagat, no busca el xoc.

jo: no parlaré malament de mi mateix. podeu insultar-me aquí sota

au pos!

sóc funcionari

realment cal estar dins la teva habitació de pocs metres quadrats escrivint amb guants (plural de guà) per culpa del fred que fot (tot i estar a barcelona) ?

no serà culpa del meu pare, que és un ranci de merda (i sona més violent que garrepa) i tot i guanyar més de 15 pagues de 1800 € diu que no possi la calefacció perquè gasta molt?

després no vulguis que et robi d'amagat


gràcies papa!

sóc jove

apunt ràpid. estic d'examen i sento ira, així que perdoneu-me


jove, jooooooooove, j -o -b -a, de joventut, de dkv, en definitiva jove


us ho repeteixo perquè no se si queda clar!


jo sóc jove. no fotu un pal a l'aigua, m'emborratxo els dijous, tinc acné i me la pelo cada nit mirant videos per internet mentre els meus pares dormen a l'habitació del costat. això és ser jove.


quan estas currant, vius sol, surts de nit i l'endemà tens ressaca i passes dels trenta ja no ets tan jove, et queden 2 telenoticies (amb nuri solé a càmara lenta)


que quedi clar fillsdeputa!

sóc músic català

aquí va un pregunta

què collons està passant amb la música catalana?!?!?!?!

per si no ho sabieu (però crec que sí ho sabeu) s'esta anant a la merda totalment

1. Manel:

- amb un nom així ja fots pena
- amb un bateria tan però taaaaaaaaan lleig no pots anar per la vida. els bateries han de ser "monus" i estar calladets, que si comencen a fer coros jo l'hem cagat....
- com pot ser modern tocar l'ukelele? però si això no ho toquen ni a Haití
- fins la polla del seu concert al palau de la música, puto guardiola per què collons hi vas anar?

2. Eina:

- per qui no ho conegui són els ex- inadaptats
- amb aquest canvi de nom han intentat deixar enrera l'estil de merda que feien, però tot ha quedat en això, en un intent.
- es creuen els salvadors dels països catalans i li declaren la guerra al capitalisme
- han tret un disc inspirat en el llibre l'art de la guerra,. es veu que es pensen que com ho va escriure un xinorris ha de ser comunista, pèro aquesta obra es fa servir a les universitats yuppies per estudiar les estrategies empresarials més agressives del mercat

3. Gerard Quintana:

- A.K.A Tortell Poltrona
- la dignitat d'un cantant és la més baixa de la de qualsevol altra integrant d'un grup de música, són els primers en creure's algú i per tant els primers en cagar-la (com es pot apreciar al video)
- pel que es veu ara s'ha de ser cosmopolita i mudernillu per fer algo al món músical català. li fots un sinte, quatre efectes de veu i tira (ah! i un barret pel videoclip).
- barcelona de colors... les pastilles que t'has fotut cabró per composar una merda de tals dimensions
- per què no fot com el Pemi fortuny i s'en va a sierra leone a fer ràdio?

L'únic que realment val la pena és josep (o adrià) puntí i està més acabat que filipe luís


PD: qui digui que falta albert plà, és fals perquè ara canta en castellà el fill de puta

sóc immigrant

estic mirant banda ampla, i aquestes són algunes conclusions que estic treient:

- tots els immigrants tenen el nivell H de català. si la mostra present al plató fos real, prefereixo tenir com a veïns a gurús nigerians i xamans bolivians que un andalú que no sap ni pronunciar correctament el meu nom (conté un "j").

- les àvies que més es queixen de que els immigrants treuen el treball als d'aquí són mestresses de casa. Aviam senyora, vostè no ha cotizat una merda a la seguretat social o sigui que no ha contribuit res a les arques de l'estat, així que calli si després li donen una pensió de viudetat miserable.

- jo no sóc racista però ... que farien els seus països si nosaltres no tinguèssim els papers en regla?

- si cobres 15 pagues de 3.500€ no ets immigrant, ets un espècimen al·lòcton.

