sóc un calent

ojut!

efectivament, reconec les meves fantasies de malalt mental, aquí van:

- montserrat nebrera


aquest milf neoliberal catalana fa ràbia, però aquest energia d'odi es pot desviar cap a altres finalitats

- chenoa


aquesta triunfita mallorquina amb un cul gegant, també fa ràbia, però li fotria taaaaant que li destrossaria les cordes vocals

- alazne



aquesta zorra madrilenya amb cara de rata que tant et pot fotré un crit que et reventi els timpans, com plorar fins a quedar-se deshidratada, fot ràbia infinita, erò no sé que té que...




sí, ja sé ja, sóc jo que estic cada cop pitjor...


ara digueu la vostra, en qualsevols dels 2 sexes, així el martí podrà comentar també

sóc humà

ahir a la nit, vaig anar cap a les festes del barri de st. andreu, em va sobtar la multitud de ents vianants que hi havia pels carrers, però estic segur que cap d'ells era un ésser humà...

alguns punts a destacar:


- st andreu és un putu barri de merda, no és cap poble ni merda per l'estil descentralitzada de barcelona com a molts pollosos els hi agradaria.

- les batukades (shit!) no són cap puta tradició catalana. és típic d'un país tercer mundista on està mal vist fer topless (shit! x 2) , però on alhora la gent té al ritme a la sang, no com nosaltres que no sabem ballar ni una miserable sardana.

- està ple de gent que pensa que per estar més brut i beure més calimotxo el món serà un lloc millor on viure

- hom pot trobar pels carrers diversos cartells en contra de l'empressonament d'en franki (germà d'albert einstein), de l'opressió del patriarcat, de l'especulació immobiliaria, ... coses que amb 4 trets estarien arreglades però que no tenen els collons de fer-ho!

- et trobes constantment amb la tempatació d'infringir la llei 10/1995 del codi penal.
'la culpa no és meva senyor jutge, és de les mares que les vesteixen com ...'

- la qualitat dels concerts deixa molt que desitjar: enlloc de fer 4 escenaris de merda alhora, munta 1 de sol amb 'bons grups' (el que jo considero bo no vindra ni per tot l'or de moscú a tocar en aquestes festes)

- martí fill de puta ens vas abandonar, ets un calçasses!

sóc odisfèric (o almenys m'agradaria ser-ho)

m'agradaria formar part d'aquesta secta anomenada l'odisfera

per tant intentaré copiar com un xino (ja sé que es diu xinès, però per mi són txinus, com els japonesos són jjjapos) l'estil i lírica d'aquest grup que intenta implantar el nou ordre mundial.

gent o ents els quals odio:


1era categoria: gent que no sap parlar

- killos que diuen 'nosotros entremos, no nos lo pensemos, ...'

- killos que es creuen malotes i diuen 'eggg que tal eggg que cual'

- killos que tenen el carnet de conduir i no saben ni dir 'drogarme'

- la gent i els killos 8recordem que són categories diferents) que no saben pronunciar la 'll'

2ona categoria: gent que diu subormalitats

- els que diuen 'la vida és molt curta, s'ha d'aprofitar moment com si fos l'últim' i acaba amb un 'carpe diem' quan mal ha fet el club de los poetas muertos

- les (remarcat, femení i plural) que diuen 'tu calla que no tens carnet' com si la opinió d'una persona (com jo) que n oté carnet no servís. quan puges el cotxe a sobre les voreres mentres vas a 70 km/h per una ciutat, fins i to jo sé que és una infracció de codi de circulació

- la gent que diu 'ai! ets un pesat' quan dius la teva opinió. potser sí que ho sóc, però ho sóc perquè m'estàs fotent dels nervis amb les teves conversacions de merda

3era categoria: la gent que no coordina

- els que escriuen amb el word 95 i no saben que ALT+N és negreta (reconec que negrita em sona millor tot i ser en castellà) i estàn 3 hores per fer un taula.

- esl qeu ecsruien tna malmaent qeu sembeln dsiclèxcis preò no oh són.

- gent que no sap jugar a futbol (o qualsevol altre, fins i tot la petanca) quan porta més de 13 anys practicant-lo

- gent a qui preguntes una cosa i no diuen res, però al cap de 3 minuts te la responen quan tu ja has cambiat de tema o ja no t'interessa.

sóc silenciós?

