jueves, 25 de febrero de 2010

sóc un home llop

ara que està de moda ser vampir i aquestes merdes, doncs m'he decidit a convertir-me en un licàntrop (mola més dir-ho en una llengua morta, bé de fet el català també ho és).

quines raons creieu que m'han dut a desitjar transformar-me en aquesta mena d'ésser?

- un augment de la potencia física (major que la d'un negre)

- una augment de la vitalitat i ganes de sortir de festa de nit pel centre de barcelona sense que ningú et miri malament?

- poder matar a totes les persones que llegeixen la saga crepuscle?

doncs no amics (vull dir desconeguts)! tot és per un simple raó: els tios peluts lliguen més.
no importa que tinguis tant pèl que no se't vegi la cara, no importa que tinguis tant que estiguis tres quarts d'hora netejan tarzans (són els quicos de merda que se t'enrollen a les lianes del cul) després de defecar, no importa que tinguis una sola cella, tot això és millor que ser calb o anar depilat com un metro(gayer)sexual.

fa pocs minuts, acabo de veure com li deien de fer un trio a un amic (per mòvil, això sí) que té més pèl a l'esquena que chuck norris a la cara.

com bé diu en refraner popular: on hi ha pèl hi ha alegria! amb 2 ties i tant que hi deu haver-hi



au pos, bona nit!

9 comentarios:

  1. Al meu poble diuen "on hi ha pèl hi ha mel", però què vol que li digui, jo sóc cerrut i la cosa només sembla posar...els gais. Amb les dones he d'amagar-ho, fins que ja no poden escapar...i cauen al meu parany com un dels tarzans que vostè m'ha descobert hui..

    P.S. Qui vulga interpretar que he comparat una dona i un tros de merda, és un malalt (de merda)

    ResponderEliminar
  2. P.S.2: supose que el seu amic no ha triomfat per pelut..sinó perquè la té grossa..

    ResponderEliminar
  3. Provi a convertir-se en licantropunk! És més divertit!

    ResponderEliminar
  4. Oh sí i tant, tu, un pagès ben forçut i pelut i fornit i tot són alegries després al llit.

    ResponderEliminar
  5. Discrepo doblement: el català encara no és una llengua morta, de moment només agonitza. I on hi ha pèl hi ha alegria, i també molta porqueria.

    ResponderEliminar
  6. On hi ha pèl hi ha alegria.. fins un cert punt! celles juntes, pèls a l'esquena.. molt d'atractiu no tenen! vaja, almenys en el meu punt de vista. No sabia que els peluts lliguéssin tant..

    ResponderEliminar
  7. Què voleu que us digui, per fer un trio pel mòbil no sacrifico la meva esquena pelada.

    PS: Ningú no pot tenir més pèl que la cara d'en Chuck Norris. La barba d'en Chuck és tan frondosa i tancada que quan va al front hi amaga un regiment d'artilleria. La força aèria la té oculta als pèls dels collons.

    ResponderEliminar
  8. @ remitjó: no sé com però ho ha encertat, l'amic en qüestió té una tranca que espanta. hi ha dies que m'he hagut de posar coixins a les cadires perquè no aguantava el dolor

    @ txisky: si licantropunk és un tio amb molt de pèl i que no es dutxa, ja ho vaig ser durant la meva adolescència i prefereixo no repetir-ho

    @ iaiapunkarra: no conec cap dona pagessa, coses de la capital

    @ sal i sucre: 700.00 persones no entenen el català a l'àrea metropolitana, anem bé. m'agrada més la seva frase feta!

    @ clara: en el sector gay els bears (que són el moteros peluts) són els que triumfaven, ara s'estan obrint entre el sector hetero.

    @ pere llufa : Chuck Norris no s'afaita, es dona patadas giratòries a la cara, l'únic que pot tallar la barba de Chuck Norris és Chuck Norris

    ResponderEliminar
  9. Amb el temps he constatat que només he lligat o he tingut parella duent barba. Per tant, com a mínim en el meu cas, la pelambrera m'ha sortit a compte. Però ara tampoc és plan d'acabar com el Chebwacca de la foto, collons!

    Però sobre els homes llop no pateixi, aviat en sortiran de sèries o novel·les mullacalces. Temps al temps.

    ResponderEliminar