sábado, 17 de abril de 2010

sóc un fiesteru

div nit:

després de jugar el respecetiu partidet de futbol sala de la lliga 'yo iba pa furbolista pero...' mig lesionat gràcies al partit del dissabte, que en aquest cas era de futbol australià (també anomenat footy), havia quedat per anar a prendre algo amb els de la uni.

incís: aquesta és la prueba del delito, es pot notar com sento els colors de la samarreta que són el blau i ... ara no m'enrecordo, però si que beso l'escut que té forma de... bé, deixem-ho
Iniesta maricón, jo pago i tu cobres

quan em disposava a agafar el metro en direcció al centre, ja vaig veure un grupet format per 3 killos i 2 chonis (no anava gaire disfressats però a aquests els calo d'un hora lluny), al cap d'una estona de fer l'imbècil, de començar a donar cops al vidre i aquestes merdes. un d'ells s'encara a un sudamericà que hi havia per allà. la choni 1 anava dient lo típic de 'Richard cálmate, bla bla bla' que a primera vista sembla un bon gest però... jo ja les he calat! les putes chonis amb aquestes paraules estan activant una part del subconscient dels killastres que els hi diu 'si matas a este tio, seré tuya para siempre' i després passa el que passa. hijodeputa tu, hijodeputa yo, bajate si tienes huevos, bla bla bla.
casualitats de la vida vaig baixar a la mateixa parada que ells, i en aquell moment em van venir ganes de fotre'm d'osties amb ell, segur que m'hagués ajudat mig vagó. però com que sóc un flipat, per sort, no vaig fer res sinó m'hagués emportat un cabaç com veurem després. si tot el què em passa pel cap ho dugués a terme a la realitat m'haguéssin condemnat a 34 cadenes perpètues; per altra banda també seria pare de milers de fills... o no. ben pensat a les meves fantasies sempre acabo dient open your mouth bitch quan e disposo a ...


proseguim, després de fer les birres corresponents, va arribar el moment crític que uns decideixen sortir de festa i altres marxen cap a casa. jo sempre estic al limb, perquè realment sino tinc res a fer l'endemà, encara que no estigui al 100% doncs acabo sortint. sobretot si 2 parells de mamelles t'agafen del braç per obligar-te! maleïda circulació, si passes més de tant en tant pel cap.

el pla era sortir a sidecar. havia estat algun cop al bar de dalt, però no a la "discoteca", ni tant sols he anat al famós antikaraoke (ara ja ubicat al apolo). després de fer la cua i veure el tipus de gent que hi volta per aquelles contrades (per cert, no he dit que els meus companys de carrera són bastant hippies, alguns més que altres però), em van dir: 9 euros 1 cervesa. WTF ?!?!?!?!? putos modernillus de merda

m'ho estic passant catxo bé, el dj és molt cool

al entrar, la cosa no va millorar, estava a rebentar. només us diré que per anar al lavabo que seria com caminar 15 metres estaves 10 minuts anant i 10 tornant i el que és pitjor, els tios feiem cua al lavabo! on s'és vist això, però es que és es colmo!

i el moment que més em va impresionar, es va produir quan vaig veure a una de les companyes de classe més hippies que he vist (vestint i pensant) menjar-li la boca a un gafapastero que acaba de conèixer. no hi ha qui els pari, s'estan expadint a través d'altres tribus urbanes! nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

un cop vaig veure que els metro ja estava obert, em vaig despedir de tothom, menys de la noia que estava ocupada i vaig fotre el camp. un cop a l'estació, mentre esparava el tren, sabeu amb qui em vaig trobar? doncs amb el killastre d'unes hores abans, ara sol. el tio anava xerrant amb unes dones de l'andana d'enfront. lo interesant era sobre què parlaven. la dona li preguntava si coneixia el seu fill, que estava o havia estat a la trinitat (a la presó de joves, que em sembla que ha deixat de ser-ho) i el killo en qüestió deia que ell acabava de sortir. SORT, que no s'em va acudir ni mirar-lo a la cara, sinó ara estaria actualitzant des del llit de la vall d'hebron

jueves, 8 de abril de 2010

sóc una font



és normal que em surti sobrassada de les orelles?


