sóc un calent

ojut!

efectivament, reconec les meves fantasies de malalt mental, aquí van:

- montserrat nebrera


aquest milf neoliberal catalana fa ràbia, però aquest energia d'odi es pot desviar cap a altres finalitats

- chenoa


aquesta triunfita mallorquina amb un cul gegant, també fa ràbia, però li fotria taaaaant que li destrossaria les cordes vocals

- alazne



aquesta zorra madrilenya amb cara de rata que tant et pot fotré un crit que et reventi els timpans, com plorar fins a quedar-se deshidratada, fot ràbia infinita, erò no sé que té que...




sí, ja sé ja, sóc jo que estic cada cop pitjor...


ara digueu la vostra, en qualsevols dels 2 sexes, així el martí podrà comentar també

sóc humà

ahir a la nit, vaig anar cap a les festes del barri de st. andreu, em va sobtar la multitud de ents vianants que hi havia pels carrers, però estic segur que cap d'ells era un ésser humà...

alguns punts a destacar:


- st andreu és un putu barri de merda, no és cap poble ni merda per l'estil descentralitzada de barcelona com a molts pollosos els hi agradaria.

- les batukades (shit!) no són cap puta tradició catalana. és típic d'un país tercer mundista on està mal vist fer topless (shit! x 2) , però on alhora la gent té al ritme a la sang, no com nosaltres que no sabem ballar ni una miserable sardana.

- està ple de gent que pensa que per estar més brut i beure més calimotxo el món serà un lloc millor on viure

- hom pot trobar pels carrers diversos cartells en contra de l'empressonament d'en franki (germà d'albert einstein), de l'opressió del patriarcat, de l'especulació immobiliaria, ... coses que amb 4 trets estarien arreglades però que no tenen els collons de fer-ho!

- et trobes constantment amb la tempatació d'infringir la llei 10/1995 del codi penal.
'la culpa no és meva senyor jutge, és de les mares que les vesteixen com ...'

- la qualitat dels concerts deixa molt que desitjar: enlloc de fer 4 escenaris de merda alhora, munta 1 de sol amb 'bons grups' (el que jo considero bo no vindra ni per tot l'or de moscú a tocar en aquestes festes)

- martí fill de puta ens vas abandonar, ets un calçasses!

sóc odisfèric (o almenys m'agradaria ser-ho)

m'agradaria formar part d'aquesta secta anomenada l'odisfera

per tant intentaré copiar com un xino (ja sé que es diu xinès, però per mi són txinus, com els japonesos són jjjapos) l'estil i lírica d'aquest grup que intenta implantar el nou ordre mundial.

gent o ents els quals odio:


1era categoria: gent que no sap parlar

- killos que diuen 'nosotros entremos, no nos lo pensemos, ...'

- killos que es creuen malotes i diuen 'eggg que tal eggg que cual'

- killos que tenen el carnet de conduir i no saben ni dir 'drogarme'

- la gent i els killos 8recordem que són categories diferents) que no saben pronunciar la 'll'

2ona categoria: gent que diu subormalitats

- els que diuen 'la vida és molt curta, s'ha d'aprofitar moment com si fos l'últim' i acaba amb un 'carpe diem' quan mal ha fet el club de los poetas muertos

- les (remarcat, femení i plural) que diuen 'tu calla que no tens carnet' com si la opinió d'una persona (com jo) que n oté carnet no servís. quan puges el cotxe a sobre les voreres mentres vas a 70 km/h per una ciutat, fins i to jo sé que és una infracció de codi de circulació

- la gent que diu 'ai! ets un pesat' quan dius la teva opinió. potser sí que ho sóc, però ho sóc perquè m'estàs fotent dels nervis amb les teves conversacions de merda

3era categoria: la gent que no coordina

- els que escriuen amb el word 95 i no saben que ALT+N és negreta (reconec que negrita em sona millor tot i ser en castellà) i estàn 3 hores per fer un taula.

- esl qeu ecsruien tna malmaent qeu sembeln dsiclèxcis preò no oh són.

- gent que no sap jugar a futbol (o qualsevol altre, fins i tot la petanca) quan porta més de 13 anys practicant-lo

- gent a qui preguntes una cosa i no diuen res, però al cap de 3 minuts te la responen quan tu ja has cambiat de tema o ja no t'interessa.

sóc silenciós?

