Mostrando entradas con la etiqueta pensament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pensament. Mostrar todas las entradas

jueves, 19 de noviembre de 2009

sóc silenciós?

SPOILER: avui estic mosca i escriure en un to més o menys seriós (perdoneu si no us fa gràcia ni us aporta res, avisats quedeu)

hi ha gent que necessita parlar sens parar, trucar pel mòvil, treure temes de conversa innecessaris en el ferrocarril, xafardejar (ojut, que és tot un art) del que li ha passat a l'amiga de la seva cosina política, ...

per què no calla tota aquesta massa social? doncs perquè tenen por al silenci!
però si el silenci no és quelcom dolent... per a les persones que tenen un cert equilibri mental no suposa cap problema, però per a la immensa majoria d'aquesta societat enfermissa si que ho és!
tenen por que al no produir cap so fonètic, es comenci a desencadenar un procés que altera molt a les persones i les pot arribar a canviar: el pensament. aquest procés mental pot fer que t'arribis a plantejar dilemes més enllà de "he de deixar la meva parella perquè només 'mha trucat 2 cops avui, ja no m'estima com abans..." o "la meva vida és una merda,perquè no tinc diners i porto 2 caps de setmana sense sortir" fills de puta tots (i sobretot totes)!!!!

aneu més enllà dels quatre murs dels que us han enssenyat que és la vida,.i no vull dir que hagueu de veure món, hi ha mil gilipolles que s'en van d'erasmus i diuen que han evolucionat com a persones i l'únic que han fet és parlar anglés mentre s'emborratxaven. veure món també és sortir per barcelona i parar-te a parlar amb els rodamóns, persones que havien tingut una vida "normal" i que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer sense que ningú els foti ni puto cas.

no sé qui va dir "si no tens res a dir que millori el silenci, no ho diguis", quina gran veritat. és una merda cobrar mil euros al mes, és una merda pagar 700 de lloguer, és un merda treballar 8,9,10 hores al dia, però la vida és molt més del que ens han venut... alemnys això penso ara, espero no acabar llegint això de gran i pensant "que il·lús que era de jove"




atentament un marica inconformista...