Mostrando entradas con la etiqueta orgànica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta orgànica. Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de noviembre de 2009

sóc prim(o) II

previously in esmegmatitzat...

part 1: sóc prim: competir contra nòrdics ja sigui a futbol australià o per saber qui beu més cervesa és dolent, perdràs segur!

part 2: sóc primo

abans de tot, dedicar el primer paràgraf (per no perdre el costum) a cagar-me en el meu fill de puta preferit (AKA el tullit de l'empordà). què t'ha fet ara? doncs actualitzar el seu bloc abans que jo, amb la idea que ja tenia en ment per aquesta segona part.

avui parlarem de la nova campanya de recollida selectiva a Valldoreix

primer faré un exercici de memòria i retrocediré en el temps 5 cursos (al ser un ent que viu a casa dels seus pares i no faig res de profit amb la excusa de que estudio, la meva vida no es basa en cicles solars sinó en cursos acadèmics). quan era un marrec de 17 anys i no sabia que fotre amb la meva vida, bé, sabia el que no volia: posar-me a treballar o fer una FP com fan tots els killos. doncs vaig optar per fer una carrera així que no impliques molts esforç (com tot el que faig a la meva vida), que es correspongués a una nota mediocre i que al acabar pogués dir la frase que ara s'escolta tant en la cues de l'inem: 'sóc llicenciat' (espero d'aquí a pocs mesos poder actualitzar el bloc amb aquest títol).
per culpa de tots aquest dubtes existencials, vaig decidir fer ciències ambientals (fill de puta qui la va crear), que actualment queda més o menys bé dir que estudies algo relacionat amb el medi ambient (o potser no...). algo ja m'ensumava que anava malament, perquè quan algú et pregunta de què va la carrera o quines sortides té i no saps ben bé el que contestar, doncs és que te l'han fotut ben endins...


un cop ja situats, diré que estic fent pràctiques d'empresa a l'aj. de st cugat (suposo que podria dir-se que faig de becari per quatre duros) i així em trec de sobre un quants crèdits de lliure elecció (quina gran invent, de retrassat per suposat). la meva tasca i la dels meus companys de carrera (som 7 en total, tots amics o coneguts) és o estar trucant a tots els veïns de valldoreix (no valldoreIG) perquè es passin a recollir el, ara tant famós, cubell marró per la brossa orgànica o estar en una sala de 15 metres quadrats amb tot de gent fent cua explicant com anirà el nou sistema de recollida de residus.


alguns punts a destacar d'aquesta gran tasca realitzada, recordem per universitaris, no per funcionaris del ajuntament

- la gent es caga en tu perquè: creu que ets funcionari i així es desfoga amb tu. molts cops et diuen allò de 'no matarem al missatger' però inesperadament segueixent indignant-se. d'aquesta manera pots veure qui, tot i estar folrat de diners, no té una vida sexual activa

- la gent es caga en tu perquè: hi ha pocs contenidors de reciclatge a la zona. aviam senyor/a, oi que viu en una puta zona residencial, qué té un jardí més gran que casa meva i que per anar a comprar el pa ha d'anar amb cotxe? doncs és normal que hi hagi pocs contenidors, si duu el seus fills en cotxe al cole també pot portar la merda en cotxe, que ve a ser el mateix...

-la gent es caga en tu perquè: valldoreix és un EMT (entitat municipal descentralitzada) i no depèn de st. cugat. diguem que és una minicatalunya, té competències pròpies, (no totes) la gent hi viu bé, però tenen molta merda acumulada. és un oasi convergent

- la gent es caga en tu perquè: ells paguen els seus impostos i això de separar la fracció orgànica del rebuigho hauria de fer un altre. fills de puta, jo també (bé, jo no,els meus pares) pago impostos i he de sortir a tirar la merda fins al contenidor. a més de pijos, vagos de merda!



i per acabar una expressió que em fot gràcia i rabia alhora, com molta gent diu 'el camión de la basura', un clar exemple de que pasta i educació no sempre van de la mà





m'en vaig a st cugat