SPOILER: avui estic mosca i escriure en un to més o menys seriós (perdoneu si no us fa gràcia ni us aporta res, avisats quedeu)

hi ha gent que necessita parlar sens parar, trucar pel mòvil, treure temes de conversa innecessaris en el ferrocarril, xafardejar (ojut, que és tot un art) del que li ha passat a l'amiga de la seva cosina política, ...

per què no calla tota aquesta massa social? doncs perquè tenen por al silenci!
però si el silenci no és quelcom dolent... per a les persones que tenen un cert equilibri mental no suposa cap problema, però per a la immensa majoria d'aquesta societat enfermissa si que ho és!
tenen por que al no produir cap so fonètic, es comenci a desencadenar un procés que altera molt a les persones i les pot arribar a canviar: el pensament. aquest procés mental pot fer que t'arribis a plantejar dilemes més enllà de "he de deixar la meva parella perquè només 'mha trucat 2 cops avui, ja no m'estima com abans..." o "la meva vida és una merda,perquè no tinc diners i porto 2 caps de setmana sense sortir" fills de puta tots (i sobretot totes)!!!!

aneu més enllà dels quatre murs dels que us han enssenyat que és la vida,.i no vull dir que hagueu de veure món, hi ha mil gilipolles que s'en van d'erasmus i diuen que han evolucionat com a persones i l'únic que han fet és parlar anglés mentre s'emborratxaven. veure món també és sortir per barcelona i parar-te a parlar amb els rodamóns, persones que havien tingut una vida "normal" i que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer sense que ningú els foti ni puto cas.

no sé qui va dir "si no tens res a dir que millori el silenci, no ho diguis", quina gran veritat. és una merda cobrar mil euros al mes, és una merda pagar 700 de lloguer, és un merda treballar 8,9,10 hores al dia, però la vida és molt més del que ens han venut... alemnys això penso ara, espero no acabar llegint això de gran i pensant "que il·lús que era de jove"




atentament un marica inconformista...

sóc oblidadís

coneixeu el típíc paio que es fot a buscar les claus de casa per tota l'habitació 2 minuts abans de marxar i que es fot nerviós perquè arriba tard i després veu que les té a la butxaca? doncs foteu-li una pallissa perquè s'ho mereix! (jo sóc pitjor)

doncs bé, el passat dijous vaig anar a jugar un partidet de futbol (el de tota la vida) a mundet, (sota la UB) i com cada cop que jugo a algun esport, em trec les ulleres de miop pseudointel·lectual i em col·loco les lents de contacte. vaig anar al lavabo per tal de realitzar la transacció òptica, i un cop finalitzada, al ser un ésser tan despistat em vaig deixar les ulleres allà, o almenys és l'últim record que tinc de veure-les. vaig tornar a casa amb les lents posades i no em veig adonar de la desparició de les ulleres fins al matí següent. al tornar a les instal·lacions esportives em van dir que no havien trobat cap montura ni res que se li assemblés. ara ve la meva pregunta: qui és el fill de la gran puta gitano cabró que es queda unes ulleres que troba en un lavabo? has de ser un molt ruïn per quedar-te les ulleres d'algú. és un element personal, necessari per a la persona, no queda bé a tothom i és de fill de puta quedar-se-les (em sembla que ja ho he dit). si em deixés una PSP (quina ràbia fa la gent que va jugant pel transport públic) o un mòvil 3G, doncs podria entendre que la gent s'ho quedés perquè és de pijos i seria culpa meva per ser tan descuidat. però unes ulleres? cabró (sé que és un tio) more't de càncer d'ulls mentre tens un còlic nefrític i t'explota el fetge alhora que se't produeix una hemorràgia interna.

dos gilipolles, segurament músics que van de cool

i el pitjor no és això. ara he de portar les ulleres de fa 4-5 anys que semblen de professor universtiari boig. i tampoc trobo cap de nova que me'n fagi el pes! putos dissenyadors (una altre sector gaylord, els dissenyadors amb els seus mac's)de montures, en totes és més gran la imatge de lamarca que el propi vidre.



fins aquí l'odi d'avui.

sóc minusvàlid?

