sóc garrepa

com a bon català que sóc , tinc una ànima caritativa en temps de nadal i sóc garrepa el reste de l'any. si nois (perdoneu que em prengui aquesta llicencia, fills de puta) , els catalans som rancis! no clar! tu, no ho ets, però la resta sí! vinga va, tothom sap que els tòpics es basen en algo. aquest algo potser la burgesia catalana, de la qual no em sento integrat (ja m'agradaria, la pela és la pela) però el fet és que em costa pagar els sopars a parts iguals i aquestes coses...

bé, tot aquest rotllo de merda ve com a justificació de que no em dóna la gana pagar 35 euros (mitjana calculada mentalment) per gastar-me la nit de cap d'any en 5 cubates de garrafa que no faran més que calentar-me per estar ballant i cantant (en falset, que quedi clar) les poques cançons de merda que em conegui i més tard em donguin ganes de follar-me a sobre o pels cantons.

per estar aquí rodejat de killos i puretas
prefereixo gastar-me els diners en una bona meuca

prefereixo passar-me la nit envoltat d'amics i col·legues (sapiguem diferenciar, si us plau) a casa d'algun d'ells emborraxant-nos, fumant herba, jugant a la play i mirant videos d'osties al youtube. per fer això si que has de tenir collons i ser antisistema, no anar una rave amb 4 okupes, 8 xibecas, 4 kalimotxos i 4 pirules. perroflautes, això és el que sou!

no sé si es nota el meu grau d'alcohol en sang, que no és molt, però sí que us puc assegurar que és la major quantitat en la que m'he dignat a escriure.




confessió de borratxo: les gordes em posen una mica