sóc un home llop

ara que està de moda ser vampir i aquestes merdes, doncs m'he decidit a convertir-me en un licàntrop (mola més dir-ho en una llengua morta, bé de fet el català també ho és).

quines raons creieu que m'han dut a desitjar transformar-me en aquesta mena d'ésser?

- un augment de la potencia física (major que la d'un negre)

- una augment de la vitalitat i ganes de sortir de festa de nit pel centre de barcelona sense que ningú et miri malament?

- poder matar a totes les persones que llegeixen la saga crepuscle?

doncs no amics (vull dir desconeguts)! tot és per un simple raó: els tios peluts lliguen més.
no importa que tinguis tant pèl que no se't vegi la cara, no importa que tinguis tant que estiguis tres quarts d'hora netejan tarzans (són els quicos de merda que se t'enrollen a les lianes del cul) després de defecar, no importa que tinguis una sola cella, tot això és millor que ser calb o anar depilat com un metro(gayer)sexual.

fa pocs minuts, acabo de veure com li deien de fer un trio a un amic (per mòvil, això sí) que té més pèl a l'esquena que chuck norris a la cara.

com bé diu en refraner popular: on hi ha pèl hi ha alegria! amb 2 ties i tant que hi deu haver-hi



au pos, bona nit!

sóc calculador

la gent, aquella massa social aliena a nosaltres i que sempre es pensa que té raó, però no sap que sóc jo qui la té, li agrada molt valorar el temps. sovint la gent dona un valor X al temps, com per exemple les hores treballades, les hores d'oci, ... però i les hores mortes qui les compabilitza i les quantifica?

deixant de banda que de mitjana perdem un terç de vida dormint, de fet jo no considero que es perdi sinó que es tracta d'una inversió en salut (jo hi inverteixo la meitat de la meva vida, a ple rendiment per això eh!).

molts haurem escoltat una frase de merda, entre moltes d'altres com, el temps és or!
doncs, basant-me en aquesta premisa, plantejo hipòtesi segons la qual vull determinar si els temps que he estat a les estacions de la (puta!) renfe m'haurien d'immdemnitzar o no segons la pasta que m'he estalviat colant-me.

FETS:

1. porto 5 anys utilitzant rodalies renfe (lo de les carreres de 4 anys és orientatiu) per anar a la universitat
2. el primer any pagava religiosament el bitllet correctament: 50/30 2 zones (preu de l'època 44.50 + o - )
3. el segon i el tercer, utilitzava t-10 d'1 zona per anar i de 2 per tornar
4. el quart, només usava t-10 per anar i cap per tornar
5. fins el moment aquest curs també estic utilitzant la mateixa tècnica que en el 4rt i suposem que ho seguiré fent fins que s'acabi.
6. suposem que el 5% del viatges ho he fet acompanyant a ma mare amb cotxe que treballa al costat de la uab i no ha suposat cap cost (almenys per la meva butxaca)
7. suposem un preu mitjà de 7.30 € el bitllet T-10 (de mitja per la inflació)
8. suposem que un curs consta de 180 dies en 9 mesos
9. suposem una mitja de retard del tren d'anada de 2 minuts/dia
10. suposem una mitja en l'espera de tren de 11 minuts al tornar (no nois, no passa tan sovint com els fgc sinó cada puta mitja hora)

el nou logo proposat pels usuaris

llavors tenim que

- si hagués pagat correctament durant els 5 anys (comptant la inflació del 7% annual):

1er any 44.5 x 9 mesos
2on any +47.6 x 9 mesos
3er any + 50.9 x 9 mesos
4rt any + 54.4 x 9 mesos
5è any + 58.2 x 9 mesos
-------------------
= 2300 € - el 5% en cotxe =2185 €

- el que he pagat realment

1er any 44.5 x 9 mesos
2on any +(7.3 x 18 +14.6 x 18) --> 18 t-10 1 zona i 18 t -10 2 zones
3er any + (7.3 x 18 +14.6 x 18) --> the same
4rt any + 7.3 x 18
5è any + 7.3 x 18
-------------------
1451.7 - 5% en cotxe = 1379.2 €