és el que em pregunto cada cop que vull deixar un comentari en algun post. per què collons surt el símbol del minusvàlid, aquell ninot en cadira de rodes? què m'està volent dir el sr. blogspot? que tinc pèssima gràcia alhora d'escriure quelcom enginyós?
doncs et diré una cosa sr. blogspot que et donguin pel cul! puto yanki dels collons!

bé, ara que ja m'he desfogat una mica i he retardat 6 mesos l'aparició d'una úlcera d'estòmac que porta el meu nom escrit des del dia que vaig adonar-me que el món no està fet a la meva mida, explicaré una petita anècdota que podria haver escrit sota el títol de "ssòc sunurmal 2" però alhora també té a veure amb el món de la minusvalia.

com ja sabreu, cada puta tarda estic de "pràctiques", gelant-me de fred rodejat de pijos de valldoreix. l'altre dia que havien de passar per les cases d'alguns veïns per recordar'ls-hi (collons com costa ser correcte) lo 'guai' que és reciclar. vaig topar-me amb la casa d'un veí que va sortir de la porta de casa seva en cadira de rodes. però no una cadira de rodes com quan et trenques el peronnè jugant a fútbol (a qui em recorda això?) sinó una d'aquelles model sthephen hawking amb el control a través de la palleta aquella que et fots a la boca (amb pantalles i teclats en victor ollé). en el moment que el vaig veure em vaig quedar de pedra. als veïns que ens atenien els hi haviem d'entregar un folletó, jo mentres contemplava la escena, amb el típic neguit que tens quan vols aparentar que no t'estàs sentint violent, vaig mig entrar dins del portal de la casa (tela amb lo gran que era). en aquell moment el meu cervell va desconnectar, i es va provocar un error en la sinapsis neuronal i és quan arriba el moment més gilipolles i que encara em fa sentir vergonya: vaig fer el gest de deixar-li el folletó a la mà, pensant que algun moment ell la obriria i se'l quedaria. ell sense fer-me gaire cas va dir 'deixa-ho a la bústia ja m'ho portaràn després'

breu esquema de la situació (ho sento no sé fer servir el fotoxop)

en abandonar la escena del crim, al cap de pocs segons em vaig adonar del que havia succeït, i com el bloc del sr. merdevalista, la meva cara es va fondre a roig.

potser el sr. blogspot té raó i tinc una minusvalia al cervell que no em deixa reaccionar en situacions crítiques, tot es veurà

sóc entròpic

breu introducció pseudocientífica:
- l'univers tendeix al caos a causa (o per culpa) de l'entropia.
- l'energia tendeix al desordre.
- la quantitat d'entropia tendeix a incrementar-se amb el temps


anem al cutarru del asuntu, l'entropia és una arma de doble tall. per una banda em permet guanyar les discussions casolanes amb ma mare, però per l'altra, em posa de tanta mala llet com quan em van tallar l'adsl per culpa d'una peli d'unes menors indies que em vaig baixar, suposu que la SGAE em va denunciar perquè era un screener i no s'havia estrenat encara, perquè sinó no ho entenc...

punts a favor de l'entropia:
- quan ta mare (ho poso en 2º persona, així no em sento tan miserable) et diu que netegis i recullis l'habitació, li dius que no té sentit, "d'una forma totalment natural l'habitació tornarà a estar desordenada per culpa de l'univers!" sentencies ferm, indignat pel comentari.

punts en contra (com sempre és més fàcil enumerar factors negatius i positius, és normal, és més divertit):
- quan guardes els auriculars a la butxaca i els treus al cap d'una estona (només cal que passin de 17'43 segons) s'han enredat tant, que ha esdevingut un nus de mariner que ni els pirates de l'Alakhrana sabrien desfer-lo sense acabar fotent 4 trets (esperem que no)

puto univers!

- quan estàs tocant la guitarra i se't cau la pua (o qualsevol objecte petit com una moneda, una goma de borrar, un clip, ...) i notes que t'ha caigut al costat del peu, però després mires al voltant i no hi és! ja pots buscar que segurament haurà estat xuclat per un petit forat negre que s'ha creat just en aquell moment. no tornes a trobar l'objecte fins al cap de 2 anys. llavors observes com ha arribat, no es sap com, 6 metres més enllà del lloc d'impacte, fet extrany perquè l'habitació no fa més de 5 de llarg.


