sóc un triunfador

passats uns dies de monyerdisme típics del temps ja torno a ser aquí, amb ganes de triunfar i follar-me svetlanes, irines i alannhes i tot de meuques d'arreu del continent... però em sembla que això es quedarà en un desig






jo vull fer-me famós com aquest mitja merda que només ballant se les emporta totes al catre!

sóc solter

SPOILER: avui estic monyes

últimament els mascles del meu voltant s'estan començant a aparellar. sé que la primera activa les hormones i que aquestes són capaces de controlar el món, però em sembla que les coses van en serio amb la majoria, per no dir totes, les parelles que s'han format, i això que en alguns casos són les primeres novies ("oficials" en alguns casos, i les primeres de debò en d'altres) ...
a banda de l'inevitable canvi d'actitud (altrament dit la síndrome del calçasses), a mi m'és igual que sortin amb algú, algun moment havia d'arribar aquesta situació, però pensava que seria més gradual i no tant de cop.
l'altre dia, per exemple, en un sopar, d'una vintena de persones només érem 3 solters: un informàtic amb tendències a l'aïllament social, un psicòleg tan pesat que sembla argentí pel rebuig que produeix a les dones i jo... que no sé què cony sóc (això us ho deixo a vosaltres).

sempre he compartit la dita que diu 'més val sol que mal acompanyat' però començo a plantejar-me algunes coses com, existeix algú realment especial destinat a ser la teva parella? sé que estic barrejant molts conceptes com el destí o el fet de que hi hagi només una persona en la teva vida sentimental, però m'explicaré. molts cops hem sentit que hi ha algú especial allà fora, també anomenada mitja taronja, però jo sempre he cregut que hi ha moltes 'mitges taronges' potencials i que depenent de l'atzar trobarem una o altra i nosaltres, il·lusos, creurem que era aquella persona la única que podria ocupar aquell forat en la nostra vida.

no diré que mai m'hagi imaginat una vida amb ( i en) parella, perquè si una cosa sóc és un puto somniatruites que es passa la meitat del dia pensnat com seria la meva vida si ... "+ qualsevol fer altament improbable", i he de confessar que molts cops em fa entre pànic i pal tenir nòvia. penso que hauria de renunciar a trets de la meva personalitat que dubto que agradi al sector femení, i això em repulsa, perquè si una cosa detesto és canviar la meva manera de ser per ser acceptat (tot i que en moltes ocasions ho faig, encara que sigui de forma temporal), però d'altra banda em dic "desgraciat, si segueixes així segur que no trobes a ningú que t'aguanti"

tinc un embolic al cap de mil dimonis, i aquesta n'és només una part... l'altre és una tonteria de no res... què era? ah sí! no sé què cony fotre amb la meva vida un cop acabada la uni, fet pel qual falten 9 dies si no faig gaire l'imbècil.

no m'agrada gaire la poesia, però aquest poema crec que puc entendre l'estat d'ànim de l'autor

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em vei gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em vei gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi vei clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.

És quan dormo que hi vei clar Foll d’una dolça metzina...

... i aquesta metzina ets tu

sóc actor de merda

mireu el que he vist publicar a una tia pel facebook:

després de veure això he pensat seriament en borrar-la... algun dia ho faré, però té els pits molt grans...

nem al tema, una peli protagonitzada per hannah montana, basada en una novela de nicholas sparks! espero que no sapigueu qui és aquest cabrón, perquè és el monyes que va escriure el 'diario de noah'. una puta escòria d'amor (quin humor més antaligent que faig servir) i que al final els 2 'protas' s'acaben casant i passa el temps i són tan carcamals que l'agüelo li ha d'explicar tota la historia sobre com es van conèxier a un burdel a la iaia perquè té alzheimer i càncer. buf! almenys no tinc càncer! pensa la pobre iaia (2ona incursió humorística). Com haureu pogut deduir si no us falten gaires cromosomes, afactivament vaig veure la peli. afactivament perquè em va afectar molt (joder estic on fire!)

el film aquest en qüestió, la última canción, pels 85 segons que es poden veure, tracta sobre un mare divorciada està fins als collons dels seus dos fills i els envia amb el seu pare a l'estiu perquè ella pugui agafar un bon melanoma. la zorra montana en qüestió, és una teenager incompresa que no té amigues i es passa tot l'estiu gemint com la meuca que és fins que troba un bon xulo que la posa calenta... una altra merda. però el pitjor no és l'argument de merda, sinó que fan creure que és una puta història d'amor barrejada amb comèdia! mireu l'últim fragment del trailer, allò ha de fer gràcia? que el pare abusi de la seva filla, això sí em faria gràcia!

la meuca apuntava maneres

ja ni ha prou! una altre dia més

sóc irascible

putes i senyors, malparits tots! últimament m'estic notant petits bulbs en el coll segurament com a conseqüència del final d'una serie que podria haver estat èpica, però que ha estat un t cagarro, digne d'en pere llufa. segons el meu parer per diverses raons:

- no es pot (Hollywood i Los Serrano en són la prova) canviar de guionistes a cada temporada ja que el guionista de torn s'inventara una puta historia que no té ni cap ni peus, perquè ja sap que el fotran fora i només pensa en el finiquito i creu que ja ho arreglaran els que vinguin.

