sóc campista

ahir es va celebrar la FM de la UAB i jo, tot i formar part del món universitari (a falta d'un certificat que ho demostri) vaig acudir al encontre lúdico-festiu.

la moguda de sempre... perroflautes, killos, estudiants femenines de psicologia (no sé com definir l'estil que duen, no arriben a pijes, però tampoc sóc kumbes) i algun professor jove que va de modern i s'emborratxa amb els seus alumnes però després intenta mantenir el respecte de l'alumnat.

jo em trobava em mig de tot allò mentre regatejava preus de cubates, calimotxos i trossos de pastís, vaig fer el major pas de valentia que he fet mai... vaig demanar-li el mòvil a una estudiant. com molts de vostès sabran, la meva vida sentimental i sexual ha estat bastant loser, i ni m'atrevia a parlar així de cop amb algú que no conegués d'abans,. el pas dels anys i el ni vell de "vena en arcoho" m'ha fet capàs de superar-me. als qui s'hagin espantat o posat catxondos imaginant-se una col·legiala amb falda de quadres i dues cuetes al llegir la paraula estudiant s'han equivocat, no sóc cap pedòfil (tot i que com crèixen les meuques, amb 17 anys tenen uns pitots!) és estudiant de medicina i té la meva edat. i lo més important és que em' va donar el seu número. tot i que un colega molt (fill de....) simpàtic em va dir que m'havia donat un número fals i per un moment m'ho vaig creure... però goita tu! fa un moment m'ha enviat un sms dient que em dununciarà per assatjament i no sé quines tonteries més... bahhh, el que compta és que no em va mentir.

sóc campista

sóc romàntic

avui anant en metro (no tinc cotxe ni moto, sóc proletari i escolto KOP i opció K-95 perquè sóc rebel, això últim per sort no ho sóc, però m'he de desplaçar en metro) cap a l'entreno he coincidit amb una noia de la meva edat (dic noia, perquè sóc jove, un iogurin comparat amb la majoria de lectors d'aquest bloc, zasca!) que era molt guapa. però quan dic molt guapa dic d'aquelles que quasi t'enamores a primera vista i no penses en follar-te-la sinó en fer-li l'amor apasionadament. mai he sapigut entrar a una tia, mai. sempre he pensat que he tingut sort de créixer en una època que mitjançant sms i internet pots arribar a cardar de tant en tant. de fet la noia en qüestió s'ha assegut al meu costat i ni m'he atrevit a mirar-li als ulls. quan ha baixat del vagó i enfilava les escales mecàniques (jo la mirava com marxava i aprofitava per guardar en la memòria una imatge del seu cul) s'ha girat i m'ha mirat just abans de desaparèixer. no sé si em suplicava que fos els pare dels seus fills amb la mirada o només es girava per saber quants tios li miraven el cul. segurament lo primer.

un cop se m'ha passat la depressió de perdre l'amor de la meva vida, ja tornant cap a casa, he vist una altra noia, també molt guapa i m'he tornat a enamorar ( o hauria de dir anal-morat, així es com li deixaria el cul). com a conclusió puc dir que sóc tan romàntic que em li petaria el cacas a més d'una i com diu torreiglesias....

sóc lingüista

com torni a escoltar a algú que digui "tinc que + verb", agafare la desert eagle 2.0 del meu pare i li reventaré el crani a trets

aquesta entrada és breu perquè ara tinc que marxar. fins després

sóc hispà

mirant pel facebook he vist aquesta gran dedicació al dia de la hispanitat que ha fet una "amistat". no sé perquè collons tinc agregada aquest tipus de gent ... bé, de fet si que ho sé, per sentir-me superior veient com el pas de les generacions en aquesta península han deixat un llegat de consanguinis i invertits.

bé, em sembla que a mi també m'ha afectat una mica això de la consanguinitat ja que no sé pujar una imatge que no estigui pixelada.


la pregunta que us vull fer és la següent, quin comentari li deixarieu a aquest ent?
siusplau, sigueu explícits !

sóc adaptat al medi

llei vital 2:

els retrassats mentals són monos de petits perquè així eviten l'infanticidi (això deia Darwin)


[Podreu trobar el següent punt a astigmaticlines.blogspot.com]

sóc seleccionat

no sé perquè, però sempre quan entro al bloc el primer que miro és el nombre de seguidors o com diria el sr. twitter 'followers' que té la pàgina, puto egocèntric de merda pensareu, sí ...i no, perquè també m'agrada conèixer gent nova per aquestes contrades del món blogaire.

bé de fet, aquesta idea m'havia inspirat una entrada, la que ve a continuació, i és que el número que tenia fins fa poc (es veu que algun desgraciat s'ha borrat fa poc i m'ha aixafat el número), era de 33 personatges que havien cliclat sobre el gagdget que posava segueix

33, un gran número, un gran canal de televisió on fan programes molt educatius com històres del segle XX o Thalassa, ... què collons, només posava el 33 quan sortia la bibiana ballbé i la sara nosequé (dels programes silenci i loops respectivament) per veure'ls-hi els pitots.

d'altra banda cada número té una simbologia, com el 88 (hail hitler) o el 15 (arriba españa), doncs el 33 simbolitza catalunya catalana, que malauradament se l'han apropiat els de PxC que són més fatxes que el tio paco.

dncs justament el 33 és el dorsal que he demanat per lluïr com a jugador de la selecció catalana de futbol australià. Sí xata (adaptació del yeah baby)! Però el duré no en el sentit racista com quan duia el cap rapat, quan sortia amb els bats de beisbol i anavem a apunyalar magrebins pel Raval... No! Ara el duré el 33 com dient, que el futur de Catalunya el decideixin els catalans i no pas Madrid (fa molta ràbia aquesta frase, però és certa) !

i tot això a cuentu de què? Doncs que el proper dia 1 marxem cap a Milano al torneig europeu de footy ! no sé si farem gaire el pena, segurament els equips nòrdics ens maixacaran, però us prometo una cosa, si juguem contra itàlia, us ben asseguro que ho donaré tot per guanyar als bafanculos di merda, només pensar que per culpa d'ells existeixen els argentins... s'em m'ennuvola la vista.

així que suaré sang per poder defensar el poc orgull que li queda a catalunya, mentre vosaltres esteu sentats miran xvideos.com, vergonya us hauria de donar fills de meuques!

Visca Catalunya i visca jo!