- m'he estalviat 2185 - 1379.2 = 805.8 € que he estafat a la renfe (i a l'estat)

- però si comptabilitzem els minuts de retard dels putos trens i el temps d'espera degut a la baixa freqüència de pas tenim:

qualsevol merda d'estació de renfe

retards: 2 minuts/dia x 180 dies x 5 anys = 360 minuts/curs (6 hores) i 1800 en total (30 h)

esperes: 11 minuts/dia x 180 dies x 5 anys = 1980 minuts/curs (33 h) i 9900 en total (165 h)

TOTAL: 195 h menys el 5 % representen 185.25 hores perdudes

si valoro el meu temps a 5 €/hora, suma 926.25 € però encara s'han de restar 805.8€ doncs em queda el superàvit de 120.45 €. no sembla gaire però si us dic que m'han estafat 7 dies amb 17 hores i mitja què dieu llavors?

CONCLUSIÓ: torneu-me la setmana de vida que m'heu robat fills de puta!

BIBLIOGRAFIA:

Enlarge your penis now! D. Peterson 2007. Editorial Jumaiva
Learn how to fuck like a pornstar. S. Stylez & K. Summers 2009
Viquipèdia.com (sempre en català encara que no hi hagi ni tres quartes parts)

sóc un pagafantas

l'altra dia em va trucar el meu representant (és que sóc molt guai) i em va comentar que havia rebut una oferta d'un director americà, que per temes de clàusules no puc dir de qui es tracta, que m'ha ofert el paper principal en l'adaptació yankee del film espanyol pagafantas (en anglés sera paydietcoke que té més tirada comercial).

donada que la meva dignitat està una mica pels terres potser accepto la oferta.

us comento una mica per sobre el guió:

un noi adolescent es sent atret per una companya de classe semi gorda (s'entén per semi gorda dones d'òssos amples però que són prou atractives com perquè se'ls hi perdoni aquest fet) que per culpa de la seva poca traça amb el tracte amb les dones i la seva cara no gaire agradable a la vista no aconsegueix cridar l'atenció de la seva companya. per si no fos prou trist el rebuig 'amorós' (diguem-ho així) no sap ben bé com però la noia s'enfada amb el nostre protagonista per culpa del seu sentit de l'humor. és clar que per aquells temps la odisfera encara no existia i la gent no acabava d'entendre el seu tipus d'humor per diferents motius.

9 years later...

els dos personatges han crescut. un d'ells en pes (i en pits en conseqüència) i l'altre en... bé, diguem que va passar de tenir una cella a tenir-ne dos i d'enssenyar un bigoti propi d'un chikano adolescent. a dur una barba d'home. ambdos han esdevingut paràstits xupòpters de l'estat (A.K.A. universitaris) i la seva vida es basa en dormir, sortir de festa i quan arriba època d'examens, copiar.

el fet es que per casualitats de la vida segueixent tenint contacte de tant en tant i les hormones i el calentament global afecten als dos joves que es senten atrets físicament però no acaben de culminar res per culpa, segons ella, de que no vol que es perdi l'amistat.

per què jodeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!? (axò ho diu el guió també, no es que m'estigui enrecordant de res)


amb un secundari graciós i quatre cançons divertides crec que el projecte té l'èxit assegurat, però em sembla que també li han ofert a un altre actor amb més experiència, juan garcía em sembla que es diu.


la moral de tot plegat, l'home és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra (o teta) dues vegades (i les que queden per davant).

sóc gavatxo

aquest dissabte passat (2.0 turbodiesel [comencem amb bromes de 24 parells de cromosomes]) vaig anar a no sé quin poble de merda, prop de perpinyà i d' el voló (le bolou en francé) a jugar un campionat de futbol australià. abans de tot dir que lo de campionat no és veritat perquè només van ser 3 partits entre els 4 equips que ens presentàvem, i no sé per què dic 'només' ja que al segon partit ja volia marxar.