- haze 30 años laz mujerez no habian incorporado al trabajo (que bo! la primera pakistanesa que zezea que he vist)


bé, ara en serio. penso mullar-me en aquest debat que sembla que no es pugui resoldre mai. donaré la meva opinió encara que no agradi a ningú. ep! les cartes destapades sobre la taula

- els immigrants no venen per gust. tu marxes de casa si passes gana o si els teus fills en passen.

- els catalans no som tan oberts com pensem.

- tal com està muntat l'estat del benestar, en aquest país cal immigració per diferents motius: demografia, oferta de treballs poc valorats i/o remunerats, ...

- cada ecosistema té una capacitat de carga poblacional, és a dir, presenta un punt crític que quan és superat desestabilitza tot el sistema. no sé si a catalunya aquest límit ja s'ha superat (ho dubto) o encara queda per arribar-hi, però el que és cert és que ha d'haver un límit.

- parlar català és clau per "integrar-se" (ara parlaré d'aquest terme). fot pena veure com algunes persones porten anys vivint aquí i no se n'adonen que amb el castellà no n'hi ha prou. ep també és culpa nostra! però no cal mirar a altres països, al sud d'espanya tenim un exemple claríssim de poca integració. per mi és més català un senegalés que s'esforça en parlar català que un immigrant espanyol que no ha volgut fer-se català

- la integració és una farsa! en tot cas parlariem de convivència. quan estàs lluny de casa teva (també entenent casa com a pàtria), el primer que fas és juntar-te amb els teus. allò que diuen que quan surts del teu entorn et surt la vena patriòtica és copletament normal. però això és alhora el que causa la formació de ghettos, que al meu entendre és quasi impossible d'erradicar.
només es produirà l'anomenada integració quan hagin passat les generacions suficients com perquè l'origèn ètnic de l'individu sigui merament un fet anecdòtic, ja que s'hauran criat des d'un inici en la realitat catalana.

ara barrejaré la problemàtica de la immigració am la delinqüència per acabar-la de liar

- és cert que abans s'ha de fomentar molt més la convivència i intentar dissoldre els prejudicis, però amb els immigrants que delinqueixen hi ha 2 opcions:

1. fas com Àustria i construeixes presons als països d'on són originaris els presidiaris
2. segons el delicte els deportes directament, o fas una advertència i si són reeincidents llavors els expulses.

pot semblar una mesura nazi i sé que abans del càstig ha de venir l'educació, però per venir a robar o matar ja en tenim uns quants a casa, no cal que vinguin més.
personalment, també he de dir, he visitat 2 centres penitenciaris (un de menors i l'altre de joves) i no he escoltat català en cap d'ells. el que vull dir és que l'educació juga un paper clau en l'estatus de cada individu, segons el qual tens més probabilitats de formar part d'un sector marginal i acabar delinquint. la majoria de presos que he conegut són estrangers, i els pocs que són espanyols provenen d'ambients conflictius.



CONCLUSIÓ: l'educació és la base per resoldre tots els problemes que ens presenta la societat actual.

" educa els nens d'avui i no hauras de castigar els homes de demà "













ja podeu insultar-me :)

sóc aliè

em considero un tio vergonyós, tot i que foto coses estúpides i estrambòtiques per cridar l'atenció però am l'objectiu de que no es fixin gaire en mi. no sé si s'enten, de fet jo tampoc ho entenc, però asïn soi io. molts cops quan estic mirant la tele o una peli o un video al youtube, he de parar-ho o deixar de veure-ho de la vergonya aliena que sento. és una sensació tan violenta que no puc seguir mirant. suposo que deu ser l'empatia, per això quan veig imatges d'Haití apago la tele i començo a cremar bitllets de 200 € per escalfar-me les mans. sóc tan bona persona!


quan m'he cansat de veure videos de zoocoprofilia és a dir, dones (perquè només aquests ésser del sexe contrari, poden fer això) menjant excrements de gos i llepant-li el penis caní, m'he topat amb això per internet:
"el estreno de Antena 3 de 'La escobilla nacional' ha sido un gran éxito. Casi 4 millones de personas, con un 18,2% de cuota de pantalla. segons antena3.com"

WTF?!?!?!?!?!?! (notis que he usat les majúscules fet estrany en aquest bloc [pels qui no sapigueu argot americà del bronx, vol dir what the fuck = però què collons...?])

no he vist un pugrama des de la invenció de la tele-t més dolent que la escobilla nacional, que tot sigui dit, té un títol molt adequat perquè és una santa puta merda.

ara faré de crític televisiu, aleeeeeeeeeeeerta:

- és un format merdós. fals directe amb sktechup's grabats pel mig

- un invertit que fa de presentador: ray-ban, tratje i bambes! fill de puta, no és tan difícil tenir classe si tens diners.

