- divendres nit
- típic aniversari d'un company de la uni. [bé de fet, tan típic no ho és, perquè és doble aniversari ja que són bessons (4 putus bessons conec de la uni, errors de la naturalesa tots!) i hi van assistir força persones]
- primera parada: el agüelo
- companya de la uni es retroba amb un ex-novio que és amic dels 2 bessons.
- silenci incòmode
- després de 3 volldamms (per mi el temps de la nit no és mesura en hores ni en minuts, sinó en volldamms (això sí, en sistema internacional; no confondre amb estrelles o xupitos)
- apareix una companya del bessó que no és el meu company. estudiant d'arquitectura, ulleres de pasta negres. anava una mica de guais, però li vaig trobar el què.
- quan sortim d'allà (ella ja anava contenta), m'invita a una birra de paki.
- mentre ens dirigim cap una discoteca de merda del contre, ja nem fent bromes (de fet em reia d'ella, no sé si és un defecte o una virtud)
- em pregunta el nom. no li dic, ella llavors tampoc. (pensava que així seria més fàcil o més divertit). al cap de mitja hora d'entrar al local ja el sabriem l'un de l'altre.
- faig un gest imversemblant tractant-se de mí. convido a xupitos als bessons (ojutque aquí arriba el punt d'inflexió), em claven 9 euros per 3 gotes de tequila i em foto la consumició de l'entrada
- acte seguit la tia em "busca". segons després la tia em "troba". durant 45 minuts estic on fire
- al cap de l'hora vaig al lavabo. el xupito ha fet efecte, però no el desitjat. mentre estic pixant em ve força salivera, senyal de que estic a punt de pooooooooooooooooooooootagagdfghfgh!
- quan surto del lavabo estic molt perjudicat, no puc caminar recte (fet que no és nota dins d'una discoteca) i estic molt agobiat. miro el mòvil i veig que són les 5.00
- decideixo marxar ja que ha obert el metro, en aquell moment penso "total, segur que no viu sola i no puc tirar-me-la. a dormir sigui dit"
- quan estic al metro què passa? sorpresa! m'està trucant dient que on sóc, que em ve a buscar! per suposat li vaig dir que no, que no estava en condicions.
moral de la historia: com més cabron més us agradem, meuques!
- típic aniversari d'un company de la uni. [bé de fet, tan típic no ho és, perquè és doble aniversari ja que són bessons (4 putus bessons conec de la uni, errors de la naturalesa tots!) i hi van assistir força persones]
- primera parada: el agüelo
- companya de la uni es retroba amb un ex-novio que és amic dels 2 bessons.
- silenci incòmode
- després de 3 volldamms (per mi el temps de la nit no és mesura en hores ni en minuts, sinó en volldamms (això sí, en sistema internacional; no confondre amb estrelles o xupitos)
- apareix una companya del bessó que no és el meu company. estudiant d'arquitectura, ulleres de pasta negres. anava una mica de guais, però li vaig trobar el què.
- quan sortim d'allà (ella ja anava contenta), m'invita a una birra de paki.
- mentre ens dirigim cap una discoteca de merda del contre, ja nem fent bromes (de fet em reia d'ella, no sé si és un defecte o una virtud)
- em pregunta el nom. no li dic, ella llavors tampoc. (pensava que així seria més fàcil o més divertit). al cap de mitja hora d'entrar al local ja el sabriem l'un de l'altre.
- faig un gest imversemblant tractant-se de mí. convido a xupitos als bessons (ojutque aquí arriba el punt d'inflexió), em claven 9 euros per 3 gotes de tequila i em foto la consumició de l'entrada
- acte seguit la tia em "busca". segons després la tia em "troba". durant 45 minuts estic on fire
- al cap de l'hora vaig al lavabo. el xupito ha fet efecte, però no el desitjat. mentre estic pixant em ve força salivera, senyal de que estic a punt de pooooooooooooooooooooootagagdfghfgh!
- quan surto del lavabo estic molt perjudicat, no puc caminar recte (fet que no és nota dins d'una discoteca) i estic molt agobiat. miro el mòvil i veig que són les 5.00
- decideixo marxar ja que ha obert el metro, en aquell moment penso "total, segur que no viu sola i no puc tirar-me-la. a dormir sigui dit"
- quan estic al metro què passa? sorpresa! m'està trucant dient que on sóc, que em ve a buscar! per suposat li vaig dir que no, que no estava en condicions.
moral de la historia: com més cabron més us agradem, meuques!
PD: he d'admetre que sóc un marica en qüestio d'alcohol, però m'agraden les ties, en serio eh!