la jornada comença a les 7.15 a balmes amb gran via per arribar abans de les 10 al camp on jugàvem contra els anfitrions, perpinyà. un fred de cal déu i tot just arribem i comencen a caure les primeres gotes. tot va anar bé, vem guanyar comodament (gràcies a que va venir amb nosaltres un australià trentanyer) tot i que a la segona part ( de 20 minuts cada una) ja ens començava a faltar una mica l'oxigen.

al segon partit contra montpellier ja va ser diferent, vem començar perdent la primera d'una mica i ens van apallisar a la segona. bàsicament gràcies al fondo físic (bo en ells i nefast en nosaltres) i també que tenien 2 australians joves amb ells.

l'últim jugat desorés de dinar, ja no teniem ni les més mínimes ganes de sortir al camp, a banda d'això el tolossa, era l'equip més bo i més fort físicament. l'àrbitre (cada equip cedia un jugador per arbitrar els partits dels altres equips) era del perpinyà i encara estava rabiós amb nosaltres i el filldeputa no xiulava res a favor nostre. total que vem fotre més pena que el madrid del 2-6

com es pot apreciar, és un esport molt noble
i els putos gavatxos reparteixen de valent

ara, anem a analitzar el nostre equip (per cert, ens diem cornellà bocs) per veure les raons de la catàstrofe (tot i que vem quedar tercers):

ferran: gordo fanegas. ve del rugby perquè suposem que el van xutar per dolent. sorprenentment va anotar 3 marques (o gols) però és un desequilibrat mental i a causa d'això es va fotre a cridar a l'àrbitre com un cabrón per una jugada de merda i quasi l'expulsen.

raul: friki nº1. 'estoy orgulloso de ser friki' paraules textuals citades per l'autor. és dolentet però li posa intenció. li pots preguntar diàlegs d'star wars que se'ls sabrà, però no li preguntis quan tipus de mugrons de ties que existeixen perquè només ha vist el de sa mare.

carlos: friki nº2 com el ferra també ve del rugby, és un tio fort però se'n refia massa d'aquest aspecte i li acaben prenent la pilota. també és friki però ho dissimula molt bé, només diré que é novia i tot!

ricardo: friki nº3 amic del raul. és un patan! no agafa una pilota enlaire ni que el matin, és més, l'imbècil les rebutja com si fos vitor baia. a sobre, el cabró es col·lapse mentre juga i si li dius algo no et sent fins al cap de 2 minuts.

darren: australià trentanyeru. el més bo tècnicament amb diferència però al segon partit ja ni baixava, tot i així va ser el màxim anotador de l'equip. porta 3 anys aquí i no parla bé ni el català

pere: és el 'jefe' de tot el cotarru de la lliga catalana i és l'autòcton més bo de l'equip . també és el seleccionador català (estem intentant competir a nivell europeu) per tot això mereix un respecte. així no diré que sembla que tingui 45 anys, que es fot bentolín a cada partit i que crida com una nena cada cop que el plaquen, tant és així que els rivals se'n riuen d'ells

juan carlos. sud-amèrica que ronda els 50. encara es manté en forma, però el cabrón no parla català així que a la foguera

sergi: el capità de l'equip. no sé si és bona persona o un primo. acaba pagant el lloguer de camp ell sol i no diu res als altres. però em sembla que ja se'ns ha acabat el txollo, ara ens faran pagar per avanaçat per tota la temporada

rodrigo: yonki pureta company meu de uni. yonki de debò cada setmana es fot més droga de la que es mou pel port de barcelona i pureta perquè ja en té 36. és bo i físicament aguanta, però és una mica cagat, no busca el xoc.

jo: no parlaré malament de mi mateix. podeu insultar-me aquí sota

au pos!

sóc funcionari

realment cal estar dins la teva habitació de pocs metres quadrats escrivint amb guants (plural de guà) per culpa del fred que fot (tot i estar a barcelona) ?

no serà culpa del meu pare, que és un ranci de merda (i sona més violent que garrepa) i tot i guanyar més de 15 pagues de 1800 € diu que no possi la calefacció perquè gasta molt?

després no vulguis que et robi d'amagat


gràcies papa!