deu ser per dur els auriculars a un nivell massa alt?


deu ser perquè no em dutxo des de carnaval?


deu ser perquè escolto macaco? no. si escoltes macaco m'explotaria el cap






divendres, menjarem faves tendres a madrid

martes, 30 de marzo de 2010

sóc una mica menys loser


m'ha costat més de 40 euros


vora unes 16 hores invertides,


i uns quants kilòmetres passejats


però


he esmenat el meu error.


ara l'error l'ha comés ella per muntar-s'ho amb mi!


qui riu últim riu pitjor! jajajajaja



ara seguint l'exemple futbolístic del sr. tito, faré una il·lustratació de lo succeït:



potser la fèmina en qüestió no està tan bona,
però la meva qualitat "futbolística" s'adequa bastant











PD: sento la poca imaginació, però hi ha poques ganes i tinc son, però ho havia d'explicar



lunes, 22 de marzo de 2010

sóc un loser


- divendres nit

- típic aniversari d'un company de la uni. [bé de fet, tan típic no ho és, perquè és doble aniversari ja que són bessons (4 putus bessons conec de la uni, errors de la naturalesa tots!) i hi van assistir força persones]

- primera parada: el agüelo

- companya de la uni es retroba amb un ex-novio que és amic dels 2 bessons.

- silenci incòmode

- després de 3 volldamms (per mi el temps de la nit no és mesura en hores ni en minuts, sinó en volldamms (això sí, en sistema internacional; no confondre amb estrelles o xupitos)

- apareix una companya del bessó que no és el meu company. estudiant d'arquitectura, ulleres de pasta negres. anava una mica de guais, però li vaig trobar el què.

- quan sortim d'allà (ella ja anava contenta), m'invita a una birra de paki.

- mentre ens dirigim cap una discoteca de merda del contre, ja nem fent bromes (de fet em reia d'ella, no sé si és un defecte o una virtud)

- em pregunta el nom. no li dic, ella llavors tampoc. (pensava que així seria més fàcil o més divertit). al cap de mitja hora d'entrar al local ja el sabriem l'un de l'altre.

- faig un gest imversemblant tractant-se de mí. convido a xupitos als bessons (ojutque aquí arriba el punt d'inflexió), em claven 9 euros per 3 gotes de tequila i em foto la consumició de l'entrada

- acte seguit la tia em "busca". segons després la tia em "troba". durant 45 minuts estic on fire

- al cap de l'hora vaig al lavabo. el xupito ha fet efecte, però no el desitjat. mentre estic pixant em ve força salivera, senyal de que estic a punt de pooooooooooooooooooooootagagdfghfgh!

- quan surto del lavabo estic molt perjudicat, no puc caminar recte (fet que no és nota dins d'una discoteca) i estic molt agobiat. miro el mòvil i veig que són les 5.00

- decideixo marxar ja que ha obert el metro, en aquell moment penso "total, segur que no viu sola i no puc tirar-me-la. a dormir sigui dit"

- quan estic al metro què passa? sorpresa! m'està trucant dient que on sóc, que em ve a buscar! per suposat li vaig dir que no, que no estava en condicions.




moral de la historia: com més cabron més us agradem, meuques!






PD: he d'admetre que sóc un marica en qüestio d'alcohol, però m'agraden les ties, en serio eh!


sábado, 13 de marzo de 2010

sóc un farsant

tal com diu l'últim apunt del dr. muerte hi ha un axioma universal que t'haurien d'explicar el primer dia que vas a escola i és el següent: totes (i algunes, males) putes

a sobre el gènere femení es creu millor que el masculí (merda que m'estic copiant l'actualització sencera del doctor...) quan, ens al contrari, és pitjor que nosaltres!

van de madures per la vida dient que elles són especials, que no és fixen en el físic, que no són superficials, que miren a l'interior de les persones (un alient també mira l'interior d'una persona però per rebentar-li els budells), bla bla bla, calla meuca i menja-me-la!

tot aquest esclat d'ira, es deu a l'última peli del putu george clooney, un tio que segons totes les dones del planeta està boníssim i es molt sexy i es deixarien pixar a sobre per ell i menjarien el seu vòmit.