- el final, deixant de banda si la majoria l'ha entés bé o no, és una merda miri com es miri. aquesta merda si l'escriu en jair dominguez i fa un llibre li prohibeixen al corte inglés, però si l'escriuen dos consanguinis invertits, es paralitza mig món.

- ja es sabia que deixarien incògnites en l'aire perquè els fans (o freaks) poguèssin explicar les seves teories pseudoprofundes i intercòsmiques i així sentir-se útils en la seva vida de merda. però es que si el final de la sèrie fos tot un somni, almenys li trobaries sentit a tot el que passa, segons una interpretació freudiana, el jack es vol follar sa mare.

per acabar us deixo un video protagonitzat pel mateix hitler que m'ha llegit el pensament





no sé com coi es penja el link d'un video, sóc així de mònguer

sóc mentolat

La fòrmula testada Hydrazerg es eficaç combatent la l'origen de la caspa. No només actua contra les partícules de caspa visibles sino també contra la sequedat, picor i la tibantor del cuir cabellut genital.

Efecte refrescant: un cabell increïblement net i refrescant des del cuir cabellut. Aquesta xampú, amb un toc de mentol que conté micro partícules de vics vaporux, neteja i refresca intesament els genitals

La seva aplicació provoca una sensació similar a la d'una esquimal (exacte, a mi també se m'ha acudit Björk) fent-te una mamada, això sí l'efecte és temporal i no supera els 5 minuts.

Evitar el contacte amb la uretra perquè sinó enlloc de semblar una mamada passa a ser una banda d'esquimals caçant foques dins de la teva cigala

sóc periodista

d'un temps ençà tinc el mal costum de visitar diàriament els diaris (sempre m'he preguntat perquè no és pot dir periòdic als diaris, realment sona fatal però seria igual de correcte) esportius online, m'agrada veure el 'pique' entre premsa barcelonista i la mesetaria.

em ric veieint com es corren veient jugar al CR9. a molts periodistes els agradaria ser domitats (pel cul em refereixo) per aquesta bèstia gitana...
aquí tenim un exemple:
La técnica de golpeo de cabeza de Cristiano Ronaldo supera a la de los mejores delanteros. Según explica Sergio Fernández en el diario MARCA la superioridad de CR9 no es sólo una cuestión física. MARCO (és per no fer publicitat) te desvela las características del mejor cabeceador en la actualidad que hay en el mundo del fútbol.

doncs avui passejant per aquests indrets virtual m'ha sobtat veure a la típica secció que surten ties en bikini, que són les prostitutes de luxe que es follen diversos esportites d'èlit m'he topat amb això: a Eva le gusta el béisbol

aquesta tia em sona

he proseguit amb la lectura

Eva Angelina es una actriz californiana que debutó en la escena con sólo 18 años. Siempre ha sido una enamorada de la playa y las olas, por eso compagina su pasión por el surf y la natación con el fi tness, que le ayuda a esculpir su cuerpo. Además, su descendencia cubana la ha convertido en una fi el seguidora del béisbol.


Aquesta tia és actriu, sí, però PORNO!! sí, ho sé, és moooooooolt estrany que una de les poques actrius pornos que conec (¬¬) hagi sortit a un d'aquests diaris. però és que m'ha frepat (intento ampliar el meu vocabulari) veure un PUTA d'aquestes dimensions per allà de manera tan gratuïta (hi ha més fotos i es veuen millor les tetes, però aquest bloc no és sensacionalista). pensava que almenys s'hauria tirat a algun jugador de bèisbol però es que ni això!


ai! si haguessin existit aquests diaris quan jo era adolescent, ara seria cap d'esports d'alguna mitjà de comunicació important. bé, almenys se m'està començant a curar l'apatia envers les dones

sóc un malalt

Quan una bitxu blau imaginari de 3 metres em posa més calent que la majoria de fèmines de la vida real, hi ha 2 opcions:

o tinc jo un problema...

... o el tenen elles!

com és costum prefereixo pensar que la culpa és d'elles per ser éssers aberrants i per... com es deia ... ah sí, putes!