domingo, 14 de febrero de 2010

sóc un pagafantas


l'altra dia em va trucar el meu representant (és que sóc molt guai) i em va comentar que havia rebut una oferta d'un director americà, que per temes de clàusules no puc dir de qui es tracta, que m'ha ofert el paper principal en l'adaptació yankee del film espanyol pagafantas (en anglés sera paydietcoke que té més tirada comercial).

donada que la meva dignitat està una mica pels terres potser accepto la oferta.

us comento una mica per sobre el guió:

un noi adolescent es sent atret per una companya de classe semi gorda (s'entén per semi gorda dones d'òssos amples però que són prou atractives com perquè se'ls hi perdoni aquest fet) que per culpa de la seva poca traça amb el tracte amb les dones i la seva cara no gaire agradable a la vista no aconsegueix cridar l'atenció de la seva companya. per si no fos prou trist el rebuig 'amorós' (diguem-ho així) no sap ben bé com però la noia s'enfada amb el nostre protagonista per culpa del seu sentit de l'humor. és clar que per aquells temps la odisfera encara no existia i la gent no acabava d'entendre el seu tipus d'humor per diferents motius.

9 years later...

els dos personatges han crescut. un d'ells en pes (i en pits en conseqüència) i l'altre en... bé, diguem que va passar de tenir una cella a tenir-ne dos i d'enssenyar un bigoti propi d'un chikano adolescent. a dur una barba d'home. ambdos han esdevingut paràstits xupòpters de l'estat (A.K.A. universitaris) i la seva vida es basa en dormir, sortir de festa i quan arriba època d'examens, copiar.

el fet es que per casualitats de la vida segueixent tenint contacte de tant en tant i les hormones i el calentament global afecten als dos joves que es senten atrets físicament però no acaben de culminar res per culpa, segons ella, de que no vol que es perdi l'amistat.

per què jodeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!? (axò ho diu el guió també, no es que m'estigui enrecordant de res)


amb un secundari graciós i quatre cançons divertides crec que el projecte té l'èxit assegurat, però em sembla que també li han ofert a un altre actor amb més experiència, juan garcía em sembla que es diu.


la moral de tot plegat, l'home és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra (o teta) dues vegades (i les que queden per davant).

3 comentarios:

  1. deixi'm que li acabi la frase de l'home i la pedra:
    ...i cau de morros sobre la mateixa merda.
    Així és més gràfica i més realista.

    ResponderEliminar
  2. Puc ser el secundari graciós?. Si no acaben pegant-me un tir al minut 13, m'oferisc per fer el paper...

    ResponderEliminar
  3. un argument molt poc vist...que simpàtic ;!

    ResponderEliminar