a part dels típics constipats i galipàndries pròpies d'aquestes èpoques, els virus que més em toquen els collons són els de l'ordinador
sí senyors, en aquesta jungla cibernètica, on s'ensenya als alumnes des de primària a utilitzar els ordinador i on fins i tot fan els dictats en el portàtil (que dius, el corrector de word és una merda, però segur que escriu millor que un quillo adolescent que fuma ducados), la gent (i un servidor) no té ni puta idea d'informàtica. Crec que en general no es té ni puta idea d'informàtica, perquè el que no és normal és que quan tens un disc dur infectat, la solució freqüent sigui formatejar-lo tot i enviar a prendre pel cul tots els arxius guardats, collons, és com si tens un fill que té mocs, i enlloc de curar-lo, el mates i en fas un altre d'igual però sense mocs, tot i saber que al final acabarà agafant mocs a no ser que sigui una espècie evolucionada a l'abast de molts pocs (linux).
quina metàfora de merda acabo de fer, sincerament crec que les metàfores són una merda en general, si vols explicar quelcom, per què has de fer un símil més simple perquè la gent ho entengui? si no ho entenen és culpa d'ells. la gent que utilitza molt les metàfores o és molt inútil ja que no sap explicar el que pensa o és un pretensiós de merda
parlant de pretensiosos, l'altre dia estava mirant l'entrelínies, sí, ja sé que és una merda de programa, però sovint fan reportatges de putes o del món del porno, un pitot a tv3 va car! doncs això, aquell dia feien un pugrama sobre la vida del actor, director, productor i petaculs (si no ho sabien es veu que és bastant locaza) josep maria pou. em va agradar un aspecte de la seva personalitat que era la de la solitud, ell defensava la vida sense parella i vivint com a ésser independent (això sí, tenia una txatxa (català incorrecte però normalitzat) que li feia tot perquè no sabia ni fregir un ou) i per aquí em va caure simpàtic. però d'altra banda, quan sortia assajant i parlant sobre el món de l'espectacle em vaig adonar de lo pretensiosos que són els actors en general, es creuen els portadors de la veritat, d'allò que és bo, ells són l'essència de l'art i la societat és una retrassada, només amb la seva ajuda el món podrà millorar. sabeu què us dic, que ens fons aquest mundet, és una cova de putes i invertits, que només fan això per sentir-se venerats i adulats però que en fons no són més que uns calents que no volen parar de drogar-se i follar... collons i qui no?
sí senyors, en aquesta jungla cibernètica, on s'ensenya als alumnes des de primària a utilitzar els ordinador i on fins i tot fan els dictats en el portàtil (que dius, el corrector de word és una merda, però segur que escriu millor que un quillo adolescent que fuma ducados), la gent (i un servidor) no té ni puta idea d'informàtica. Crec que en general no es té ni puta idea d'informàtica, perquè el que no és normal és que quan tens un disc dur infectat, la solució freqüent sigui formatejar-lo tot i enviar a prendre pel cul tots els arxius guardats, collons, és com si tens un fill que té mocs, i enlloc de curar-lo, el mates i en fas un altre d'igual però sense mocs, tot i saber que al final acabarà agafant mocs a no ser que sigui una espècie evolucionada a l'abast de molts pocs (linux).
quina metàfora de merda acabo de fer, sincerament crec que les metàfores són una merda en general, si vols explicar quelcom, per què has de fer un símil més simple perquè la gent ho entengui? si no ho entenen és culpa d'ells. la gent que utilitza molt les metàfores o és molt inútil ja que no sap explicar el que pensa o és un pretensiós de merda
parlant de pretensiosos, l'altre dia estava mirant l'entrelínies, sí, ja sé que és una merda de programa, però sovint fan reportatges de putes o del món del porno, un pitot a tv3 va car! doncs això, aquell dia feien un pugrama sobre la vida del actor, director, productor i petaculs (si no ho sabien es veu que és bastant locaza) josep maria pou. em va agradar un aspecte de la seva personalitat que era la de la solitud, ell defensava la vida sense parella i vivint com a ésser independent (això sí, tenia una txatxa (català incorrecte però normalitzat) que li feia tot perquè no sabia ni fregir un ou) i per aquí em va caure simpàtic. però d'altra banda, quan sortia assajant i parlant sobre el món de l'espectacle em vaig adonar de lo pretensiosos que són els actors en general, es creuen els portadors de la veritat, d'allò que és bo, ells són l'essència de l'art i la societat és una retrassada, només amb la seva ajuda el món podrà millorar. sabeu què us dic, que ens fons aquest mundet, és una cova de putes i invertits, que només fan això per sentir-se venerats i adulats però que en fons no són més que uns calents que no volen parar de drogar-se i follar... collons i qui no?
