Mostrando entradas con la etiqueta killos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta killos. Mostrar todas las entradas

sábado, 17 de abril de 2010

sóc un fiesteru

div nit:

després de jugar el respecetiu partidet de futbol sala de la lliga 'yo iba pa furbolista pero...' mig lesionat gràcies al partit del dissabte, que en aquest cas era de futbol australià (també anomenat footy), havia quedat per anar a prendre algo amb els de la uni.

incís: aquesta és la prueba del delito, es pot notar com sento els colors de la samarreta que són el blau i ... ara no m'enrecordo, però si que beso l'escut que té forma de... bé, deixem-ho
Iniesta maricón, jo pago i tu cobres

quan em disposava a agafar el metro en direcció al centre, ja vaig veure un grupet format per 3 killos i 2 chonis (no anava gaire disfressats però a aquests els calo d'un hora lluny), al cap d'una estona de fer l'imbècil, de començar a donar cops al vidre i aquestes merdes. un d'ells s'encara a un sudamericà que hi havia per allà. la choni 1 anava dient lo típic de 'Richard cálmate, bla bla bla' que a primera vista sembla un bon gest però... jo ja les he calat! les putes chonis amb aquestes paraules estan activant una part del subconscient dels killastres que els hi diu 'si matas a este tio, seré tuya para siempre' i després passa el que passa. hijodeputa tu, hijodeputa yo, bajate si tienes huevos, bla bla bla.
casualitats de la vida vaig baixar a la mateixa parada que ells, i en aquell moment em van venir ganes de fotre'm d'osties amb ell, segur que m'hagués ajudat mig vagó. però com que sóc un flipat, per sort, no vaig fer res sinó m'hagués emportat un cabaç com veurem després. si tot el què em passa pel cap ho dugués a terme a la realitat m'haguéssin condemnat a 34 cadenes perpètues; per altra banda també seria pare de milers de fills... o no. ben pensat a les meves fantasies sempre acabo dient open your mouth bitch quan e disposo a ...


proseguim, després de fer les birres corresponents, va arribar el moment crític que uns decideixen sortir de festa i altres marxen cap a casa. jo sempre estic al limb, perquè realment sino tinc res a fer l'endemà, encara que no estigui al 100% doncs acabo sortint. sobretot si 2 parells de mamelles t'agafen del braç per obligar-te! maleïda circulació, si passes més de tant en tant pel cap.

el pla era sortir a sidecar. havia estat algun cop al bar de dalt, però no a la "discoteca", ni tant sols he anat al famós antikaraoke (ara ja ubicat al apolo). després de fer la cua i veure el tipus de gent que hi volta per aquelles contrades (per cert, no he dit que els meus companys de carrera són bastant hippies, alguns més que altres però), em van dir: 9 euros 1 cervesa. WTF ?!?!?!?!? putos modernillus de merda

m'ho estic passant catxo bé, el dj és molt cool

al entrar, la cosa no va millorar, estava a rebentar. només us diré que per anar al lavabo que seria com caminar 15 metres estaves 10 minuts anant i 10 tornant i el que és pitjor, els tios feiem cua al lavabo! on s'és vist això, però es que és es colmo!

i el moment que més em va impresionar, es va produir quan vaig veure a una de les companyes de classe més hippies que he vist (vestint i pensant) menjar-li la boca a un gafapastero que acaba de conèixer. no hi ha qui els pari, s'estan expadint a través d'altres tribus urbanes! nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

un cop vaig veure que els metro ja estava obert, em vaig despedir de tothom, menys de la noia que estava ocupada i vaig fotre el camp. un cop a l'estació, mentre esparava el tren, sabeu amb qui em vaig trobar? doncs amb el killastre d'unes hores abans, ara sol. el tio anava xerrant amb unes dones de l'andana d'enfront. lo interesant era sobre què parlaven. la dona li preguntava si coneixia el seu fill, que estava o havia estat a la trinitat (a la presó de joves, que em sembla que ha deixat de ser-ho) i el killo en qüestió deia que ell acabava de sortir. SORT, que no s'em va acudir ni mirar-lo a la cara, sinó ara estaria actualitzant des del llit de la vall d'hebron