- quan deixes algo sobre la taula i al dia següent no hi és, preguntes a la resta d'habitants de la casa i no saben del que parles. llavors et preguntes si les alucinacions han de durar 3 dies després de prendre't aquell tros de cartró del terra.

companys, tot és culpa de l'entropia!

sóc autònom

no sé si sabreu que ahir es va celebrar l'esdeveniment universitari més gran de la temporada: la festa major de la universitat autònoma de barcelona (FM UAB 09)

en aquest dia tan assenyalat, es reuneix gent de tota procedència, religió, color de pell i nivell d'intel·ligència, amb una únic tret comú (a part de consumir alcohol i altres drogues toves i/o dures), no són estudiants de la uab!!!

quan puges al tren, i veus tot de killos amb pircings al llavi fumant-se un porro, perroflautas amb garrafes de 5 litres calimotxo, hippis amb xibeques i pijes de 16 anys superemocionades perquè van a la 'uni' (ca fort) ja saps que pot ser un dia molt gran.

pels qui no hagueu estat mai, fet extrany, el funcionament és el següent: hi ha diverses parades, cada una d'elles correspon a una carrera diferent, en principi, i en elles pots adquirir dosis d'alcohol suficients per transformar el teu estat sobri en ebri per un mòdic preu. és fàcil acabar borratxo perdut sense gastar-te gaire o res, perquè sempre coneixes algú de la barra que et pot colar algun cubata o tens l'amic previsor que porta el beure de casa...

aquest però, era un any especial, la festa havia esdevnigut a-legal, no direm il·legal perquè el rectorat no impedia la celebració, el que passava és que no en fotria ni un cèntim. això es traduiria en... talls de llum a les barres, inexistència de wc químics, falta de brigada de neteja al 'final de la jornada', qualitat pèssima en el concerts (de per sí, ja són dolents, pèro aquest any només tocaven els amics dels qui ho organitzaven)...

jo de fet m'ho vaig passar bastant bé, a banda del fred que fotia (macaguntot, havia de ser ahir on passèsim d'estiu a la tardor? bufava un vent gelat que s'em van congelar els pèls de l'escrot), hi havia molta gent de les quals et podies riure, jo mateix per exemple. la meva intenció inicial era disfressar-me amb el tanga de borat, però amb la rasca que feia, només vaig estar-m'hi dues hores amb tanga posat (això sí, amb la roba posada), fet que ja aixecava somriures entre la multitud.

suposu que si algú s'ha dignat a passar pel campus avui divendres, haurà contemplat un paisatge similar a aquest:

foti's (filla de la gran) excel·lentísima (puta) rectora, un altre any s'ho pensarà dues vegades abans de no contractar una brigada de neteja

sóc prim(o) II

previously in esmegmatitzat...

part 1: sóc prim: competir contra nòrdics ja sigui a futbol australià o per saber qui beu més cervesa és dolent, perdràs segur!

part 2: sóc primo

abans de tot, dedicar el primer paràgraf (per no perdre el costum) a cagar-me en el meu fill de puta preferit (AKA el tullit de l'empordà). què t'ha fet ara? doncs actualitzar el seu bloc abans que jo, amb la idea que ja tenia en ment per aquesta segona part.

avui parlarem de la nova campanya de recollida selectiva a Valldoreix

primer faré un exercici de memòria i retrocediré en el temps 5 cursos (al ser un ent que viu a casa dels seus pares i no faig res de profit amb la excusa de que estudio, la meva vida no es basa en cicles solars sinó en cursos acadèmics). quan era un marrec de 17 anys i no sabia que fotre amb la meva vida, bé, sabia el que no volia: posar-me a treballar o fer una FP com fan tots els killos. doncs vaig optar per fer una carrera així que no impliques molts esforç (com tot el que faig a la meva vida), que es correspongués a una nota mediocre i que al acabar pogués dir la frase que ara s'escolta tant en la cues de l'inem: 'sóc llicenciat' (espero d'aquí a pocs mesos poder actualitzar el bloc amb aquest títol).
per culpa de tots aquest dubtes existencials, vaig decidir fer ciències ambientals (fill de puta qui la va crear), que actualment queda més o menys bé dir que estudies algo relacionat amb el medi ambient (o potser no...). algo ja m'ensumava que anava malament, perquè quan algú et pregunta de què va la carrera o quines sortides té i no saps ben bé el que contestar, doncs és que te l'han fotut ben endins...


un cop ja situats, diré que estic fent pràctiques d'empresa a l'aj. de st cugat (suposo que podria dir-se que faig de becari per quatre duros) i així em trec de sobre un quants crèdits de lliure elecció (quina gran invent, de retrassat per suposat). la meva tasca i la dels meus companys de carrera (som 7 en total, tots amics o coneguts) és o estar trucant a tots els veïns de valldoreix (no valldoreIG) perquè es passin a recollir el, ara tant famós, cubell marró per la brossa orgànica o estar en una sala de 15 metres quadrats amb tot de gent fent cua explicant com anirà el nou sistema de recollida de residus.


