jueves, 21 de octubre de 2010

sóc romàntic

avui anant en metro (no tinc cotxe ni moto, sóc proletari i escolto KOP i opció K-95 perquè sóc rebel, això últim per sort no ho sóc, però m'he de desplaçar en metro) cap a l'entreno he coincidit amb una noia de la meva edat (dic noia, perquè sóc jove, un iogurin comparat amb la majoria de lectors d'aquest bloc, zasca!) que era molt guapa. però quan dic molt guapa dic d'aquelles que quasi t'enamores a primera vista i no penses en follar-te-la sinó en fer-li l'amor apasionadament. mai he sapigut entrar a una tia, mai. sempre he pensat que he tingut sort de créixer en una època que mitjançant sms i internet pots arribar a cardar de tant en tant. de fet la noia en qüestió s'ha assegut al meu costat i ni m'he atrevit a mirar-li als ulls. quan ha baixat del vagó i enfilava les escales mecàniques (jo la mirava com marxava i aprofitava per guardar en la memòria una imatge del seu cul) s'ha girat i m'ha mirat just abans de desaparèixer. no sé si em suplicava que fos els pare dels seus fills amb la mirada o només es girava per saber quants tios li miraven el cul. segurament lo primer.
un cop se m'ha passat la depressió de perdre l'amor de la meva vida, ja tornant cap a casa, he vist una altra noia, també molt guapa i m'he tornat a enamorar ( o hauria de dir anal-morat, així es com li deixaria el cul). com a conclusió puc dir que sóc tan romàntic que em li petaria el cacas a més d'una i com diu torreiglesias....

domingo, 17 de octubre de 2010

sóc lingüista

com torni a escoltar a algú que digui "tinc que + verb", agafare la desert eagle 2.0 del meu pare i li reventaré el crani a trets

aquesta entrada és breu perquè ara tinc que marxar. fins després

martes, 12 de octubre de 2010

sóc hispà

mirant pel facebook he vist aquesta gran dedicació al dia de la hispanitat que ha fet una "amistat". no sé perquè collons tinc agregada aquest tipus de gent ... bé, de fet si que ho sé, per sentir-me superior veient com el pas de les generacions en aquesta península han deixat un llegat de consanguinis i invertits.

bé, em sembla que a mi també m'ha afectat una mica això de la consanguinitat ja que no sé pujar una imatge que no estigui pixelada.


la pregunta que us vull fer és la següent, quin comentari li deixarieu a aquest ent?
siusplau, sigueu explícits !

domingo, 10 de octubre de 2010

sóc adaptat al medi

llei vital 2:

els retrassats mentals són monos de petits perquè així eviten l'infanticidi (això deia Darwin)


[Podreu trobar el següent punt a astigmaticlines.blogspot.com]

lunes, 20 de septiembre de 2010

sóc seleccionat

no sé perquè, però sempre quan entro al bloc el primer que miro és el nombre de seguidors o com diria el sr. twitter 'followers' que té la pàgina, puto egocèntric de merda pensareu, sí ...i no, perquè també m'agrada conèixer gent nova per aquestes contrades del món blogaire.

bé de fet, aquesta idea m'havia inspirat una entrada, la que ve a continuació, i és que el número que tenia fins fa poc (es veu que algun desgraciat s'ha borrat fa poc i m'ha aixafat el número), era de 33 personatges que havien cliclat sobre el gagdget que posava segueix

33, un gran número, un gran canal de televisió on fan programes molt educatius com històres del segle XX o Thalassa, ... què collons, només posava el 33 quan sortia la bibiana ballbé i la sara nosequé (dels programes silenci i loops respectivament) per veure'ls-hi els pitots.

d'altra banda cada número té una simbologia, com el 88 (hail hitler) o el 15 (arriba españa), doncs el 33 simbolitza catalunya catalana, que malauradament se l'han apropiat els de PxC que són més fatxes que el tio paco.

dncs justament el 33 és el dorsal que he demanat per lluïr com a jugador de la selecció catalana de futbol australià. Sí xata (adaptació del yeah baby)! Però el duré no en el sentit racista com quan duia el cap rapat, quan sortia amb els bats de beisbol i anavem a apunyalar magrebins pel Raval... No! Ara el duré el 33 com dient, que el futur de Catalunya el decideixin els catalans i no pas Madrid (fa molta ràbia aquesta frase, però és certa) !

i tot això a cuentu de què? Doncs que el proper dia 1 marxem cap a Milano al torneig europeu de footy ! no sé si farem gaire el pena, segurament els equips nòrdics ens maixacaran, però us prometo una cosa, si juguem contra itàlia, us ben asseguro que ho donaré tot per guanyar als bafanculos di merda, només pensar que per culpa d'ells existeixen els argentins... s'em m'ennuvola la vista.

així que suaré sang per poder defensar el poc orgull que li queda a catalunya, mentre vosaltres esteu sentats miran xvideos.com, vergonya us hauria de donar fills de meuques!

Visca Catalunya i visca jo!

viernes, 20 de agosto de 2010

sóc comercial


no sé el motiu, però des de ben petit durant l'agost escoltava molt la ràdio, aixì sí catalunya informació, 24 hores informant en bucles. suposo que el fet d'estar aïllat de la "civilització" encara que sigui per pocs dies no ens treu el neguit de desconnectar totalment i perdre'ns la notícia de l'última tragèdia estiuenca (fixeu-vos que sempre hi ha algun accident o incident que provoca vora 100 víctimes mortals: kursk, spanair, avió militar espanyol, ... sense parlar de les inundacions).

aquest estiu degut als llargs trajectes en cotxe (no en el meu vehicle, per descomptat, més que res perquè no en tinc, ehem ni tampoc carnet osti tu quina tos) no he tingut més remei que tragar-me els putos hits del momento dels cuarenta, de fet dona igual la puta emisora tots són els mateixos, dia rere dia...
la tàctica que fan servir aquestes emisories comercials és la de la hipnosi, reconec que hi ha un moment de flaquesa, en que interiorment comences a cantar algunes de les cançons que emeten, però en aquell moment és quan em començo a pessigar l'escrot (oju que tinc amics que ho fan per plaer) fins a plorar, és a dir m'autocastigo!

a banda d'aquest fet, el que em fascina és la veu de les 'cantants' d'aquest tipus de 'música' és tan zorraaaaaa, jo perquè no entenc gaire l'anglés, però diria que diuen viola'm, pega'm, pixa't sobre meu sisplau.

ja per concloure aquesta merda d'entrada només dir que odio les modes musicals. ara s'han posat d'acord tots els productors musicals i a totes les cançons apareixen putos sintetitzadors. han descobert el gallino de oro (com diria en cruyff). aquest so fastigós va caracteritzar la pitjor època de la música moderna: els 80's, realment hem de recuperar aquest intrusment infernal?



PD: i el david ghetta és un puto gavatxo!

miércoles, 28 de julio de 2010

sóc torero

avui el parlament de catalunya ha fet algo de profit

no és que estigui gaire a favor, per no dir gens, de prohibir coses

ni tampoc que sigui un ferm defensor de la causa animal, no em fa gràcia veure com pateix el toro però crec que hi ha coses més importants que s'han de canviar abans

però que coi, que us donguin pel cul putos toreros de merda! a vosaltres i al vostre entorn. és una puta festa típicament espanyola per més que diguin el contrari, aquí com a molt els deixen córrer pel poble o els "embolen".

ara surten fotos amb estelades amb un toro. a qui voleu enganyar desgraciats?

i de pas que es petin a tots els "famosos" que van a veure les corrides p.e: serrat, sabina, diputats psc,...

fillsdeputes tots