- el nivell d'alguns actors pèssim. fa més gràcia el pajares original que el clon

- el guió fotia cagar, senyors de minoria absoluta, contracti la odisfera per fer de guionistes del seus pogrames, que li donarem al públic el que vol, sang i odi (enverers els espanyols)

m'ha sorprés molt aquesta gran acollida del públic espanyol a aquest format. tinc dues explicacions:

1. tothom va veure el primer programa per ser un format nou a nivell estatal. però al veure el nivell, la gent deixarà de mirar-ho.

2. espanya és una puta merda. com a tal, els hi encanta la merda i es faran fans de la escobilla nacional.



què en penseu?

sóc arg... argeee, argenttttt

ho sento, però no puc ni escriure ni pronunciar el mot argentí sense posar al davant puto i/o al darrera de merda. molts (3 o 4 persones que llegiu aquesta merda de bloc) estareu pensant que tot aquest odi envers als argentins és infundat i com que sóc una persona molt influenciable dec el meu odi als comentaris del sr dominguez. però la veritat és que he viscut certes situacions amb argentins que m'han fet adonar de la naturalesa d'aquesta espècie...


primer de tot ens hem de centrar a la localització i distinció dels espècimens, ja que hom pot confondres amb uns éssers de parla semblants, anomenats uruguians.


l'argentí per defecte, és un ésser diví. bé això creuen ells. pensen que són una nació meravellosa i tenen el país més bonic del món i volen compartir la seva genialitat i cultura prodigiosa amb la resta del món, és per aquest motiu que viuen tots a barcelona. tot i que hi ha alguns malpensats (de moment el sr brillant i jo) que diuen que són puta escòria estafadora i per això venen aquí els morts de gana!


l'argentí no parla, l'argentí sedueix amb els fonemes, creant una suau melodia que encara no se sap com, embauca a la majoria de fèmines (quan el PID sigui escollit per majoria absoluta, es practicarà l'ablació de tota aquell ésser del sexe femení que hagi estat amb un argentí).

aquí venen algunes de les frases que m'han dit algun argentins:

- con todos mis respetos, sos un hijo de puta

- cómo!? no conocés el método stanislavski, a mi me va de fábula para tocar.

- catupecu machu son la re ostia, estan en la onda!

- pero que decís boludo, esto no te va a doler

- afortunadamente soy una persona que piensa mucho

- acá en españa no me cogen en ningún trabajo, supongo que será porqué tengo un curricúlo demasiado bueno


heus aquí alguns exemples (he de reconèxier que m'he inventat dues cites) de la supèrbia d'aquests éssers.

els argentins són molt cultes i tenen do de llengües, per això no conec cap putu argentí que sàpiga parlar el català per molt anys que porti visquen aquí (i no miro a ningú sr. messi). són com els gafapasta, van d'intel·lectuals per la vida, com si tots escrivissin com jorge luis borges o toquessin com andrés calamaro, però en fons no saben ni parlar ni escriure i molt menys tocar! ah i se m'oblidava, no són sud-americans, que va! ells són europeus, de fet són una barreja entre italians i espanyols (o gashegos), és a dir, la flor i nata del vell continent.



quan veieu un argentí/na, malpenseu, perquè res és el que sembla:

oshe, rubia, que ojos mas lindos que tenés!

chavona, que concha mas rica que tenés

sóc superficial

això em va dir una companya de la uni fa temps i em vaig quedar una mica parat, en aquell moment no vaig fer cas de l'opinió d'una gorda (sr. merdevalista, no hi ha cap anècdota amb aquesta companya) que no sap pronunciar la "ll" o la "j" (silvia -per si encara no quedava clar de qui parlava- si algun cop ieieixes això, saps que t'estimo).