SPOILER: avui estic mosca i escriure en un to més o menys seriós (perdoneu si no us fa gràcia ni us aporta res, avisats quedeu)

hi ha gent que necessita parlar sens parar, trucar pel mòvil, treure temes de conversa innecessaris en el ferrocarril, xafardejar (ojut, que és tot un art) del que li ha passat a l'amiga de la seva cosina política, ...

per què no calla tota aquesta massa social? doncs perquè tenen por al silenci!
però si el silenci no és quelcom dolent... per a les persones que tenen un cert equilibri mental no suposa cap problema, però per a la immensa majoria d'aquesta societat enfermissa si que ho és!
tenen por que al no produir cap so fonètic, es comenci a desencadenar un procés que altera molt a les persones i les pot arribar a canviar: el pensament. aquest procés mental pot fer que t'arribis a plantejar dilemes més enllà de "he de deixar la meva parella perquè només 'mha trucat 2 cops avui, ja no m'estima com abans..." o "la meva vida és una merda,perquè no tinc diners i porto 2 caps de setmana sense sortir" fills de puta tots (i sobretot totes)!!!!

aneu més enllà dels quatre murs dels que us han enssenyat que és la vida,.i no vull dir que hagueu de veure món, hi ha mil gilipolles que s'en van d'erasmus i diuen que han evolucionat com a persones i l'únic que han fet és parlar anglés mentre s'emborratxaven. veure món també és sortir per barcelona i parar-te a parlar amb els rodamóns, persones que havien tingut una vida "normal" i que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer sense que ningú els foti ni puto cas.

no sé qui va dir "si no tens res a dir que millori el silenci, no ho diguis", quina gran veritat. és una merda cobrar mil euros al mes, és una merda pagar 700 de lloguer, és un merda treballar 8,9,10 hores al dia, però la vida és molt més del que ens han venut... alemnys això penso ara, espero no acabar llegint això de gran i pensant "que il·lús que era de jove"




atentament un marica inconformista...

sóc oblidadís

coneixeu el típíc paio que es fot a buscar les claus de casa per tota l'habitació 2 minuts abans de marxar i que es fot nerviós perquè arriba tard i després veu que les té a la butxaca? doncs foteu-li una pallissa perquè s'ho mereix! (jo sóc pitjor)

doncs bé, el passat dijous vaig anar a jugar un partidet de futbol (el de tota la vida) a mundet, (sota la UB) i com cada cop que jugo a algun esport, em trec les ulleres de miop pseudointel·lectual i em col·loco les lents de contacte. vaig anar al lavabo per tal de realitzar la transacció òptica, i un cop finalitzada, al ser un ésser tan despistat em vaig deixar les ulleres allà, o almenys és l'últim record que tinc de veure-les. vaig tornar a casa amb les lents posades i no em veig adonar de la desparició de les ulleres fins al matí següent. al tornar a les instal·lacions esportives em van dir que no havien trobat cap montura ni res que se li assemblés. ara ve la meva pregunta: qui és el fill de la gran puta gitano cabró que es queda unes ulleres que troba en un lavabo? has de ser un molt ruïn per quedar-te les ulleres d'algú. és un element personal, necessari per a la persona, no queda bé a tothom i és de fill de puta quedar-se-les (em sembla que ja ho he dit). si em deixés una PSP (quina ràbia fa la gent que va jugant pel transport públic) o un mòvil 3G, doncs podria entendre que la gent s'ho quedés perquè és de pijos i seria culpa meva per ser tan descuidat. però unes ulleres? cabró (sé que és un tio) more't de càncer d'ulls mentre tens un còlic nefrític i t'explota el fetge alhora que se't produeix una hemorràgia interna.

dos gilipolles, segurament músics que van de cool

i el pitjor no és això. ara he de portar les ulleres de fa 4-5 anys que semblen de professor universtiari boig. i tampoc trobo cap de nova que me'n fagi el pes! putos dissenyadors (una altre sector gaylord, els dissenyadors amb els seus mac's)de montures, en totes és més gran la imatge de lamarca que el propi vidre.



fins aquí l'odi d'avui.

sóc minusvàlid?