miércoles, 6 de enero de 2010

sóc superficial

això em va dir una companya de la uni fa temps i em vaig quedar una mica parat, en aquell moment no vaig fer cas de l'opinió d'una gorda (sr. merdevalista, no hi ha cap anècdota amb aquesta companya) que no sap pronunciar la "ll" o la "j" (silvia -per si encara no quedava clar de qui parlava- si algun cop ieieixes això, saps que t'estimo).

la veritat es que sí que em fixo en l'aspecte de la gent i trec unes conclusions sobre com és aquella persona a partir d'una idea infundada del meu subconscient. però als fet em remeto, no em solc equivocar gaire. és més, m'encanta equivocar-me en aquest aspecte, com quan veig un paio amb 3 dents, rapat i tot tatuat i penso 'aquest tio no deu llegir gaire' i després m'el trobo al metro amb un exemplar del mein kampf! és en aquest moment quan recupero ni que sigui per uns instants la fe en la humanitat i veig que la gent no és tan simple com aparenta, encara que siguin nazis.

ara us enssenyaré quin és el meu mètode per classificar a la gent i entrar dins del seu cap:

tinc prous diners per fotre'm coca totes les nits
però no per comprar-me un vestit decent

- xusma social analfabeta: són els culpables de que siguem el cul d'europa i a sobre es senten orgullosos de ser espanyols. la foto ens mostra un clar exemple sobre com es pot triumfar a la vida sense tenir cap puto estudi i per més inri, anar pregonant la pròpia incultura. per estar dins d'aquest grup només cal "estudiar" a la universitat de la vida (altrament dit la universidá de la calle, que queda més cani) cada cop que sentiu això en boca d'algú, encara que sigui la vostra iaia, assegureu-vos que no torna a entrar cap mosca en aquella boca a base de patades amb el taló.

cari! quién é la niña de tu ohos?

- canis, killos,... : són una subcultura de l'anterior, sobretot sub. la seva màxima aspiració és tenir un leon cupra fr vermell. viuen a casa dels pares i tota la pasta que guanyen fent de torners-fressadors, ajudants de lampista/electricista, o treballador de la seat s'ho gastarà en les noves llantes FX G-5500 (és bastant fàcil això d'inventar-se un nom comercial per a killos). tot i ser taaaaaaan tontos, solen tenir un codi honorífic i en el fons són bona gent, però no deixen de ser una massa social fàcil de controlar.

no trepitgis l'herba, fuma-te-la!

- hippies, ecopijos, ... : per sort o per desgràcia abunden a la meva carrera i uni. normalment són gent amb un grau d'estudis mig o superior i tenen unes profundes creences personals. tan profundes que si el seu pare convergent els hi diu als 28 que entrin a treballar a la seva empresa petro-química o farmacèutica perquè no han trobat res millor, deixen l'erasmus de 5 anys que estaven fent a coppenhaggen i tornen a sant cugat. no són imbècils, però solen ser éssers detestables, perquè et parlen com si fossis un burgés capitalista i el seu pare té un audi Q7.

atenció que l'invertit s'ha dibuixat abdominals rotllo 300

- homosexuals, maricas, locazas, mariposones, gayers, bujarras, truchas, culeros, julandrón, sarasses, crec que el mot correcte segons el termcat és invertits (perquè fan que els orificis de sortida es tornin d'entrada). només pensen en follar o en treballar en el món de la moda o poden expressar-se en total llibertat sense por a represàlies, sinó que a sobre seran recompensats amb fama i diners que els hi servirà per follar.



- argentins
































això ho deixo pel següent post ( o apunt) que el dedicaré només a ells! mireu si me'ls estimo!