la veritat es que sí que em fixo en l'aspecte de la gent i trec unes conclusions sobre com és aquella persona a partir d'una idea infundada del meu subconscient. però als fet em remeto, no em solc equivocar gaire. és més, m'encanta equivocar-me en aquest aspecte, com quan veig un paio amb 3 dents, rapat i tot tatuat i penso 'aquest tio no deu llegir gaire' i després m'el trobo al metro amb un exemplar del mein kampf! és en aquest moment quan recupero ni que sigui per uns instants la fe en la humanitat i veig que la gent no és tan simple com aparenta, encara que siguin nazis.

ara us enssenyaré quin és el meu mètode per classificar a la gent i entrar dins del seu cap:

tinc prous diners per fotre'm coca totes les nits

però no per comprar-me un vestit decent

- xusma social analfabeta: són els culpables de que siguem el cul d'europa i a sobre es senten orgullosos de ser espanyols. la foto ens mostra un clar exemple sobre com es pot triumfar a la vida sense tenir cap puto estudi i per més inri, anar pregonant la pròpia incultura. per estar dins d'aquest grup només cal "estudiar" a la universitat de la vida (altrament dit la universidá de la calle, que queda més cani) cada cop que sentiu això en boca d'algú, encara que sigui la vostra iaia, assegureu-vos que no torna a entrar cap mosca en aquella boca a base de patades amb el taló.

cari! quién é la niña de tu ohos?

- canis, killos,... : són una subcultura de l'anterior, sobretot sub. la seva màxima aspiració és tenir un leon cupra fr vermell. viuen a casa dels pares i tota la pasta que guanyen fent de torners-fressadors, ajudants de lampista/electricista, o treballador de la seat s'ho gastarà en les noves llantes FX G-5500 (és bastant fàcil això d'inventar-se un nom comercial per a killos). tot i ser taaaaaaan tontos, solen tenir un codi honorífic i en el fons són bona gent, però no deixen de ser una massa social fàcil de controlar.

no trepitgis l'herba, fuma-te-la!

- hippies, ecopijos, ... : per sort o per desgràcia abunden a la meva carrera i uni. normalment són gent amb un grau d'estudis mig o superior i tenen unes profundes creences personals. tan profundes que si el seu pare convergent els hi diu als 28 que entrin a treballar a la seva empresa petro-química o farmacèutica perquè no han trobat res millor, deixen l'erasmus de 5 anys que estaven fent a coppenhaggen i tornen a sant cugat. no són imbècils, però solen ser éssers detestables, perquè et parlen com si fossis un burgés capitalista i el seu pare té un audi Q7.

atenció que l'invertit s'ha dibuixat abdominals rotllo 300

- homosexuals, maricas, locazas, mariposones, gayers, bujarras, truchas, culeros, julandrón, sarasses, crec que el mot correcte segons el termcat és invertits (perquè fan que els orificis de sortida es tornin d'entrada). només pensen en follar o en treballar en el món de la moda o poden expressar-se en total llibertat sense por a represàlies, sinó que a sobre seran recompensats amb fama i diners que els hi servirà per follar.



- argentins
































això ho deixo pel següent post ( o apunt) que el dedicaré només a ells! mireu si me'ls estimo!

sóc caganer

com a bon català (que es fa una palla després de dinar) he confeccionat una llista de fets que em foten rabia, ràpid ràpid que m'estic cagant!

- em cago en els putos auriculars que s'espatllen exactament en 3 mesos, període en que s'acaba la garantia

- em cago en que tothom estigui en contra del nadal, perquè és molt guai i radical

- em cago en la gent que surt per cap d'any com si el món s'acabés a l'endemà

- em cago en joan laporta. reso perquè aquest mafiós gordo-cabrón crei un partit propi, perquè tinc pensat votar a reagrupament i no vull voltar a aquest ésser (no és la meva intenció fer d'aquest un bloc polític)

- em cago en tots els malparits que em guanyen als escacs online

- em cago en les ties (putes, xafarderes, tímides, ... )

- em cago en tomás roncero (anava a dir cristiano ronaldo, però és tan mainstream [i dir mainstrem és mainstream] que ara em cau bé, més que res per fotre)

- em cago en el martí fontclara





PD: què vol dir mainstrem?