és el que em pregunto cada cop que vull deixar un comentari en algun post. per què collons surt el símbol del minusvàlid, aquell ninot en cadira de rodes? què m'està volent dir el sr. blogspot? que tinc pèssima gràcia alhora d'escriure quelcom enginyós?
doncs et diré una cosa sr. blogspot que et donguin pel cul! puto yanki dels collons!

bé, ara que ja m'he desfogat una mica i he retardat 6 mesos l'aparició d'una úlcera d'estòmac que porta el meu nom escrit des del dia que vaig adonar-me que el món no està fet a la meva mida, explicaré una petita anècdota que podria haver escrit sota el títol de "ssòc sunurmal 2" però alhora també té a veure amb el món de la minusvalia.

com ja sabreu, cada puta tarda estic de "pràctiques", gelant-me de fred rodejat de pijos de valldoreix. l'altre dia que havien de passar per les cases d'alguns veïns per recordar'ls-hi (collons com costa ser correcte) lo 'guai' que és reciclar. vaig topar-me amb la casa d'un veí que va sortir de la porta de casa seva en cadira de rodes. però no una cadira de rodes com quan et trenques el peronnè jugant a fútbol (a qui em recorda això?) sinó una d'aquelles model sthephen hawking amb el control a través de la palleta aquella que et fots a la boca (amb pantalles i teclats en victor ollé). en el moment que el vaig veure em vaig quedar de pedra. als veïns que ens atenien els hi haviem d'entregar un folletó, jo mentres contemplava la escena, amb el típic neguit que tens quan vols aparentar que no t'estàs sentint violent, vaig mig entrar dins del portal de la casa (tela amb lo gran que era). en aquell moment el meu cervell va desconnectar, i es va provocar un error en la sinapsis neuronal i és quan arriba el moment més gilipolles i que encara em fa sentir vergonya: vaig fer el gest de deixar-li el folletó a la mà, pensant que algun moment ell la obriria i se'l quedaria. ell sense fer-me gaire cas va dir 'deixa-ho a la bústia ja m'ho portaràn després'

breu esquema de la situació (ho sento no sé fer servir el fotoxop)

en abandonar la escena del crim, al cap de pocs segons em vaig adonar del que havia succeït, i com el bloc del sr. merdevalista, la meva cara es va fondre a roig.

potser el sr. blogspot té raó i tinc una minusvalia al cervell que no em deixa reaccionar en situacions crítiques, tot es veurà

sóc entròpic

breu introducció pseudocientífica:
- l'univers tendeix al caos a causa (o per culpa) de l'entropia.
- l'energia tendeix al desordre.
- la quantitat d'entropia tendeix a incrementar-se amb el temps


anem al cutarru del asuntu, l'entropia és una arma de doble tall. per una banda em permet guanyar les discussions casolanes amb ma mare, però per l'altra, em posa de tanta mala llet com quan em van tallar l'adsl per culpa d'una peli d'unes menors indies que em vaig baixar, suposu que la SGAE em va denunciar perquè era un screener i no s'havia estrenat encara, perquè sinó no ho entenc...

punts a favor de l'entropia:
- quan ta mare (ho poso en 2º persona, així no em sento tan miserable) et diu que netegis i recullis l'habitació, li dius que no té sentit, "d'una forma totalment natural l'habitació tornarà a estar desordenada per culpa de l'univers!" sentencies ferm, indignat pel comentari.

punts en contra (com sempre és més fàcil enumerar factors negatius i positius, és normal, és més divertit):
- quan guardes els auriculars a la butxaca i els treus al cap d'una estona (només cal que passin de 17'43 segons) s'han enredat tant, que ha esdevingut un nus de mariner que ni els pirates de l'Alakhrana sabrien desfer-lo sense acabar fotent 4 trets (esperem que no)

puto univers!

- quan estàs tocant la guitarra i se't cau la pua (o qualsevol objecte petit com una moneda, una goma de borrar, un clip, ...) i notes que t'ha caigut al costat del peu, però després mires al voltant i no hi és! ja pots buscar que segurament haurà estat xuclat per un petit forat negre que s'ha creat just en aquell moment. no tornes a trobar l'objecte fins al cap de 2 anys. llavors observes com ha arribat, no es sap com, 6 metres més enllà del lloc d'impacte, fet extrany perquè l'habitació no fa més de 5 de llarg.


- quan deixes algo sobre la taula i al dia següent no hi és, preguntes a la resta d'habitants de la casa i no saben del que parles. llavors et preguntes si les alucinacions han de durar 3 dies després de prendre't aquell tros de cartró del terra.

companys, tot és culpa de l'entropia!