el puto germà petit d'andre agassi

tothom pensa que aquest personatge és el rei, perquè és un solter voluntari i porta tota la vida follant-se a qui vol. però en el fons és un desgraciat, aquest pobre home és zoofílic, no li agraden les dones, no l'exciten. per això quan porta més de x mesos amb una meuca anònima, l'ha de deixar perquè no sospiti de la seva falta d'apetit sexual (rotllo troy mclure).

a més, les dones són cegues, realment creiu que si vosaltres tinguèssiu aquesta pinta, serieu el tio més sexy del món?

per últim diuen que és un bon actor. anem a repassar algunes de les pel·lícules que ha realitzat (segons imdb)

spy kidz 3
batman & robin
perfect storm
burn after reading
solaris
les merdes de ocean's 123
los hombres que se follaban las cabras

i va aparèixer uns capítols a rosseane


què més es necessita per crucificar-lo?


com va dir un cabró, és un farsant per la font del gat

lunes, 8 de marzo de 2010

i'm 23

és trist però he de començar amb una disculpa:
no volia titular aquesta entrada en anglès però no sabia com lligar 'sóc' amb el nombre 23, així que només se m'ha acudit això...

anem al gra!
des de petit m'ha importat ben poc tota la parafernàlia dels aniversaris. això de que és el teu dia i totes aquestes merdes per l'estil que em deien eren mentides i fal·làcies!

arribava a tal punt l'odi, que em feia quasi vergonya que em felicitèssin a l'escola, institut i ara a la universitat. trobava absurd que un dia fos especial perquè la terra hagués completat un cicle al voltant del sol i hagués tornat a la posició inicial (sapigueu que tinc coneixements cosmològics des de ben petitet).

aquest odi ha anat creixent, el punt màxim del qual esdevingué amb l'aparició del facebook aquesta puta xacra que en diuen xarxa social (ep, que cada dia m'el miro aviam si pengen fotos d'amics d'amics = són els meus enemics). per culpa d'ell, els mal anomenats amics es creuen amb dret de felicitar-te sense motiu. potser porten 5 anys sense veure't però aquell dia es creuen suficientment importants com per deixar-te un missatge (que no costa diners esclar) desitjant-te un el millor dia de l'any, perquè tu t'ho mereixes!

ai! qui tingués aquest pastís!

doncs avui, dia de la nevada que ha deixat incomunicada a tanta gent imbècil que ha sortit de casa per anar a treballar (o això diuen ells) he dut a terme la meva venjança:

vaig posar com a diadel meu aniversari, avui 8 de març, 6 mesos abans de la data correcta i la meva sorpresa és que més d'una trentena de persones m'han desitjat lo millor, tot recordant que avui ha nevat com si fos una espècie de regal.

sorprenentment només 2 persones han caigut que era tot una farsa.

és una puta merda de venjança, estic d'acord, però et rius una estona, i veus qui realment et coneix i sap quan vas nèixer i si t'agrada o no que et felicitin.









a cagar!

viernes, 5 de marzo de 2010

sóc el master

estic arribant a la fi (jajajaja i una merda!) de la meva etapa de paràsit de l'estat i de mons pares: d'aquí 3 mesos acabo la carrera

no colloooooooooooooooooooooons! encara vull tostar-me els dijous per la nit i aquesta merdes que comporta ser estudiant.

però he trobat la solució! faré un master de qualsevol merda que no m'interessi, i per descomptat que m'asseguri no trobar cap feina un cop acabat però que em permeti allargar al màxim el txollo en el qual estic instal·lat.

heus ací alguna de les opcions que estic mirant:

- master en tractament de meuques: l'ús de la violència de gènere com una tradició en vies d'extinció

- master en energies renovables: investigació en energies marrons com el gas intestinal, la biomerda o els tumors malignes com a fonts de radiació)

- master en business economy: pagues 40.000 € i et regalen un pare el qual t'enxufa a la seva empresa


i el que m'estic plantejant seriosament de preinscriure'm

- master of puppets hell yeeah!!!!









visca el heavyts!