alguns punts a destacar d'aquesta gran tasca realitzada, recordem per universitaris, no per funcionaris del ajuntament

- la gent es caga en tu perquè: creu que ets funcionari i així es desfoga amb tu. molts cops et diuen allò de 'no matarem al missatger' però inesperadament segueixent indignant-se. d'aquesta manera pots veure qui, tot i estar folrat de diners, no té una vida sexual activa

- la gent es caga en tu perquè: hi ha pocs contenidors de reciclatge a la zona. aviam senyor/a, oi que viu en una puta zona residencial, qué té un jardí més gran que casa meva i que per anar a comprar el pa ha d'anar amb cotxe? doncs és normal que hi hagi pocs contenidors, si duu el seus fills en cotxe al cole també pot portar la merda en cotxe, que ve a ser el mateix...

-la gent es caga en tu perquè: valldoreix és un EMT (entitat municipal descentralitzada) i no depèn de st. cugat. diguem que és una minicatalunya, té competències pròpies, (no totes) la gent hi viu bé, però tenen molta merda acumulada. és un oasi convergent

- la gent es caga en tu perquè: ells paguen els seus impostos i això de separar la fracció orgànica del rebuigho hauria de fer un altre. fills de puta, jo també (bé, jo no,els meus pares) pago impostos i he de sortir a tirar la merda fins al contenidor. a més de pijos, vagos de merda!



i per acabar una expressió que em fot gràcia i rabia alhora, com molta gent diu 'el camión de la basura', un clar exemple de que pasta i educació no sempre van de la mà





m'en vaig a st cugat

sóc prim(o) I

amb aquest meravellós joc de paraules que a tanta gent li agrada, com en Marius Serra i ... potser a la seva dona i al seu fill, si és que en té, perquè un marit o un pare que es guanya la vida com ho fa aquest fill de puta, o et falta un cromosoma i t'encanta jugar amb els mots com si fos plastilina o te'l carregues als 2 dies.

bé com anava dient, el títol no és en va, sinó que té l'objectiu de dividir aquest post (ja comencem amb els putus anglicismes) en dues parts:

part 1: sóc prim

dissabte vaig jugar un partit 'amistós' de futbol australià, contra el segon millor equip d'europa compost per danesos majoritàriament i alguns australians (jo fins fa un anys o potser menys tampoc sabia que existia aquest esport). quan vaig arribar al camp (al de rugby de cornellà, al costat del periquitos), els tios ja estaven fotent-se cerveses, hi havia un pallasso vestit amb el tanga gegant de borat ballant per allà... bé, lo d'amistós és un dir perquè com podreu veure al enllaç les osties te les enduus (o endús, ara mateix no estic per moltes òsties ortogràfiques) de la mateixa manera, la diferència és que al cap de 5 segons et diuen 'sorry', això sí, ja has tingut la oportunitat de comprovar el nivell de fòsfor que té el sòl i el seu grau d'humitat.

per fer-vos una imatge mental, jo medeixo aprox. 1'85 i peso 73 kg, doncs ara imagineu-vos tios com jo o més alts, que arriben a pesar fins a 112 kilos, però que a sobre no estan gordos sinó com a mínim fibrats i algun que altre quadrat.o sia, que la cosa venia a ser així:

com podeu veure a la samarreta la
foto pot no correspondre's a la realitat

per descomptat vem perdre, però per menys del que esperàvem (fins i tot vaig poder marcar el meu primer gol en un partit 'oficial') i axò sí, amb l'honor ben amunt. un cop acabat el partit, com no, es va celebrar el típic, 5è temps, que és el moment en el qual els 2 equips s'emborratxen amb l'excusa de que es fa per mantindre la tradició del 'fair play' (quins collons! si m'acabes de trepitjar la cara amb tacs d'alumini fill de puta). com no, jo també em vaig endrogar amb alcohol i fins i tot vaig pagar una ronda perquè vaig perdre una mena de juguesca.

finalment, la moral de tota aquesta història és la següent:

- contra els nòrdics has de jugar a futbol de tota la vida que no en tenen ni idea
- si et trobes en una baralla, assegurat que el nòrdic és al teu bàndol
- folla't la germana d'un nòrdic sempre i quan estigui prou borratxo com per no enrecordar-se de que és sa germana
- no competeixis amb un nòrdic sobre qui aguanta més bebent cervesa


estic força cansat i deixo la segona part (on podré treure més suc i insultar amb més facilitat) per més endevant, necessito estar lúcid o sigui que fins aviat